Aquesta nit, a l’hora de les bruixes, comença la campanya electoral de les Eleccions Municipals del 2007. El centre de Taradell, els llocs més concorreguts del poble comencen a estar farcits de propaganda electoral. Els més matiners vam ser els d’Esquerra, CiU va passar el seu corró banderolístic un parell de dies més tard i avui ha estat el PSC qui s’ha fet amb un bon tram de carretera. A Taradell seren les primeres municipals amb sis candidats per ocupar l’alcaldia del municipi. Sis llistes electorals en un municipi que encara no ha arribat als 6.000 habitants. Fins ara, tant sols dos partits han ocupat places al Ple Municipal: CiU i ERC-AM. Els seus candidats en Lluís Verdaguer i en Toni Casassas. Fem un repàs de l’estat de la qüestió política i electoral de la vila.
Aquesta setmana és de descans. De descans i reflexió. Estic força
cansat i crec que em pot anar bé una aturada total abans d’enfrontar
les tempestes del futur proper.
Divendres, 7 del vespre. El sol fuig i en Llogari es desperta de la llarga migdiada, després d’una altra atrafegada setmana de feixuga feina i equilibris financers.
En Llogari no s’empolaina gaire, tot i que va a sopar. Creu, i ho diu sovint, que empolainar-se és amagar-se sota una capa d’hipocresia i que si vas amb bona gent, no cal enganyar-los amb un luxós embolcall per un producte que és com és.
En Llogari, no prén el cotxe. Li agrada caminar de nit i veure el món a la manera d’en Wells. El seu cap recorda fil per randa les paraules del narrador de La Guerra dels Móns després de l’impacte de la primera nau marciana damunt la terra::
“Potser jo sigui un home d’excepcional sentit de l’humor. No sé fins a quin punt les meves experiències poden ser idèntiques a les de la resta de la gent. A vegades he sentit la viva sensació de desprendre’m del món que em rodeja colocant-me en un lloc llunyà, fora del temps i de l’espai, més enllà de la vida i de les coses”
I somriu, veient-se surant damunt del camí que, per darrera dels antics camps de les germanes Reig, el deixa ben a prop del local del Centre.
És d’hora. En Llogari sempre arriba d’hora. No s’acostuma a la impuntualitat espanyola. Pensa que ell és català i que els catalans, a diferència dels espanyols, tenen un cert respecte pels temps aliens i arriben sempre puntualment a les cites. La realitat no li ha tret mai les quimeres.
Taradell és vila privilegiada. La bona tria dels taradallencs o una casualitat de la natura i l’urbanisme, l’han fet obrir els braços de nord a sud, deixant un bon tram de bosc just allà on la plana del Ter comença a elevar-se per bocabadar al visitant amb el Montseny i les Guilleries.
Taradell té força atractius notables. Un dels més visitats per autòctons i forans és el castell de Can Boix, una construcció milenària que sembla que en temps reculats formava part d’un conjunt de punts de guaita que hi havia per aquestes contrades. Els forans i la gent amb fums l’anomenen castell de Taradell, però a peu plà sempre ha rebut el nom de la casa de pagès que, primer en el mateix indret, i després una mica més avall va aprofitar les roques de la construcció per a fer-hi vivenda.
Divendres al vespre, Can Costa i Font s’omplia de vida amb dos actes paral·lels i un contrapunt teatral. Mentre a la sala petita, el mediàtic i sempre bentrobat Albert Om presentava el seu Coses Meves en terra pròpia, a la sala Lluïsos se celebrava l’Assamblea Extraordinària de la Secció Local d’Esquerra. Un acte que servia per escollir per unanimitat el proper candidat a l’Alcaldia de Taradell pel partit republicà. En Toni Cassasas, portaveu del Grup Municipal i secretari de política municipal de la Secció Local, ja és oficialment alcaldable a Taradell i serà presentat públicament el proper divendres 9 de febrer al vespre. Els participants en ambdós actes es retrobaven al bar de Can Costa abans d’assistir, potser no tots, a la representació de l’Adrià, un Torero Català d’Assumpta Gonzàlez feta per la gent del Gottic, sota la direcció d’en Magí Reig.
Taradell ja té una Festa Major d’estiu força aconseguida. Una Festa Major que, tot i la seva empenta, ha perdut força força des dels anys en que la vila vivia l’esclat de la democràcia i la mà suau i comprensiva d’un alcalde independent que deixava fer al moviment associatiu de la Taradell. La Festa Major d’estiu, té, malgrat el govern municipal, trempera. Arnada potser, però trempera. Ara bé, i a l’hivern, què?
La premsa espera la neu, mentre torna a mostrar que no tots els difunts tenen el mateix valor. A Taradell, la presentació de la Festa dels Tonis ja ha estat feta i, a l'Alzinar de La Roca, comencen a bellugar-se la quarantena de carros recuperats pels organitzadors de la Festa. Jo, pobre malalt, m'enfonso en un constipat que no acaba de marxar i em pregunto: - Per què no m'he vacunat enguany? - Per què no em cuido? I, encara més, …
Mens sana.. Dijous a la tarda férem la preparació per la Marxa taradallenca tot carregant una part del gavadal de teca que, des del Centre, oferirem als participants en la clàssica osonenca. Per fer boca, vam omplir dues furgonetes de productes energètics i variats. El local ja era ben ple d'estris quan descarregàvem i desàvem cada fòtil al seu control.
Divendres al vespre vaig apartar-me una mica de la classe per gaudir de les xerrades que, amb bon criteri, s'han organitzat a la biblioteca de Taradell. Aquest divendres anava de metges de poble dels segles XVII i XVIII, els temps en què la medecina començava a prendre aires científics i els metges, com els farmacèutics, eren uns homes polifacètics i, segons com es miri, una mica sociòlegs. No només estudiaven el cos de les persones, sinó que també n'estudiaven l'habitat i, en alguns casos, entraven en política per a gestionar-los i, si els era possible, millorar-los.
Dissabte al matí, a les hores menudes, vam apropar-nos amb el pare a la casa on, la generació del meu besavi, n'era masovera. El Mas Boladeras és una masia que conserva l'estructura tradicional amb algun afegitó força modern. És voltada de prats verds i boscos frondosos i té unes vistes espectaculars sobre la plana moianesa i els contraforts de Sant Llorenç del Munt. L'Unclu Sidru encara hi anava a caçar conills i perdius quan la família ja s'havia traslladat a la Plana de Vic. Un altre tros d'arrels capturada en fotografia i memòria.
...in corpore sano A quarts de sis del matí em sona el despertador. És dia de Rupit. Ja era hora! Endormiscat miro si tinc el missatge dels companys de viatge. Han sortit de Mataró a un quart menys cinc. A les sis ens trobem a la sortida i...
Amb el barret d'analista polític, altrament dit politòleg, dono un tomb pels resultats de les Eleccions Autonòmiques del 2006 a Taradell. Un tomb que, començat a peu d'urna, presenta sis aturades prou significatives:
Llibres escrits, editats, plantejats o enginyats per l'autor d'aquest bloc.
De moment, via el servei sota de demanda de Bubok, però vès a saber cap on aniran en el futur.
El 29 de setembre del 2012, en Pere compliria 100 anys. De fet, si ens endinsem en la seva obra, segur que els compleix en alguna dimensió que se'ns escapa. Valgui doncs aquesta categoria per espigolar-ne el record.
Relació dels fets succeïts a una parella a la ciutat del Caire i a les terres altes de l'Àfrica Oriental. Unes terres que, avui per avui, s'agrupen sota la bandera d'Uganda. - Estiu de 2011-
Taradell és vila privilegiada. La bona tria dels taradallencs o una casualitat de la natura i l’urbanisme, l’han fet obrir els braços de nord a sud, deixant un bon tram de bosc just allà on la plana del Ter comença a elevar-se per bocabadar al visitant amb el Montseny i les Guilleries.
Taradell ja té una Festa Major d’estiu força aconseguida. Una Festa Major que, tot i la seva empenta, ha perdut força força des dels anys en que la vila vivia l’esclat de la democràcia i la mà suau i comprensiva d’un alcalde independent que deixava fer al moviment associatiu de la Taradell. La Festa Major d’estiu, té, malgrat el govern municipal, trempera. Arnada potser, però trempera. Ara bé, i a l’hivern, què?
