Dissabte al matí fou un dia especial per a força veïnes del què, avui per avui, s’anomena Sant Miquel de Balenyà.
Dissabte al matí, aquell indret que, de menut, en deiem Balenyà, trobava el seu espai de govern propi: esdevenia Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) dins del Municipi de Seva.
Jo, de lluny estant, seguia les piulades de parents, amics, coneguts i saludats de la que, per proximitat si més no, és la pàtria xica de mon pare.
I ho feia sense angoixes ni emocions afegides, ho feia amb el convenciment de veure bona gent feliç i ungida d’una responsabilitat derivada d’una vella i inacabada història.
Balenyà tindrà qui se l’escolti.
Balenyà seguirà estant més a prop de Tona que de Seva.
Balenyà seguirà trobant a faltar la Quadra de Torrellebreta, la pàtria dels senyors que, en aquell llunyà referendum, van rebutjar una segregació necessària per a un nucli de població partit entre quatre termes municipals diferents.
Aquella jugada va cloure amb una modificació de límits municipals que va deixar el poble esquinçat per maldestres jugades polítiques entre homes que, a ulls innocents, formàven part d’una mateixa força política.
Encara recordo aquell treball del Màster en Administració Local on analitzava la documentació d’aquell procés i en feia un informe que, els mateixos tècnics de governació, valoraven amb la màxima nota.
També recordo què va passar quan els vaig preguntar com podia ser que el resultat d’aquell treball fos la segregació de Balenyà i, havent tret tan bona nota, no fos igual al resultat del procés viscut en la realitat no-acadèmica.
La política, el joc d’interessos entre governants, em vingueren a dir, és un factor cabdal a l’hora de decidir.
Quan jo vaig fer el treball, la derrota de l’autogovern ja era feta i, fins i tot el dubte d’haver-los annexionat a Seva i no pas a la propera Tona, hi era present.
Ara, amb l’EMD, Seva retorna part del botí aconseguit a les veïnes de Balenyà. Això si un retorn que no ha estat gens fàcil, que ha estat ple de paranys i entrebancs. Un retorn on, curiosament, l’expedient debia pesar massa o estava enamorat de la taula dels tècnics encarregats de gestionar-lo.
Eps! I parlo de lluny estant i per experiència i oides. Unes oides que riuen amb un tronat article a l’ABC. Un article però que em costa creure que sigui gratuït. El passat, quan resta emboirat, pesa molt i es manifesta de maneres curioses. Em costa creure que, de les dues EMDs consolidades dissabte, un diari n’accentui una i no parli de l’altre. Oi més quan l’altra ha tingut via més ràpida i correspon a un indret més conegut i, per tant, apropiat per a acarnissar-s’hi. Per què l’ABC tria Balenyà i no l’Estartit? El passat mana: un passat potent i punyent que resta emboirat hores d’ara.
El futur de Balenyà, en qualsevol cas, ara és del seu veïnat, un veïnat espectant amb la nova situació, un veïnat que va deixar petita la sala on es formalitzava la constitució d’un ens que, vistes les ganes posades en llur constitució, promet molta feina i bons resultats.
Felicitats a totes aquelles persones que han batallat per l’Entitat: pioners, revifadors i consolidadors d’un somni que, si bé administratiu i de gestió, també serveix per a millorar la felicitat dels seus ‘administrats’.
