Per què li diuen conjuntivitis?

Avui fa 18 dies que arribava a la feina amb un ull de vellut que espantava d’allò més a les dues responsables que em van veure arribar.

Avui fa 18 dies que aprenia que, en l’ull humà, hi ha alguna part que es diu conjuntiva i que, a vegades, rep uns visitants força molestos.

Avui fa 18 dies que els meus ulls couen i s’omplen de líquids i gotes per mirar de calmar allò que tots els metges que he visitat han dit conjuntivitis.

Una -en direm encara- conjuntivitis que ha acabat afectant a la meva filla, a la meva dona i, des de fa una setmaneta justa, al més menut de tots.

En aquests 18 dies ens hem fet experts en tractaments de conjuntivitis. Des del jove oftalmòleg que recepta només suero fisiològic fred fins a l’experimentada doctora que recepta un coliri que ha deixat de distribuir-se a Barcelona, passant per les dues marques de coliri que, amb igual composició,fabrica un mateix laboratori farmacèutic per fagocitar un segment de mercat tan important com el de les conjuntivitis. Important si més no pel dolor que ens fan els ulls als de casa

En aquest període de visites a urgències de CAP i Hospital, de pediatres i metges de família en traiem la impressió que la Sanitat catalana és plena de bons professionals amb capacitat de fer màgia amb els recursos disponibles. I també que, per no espantar l’usuari, acaben minorant les malalties. I és que, finalment, t’arriba el doctor que et diu el nom de la cosa i et marca una franja prou amplia per una cura que, en el meu cad, van dir-me que arribaria en dos o tres dies.

El què tenim els de csa és una queratoconjuntivitis epidémica causada por una infecció per adenovirus, un virus molt contagios i que té més varietats que llengües es parlen al món.

La queratoaquesta és inflamació de còrnea i conjuntiva provocada per l’esmentat virus, que et dóna ganes d’arrencar-te els ulls i que marxa tota sola en una forquilla que va de les dues a les sis setmanes, poden infectar d’altres persones en els primers catorze dies d’agafar la bicha.

Si aixó t’ho diuen de bones a primeres, el cap no cerca la fi de la malatia dia si i dia també i només es preocupa en amorosi els episodis de dolor de la quitxalla de casa. No donar-te el diagnòstic precís et fa ballar el cap fins als límits de la bogeria. Oi més quan, dels teus, tu has estat qui a portat el dolor.

Esperem que les ulleres de sol i aquest llagrimeig que em queda siguin els darrers símptomes de la meva situació i que,ben aviat, la normalitat torni a la llar i puguem recuperar una vida que la salut ens ha arrabasat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*