Goodbye Rota
Deixa un comentariS’escolen les darreres hores d’unes vacances, les de Rota d’enguany, on, més enllà de parents, arenes, llevants, el macarronic anglès de l’speaker de platja i les juganeres onades, hem pogut viure un xic de geopolítica mundial.
La recent ampliació de la Base Naval en nombre d’efectius s’ha notat pels carrers de la vila – estols de joves, massa joves, amb braços sobremusculats -, cursos de formació sobre Rota i els seus encants per als nous veinats, fires d’empreses locals dins del bocinet d’Estats Units a les vores d’Astaroth i força pisos to rent . Ah! Si. I, per als més menut, la millora dels playgrounds i els seus entorns.
I tot en un municipi tradicionalment conservador i que, en les darreres eleccions, ha pasat d’ésser governat pel PP i Roteños Unidos ha ésser dirigit pel PSOE i Izquierda Unida .
S’acaba l’estada a Rota, s’acaben els pavos, les tortugues i els passejos entre pins afaisonats pel vent damunt de dunes d’arena i pinassa. La melanconia comença a bastir-se en aquestes hores tardanes, en aquests moments en què la sorra corre en direcció al sol que es pon més enllà de los corrales.
L’abuela torna a ser aquell sac de nervis que veu com li fugen les hores d’estar con sus nietos chicos. Les tatas, els titos i el padtino David resten en el record recent que també engloba al Miguelito, la Marta i el Carlos, al Pablito d’ulls eterns, el trapella del Javi , a mares, pares i més gent que, com l’inesperat tito Curro, nia entre Sevilla, Pinzón i la Rota de platges immenses i aigües fredes i glacials.
Tornarem. Si la vida no s’espatlla, tornarem. Però ara cal deixar de ser Atlants per tornar al cap i casal, per mediterraniejar un xic i acabar aquest estiu a Taradell, l’altra vila, la vila que nia nord enllà.