Un Parc Nou del 1983
Deixa un comentariAl voltant de l’aeroport hom pot gaudir del Parc del Delta del Llobregat, del Parc de la Ricarda i del Parc Nou
El Parc Nou és un triangle perfecte farcit d’instal·lacions esportives i recreatives que, com a luxosa cirereta, disposa d’una fresca pineda on fer un bon pic-nic tot fugint de la xafogor.
L’aparcament hi és sobrer i la gent, tot i ser-hi nombrosa, no es fa nosa.
Nosaltres ens ubiquem sota els pins més propers als camps de futbol. I és aquí on, cap a migdiada, comencen a arribar famílies i families que van prenent posicions al pedrís que envolta les instal·lacions.
Entre la quitxalla sovintegen samarretes del Barça, de Barcelona de Guayaquil i de l’Equador i, entre els pares, acolorides equipacions que empraran per la compitició de futbol set, m’imagino que repetida diumenge si i diumenge també, a ritme de seleccionada música llatina i regada pels màgics beuratges dels amics del futbol proper.
Per un moment em trasllado a la tribuna de l’Atahulpa compartint cervesa integrat entre chullitas per viure el futbol de manera pura i eterna.
En un altre sector, a tocar del circuit ciclista i el restaurant, families que parlen en anglès juguen a badmington o fan la bicicleta. El meu cap els fa personal de les companyies d’aviació del veí aeroport, ja que no sóc capaç de creure que siguin turistes allunyats de les grans atraccions de la ciutat de Barcelona.
Esoigolats d’ací d’allà, algunes àvies fan el cafè de mitja tarda. Me les afiguro veïnes històriques d’aquests barris d’acollida que rodegen un impresionant pulmó verd a l’abast d’un d’aquests indrets on les cultures s’observen, es palpen i, si tot va bé, infanten nous futurs.