Et pintaré de xocolata
Deixa un comentariAquest cap de setmana ha estat d’aquells on hom se n’adona que tots els mals de cap, tots els equilibris vitals, totes les renúncies individuals que la paternitat comporta valen la pena.
I és que us estimeu d’allò més, jugueu plegats i rieu, rieu pel damunt de les possibilitats auditives de les persones engrisides per les cabòries dels mortals.
La mostra de tot plegat és aquesta:
La màxima felicitat que dóna transgredir la correcció, pintar-se de gelat de xocolata i sorprendre a qualsevol passavolant que, per un instant, traspua infantesa en la mirada.
Si haig de ser sincer, jo sóc massa nòrdic per ser esca d’aquesta explosió. Per sort, tinc el sud dins de casa i això permet lligar un all-i-oli que té moments de felicitat infinita com aquests.
La mama et pinta Eva. I tu pintes al teu germà. I és així com rieu i balleu i us perseguiu i il·lumineu un migdia que em dóna la certesa que la tria ha estat bona i que sóc just allà on vull ser.
Potser demà -escric encara en diumenge- em tornarà a alcançar l’ombra del neguit i el pes de la feinada que suposa tenir família en un món on la família fa nosa.
Però ara, veient-vos banyats en xocolata o recordant-vos fent el pirata al cumple de l’Eric, visc la sort d’haver-m’hi llançat, de tenir-vos sota l’ala, d’invertir tres anys llargs en la vostra criança, tan de nit com de dia.
Gràcies per ser-hi i per permetre’m compartir aquest creixement que fem tots plegats.