El Cau de l'Ós Bru de Taradell

lluisdetaradell.net - des del 14 de juliol del 2004

Des del Real

Deixa un comentari

La Feria de Abril, a ulls de vuit cognoms catalans, vindria a ser com uns Tonis o Passant dels Tres Toms que es desenvolupa en un poblat d’envelats de Festa Major que competeixen, de manera silenciosa, en bellesa i comoditat.

Jo, sóc feriante de sis anys ençà. Encara recordo el moment del bateig, aquella primera setmana del 2010 on vaig conèixer tots els nivells d’aquest joc d’amistats i seduccions on, si hom es deixa portar, acaba vivint un cercle virtuós de festa i bonhomia que no es pot entendre fora del Real i que saps com i on comença, però mai on acaba.

Ara, amb criatures, la Feria és tota una altra. La nit ha permutat en dia. No, millor en tarda de cacharritos i casetas públiques. Les casetes són els embelats que deia abans i les públiques són els embelats més grans i gestionats per l’Ajuntament, els districtes de Sevilla i els partits polítics, que també fan acte de presència, fins i tot quan no hi ha eleccions a la vista. Els cacharritos són les atraccions i, gràcia sevillana mana, s’ubiquen a la calle del Infierno. Veure els nens xalant d’allò més en aquest Tibidabo efímer és pura màgia pels pares que vivim enamorats de la nostra quitxalla.

Avui, l’Alex ha estrenat Feria i, com jo aquell primer cop, n’ha quedat enverinat. Tornarem divendres i esperarem tots plegats que la vida ens porti de nou a la ciutat efímera, als Tonis voltats d’envelats.

image


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.