El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Volgueren enterrar-nos, no sabien que érem llavor

Dijous al matí, camí de la feina, una ciclista remuga “buf, que mierda” en veure la desena de furgonetes dels Mossos i l’ambulància que envolten el monumant a Clavé.

Més tard sabré que han desallotjat el Casal Popular Tres Lliris del barri que m’acull en llur veinatge.

Al vespre, el pajaritu dels Mossos irromp a casa amb llur eixordadora presència, malbaratant els intents de comunicar-me i calmar una filla que em pregunta que està passant.

Al carrer, joves i no tan joves, avancen irats per la fi d’un equipament del barri del qual, fins i tot el partit de govern de la ciutat, en reconeix la feina ben feta.

Dissabte al vespre, de nou el pajaritu viola la meva intimitat familiar i sirenes esparces s’escolen dins la llar tot eixordant-nos les orelles.

Avui la menuda era molt més cansada i, tan bon punt s’ha adormit, m’he enxarxat virtualment per descobrir que m’han brotat tres lliris al terrós.

La segona manifestació dels tresllirials ha clos amb l’ocupació de la vergonya de Lesseps, una antiga Comissaria que no vol comprar ningú i que, des del veïnat, s’ha reclamat com a equipament pel barri. Dos anys tancada i ara oberta per un grup de joves que interpel·la directament la inacció municipal en una propietat que pertany a la Casa Consistorial i que era país de runa i rates.

Esperançat per a un jovent que doni ús a l’espai i l’obri de bat a bat a un veinat que el necessitava, ja faig volar coloms:

Cada calabós, un buc d’assaig. A primera planta, espais pel veïnat i les AMPA, grups de suport mutu i estructures col·laboratives per a sergir el teixit social.

I després em venen neguits:

L’A.VV. de Lesseps recolçarà un projecte trempador i amb un “model” d’èxit com és el Banc Expropiat?

L’Ajuntament asumirà la ocupació com un actiu del barri o en reclamarà la propietat per via judicial?

I és que, com deia el poeta, tot està per fer i, sobre tot, tot és possible.