El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Quilòmetres recorreguts: 2.750.
Temps de viatge: 35h37′
Cost en peatges: 191 euros.
Cost en benzina: 193 euros.

Un viatge iniciàtic, una aventura dels temps d’avui amanida d’ėpica antiga. L’objectiu inicial: visitar París amb part de la família sureña i fer un tastet visual del Montblanc i els seus entorns.

Condicions:
Cotxe menut, carregat fins la bandera, sense climatitzador i amb un passatge propi del vell TBO: una abuela que voreja la vuitantena, una embarassada de 28 setmanes, una mosseta de 20 mesos i un servidor.

Carrega’t de paciència que l’apunt és llarg i utilitari. 🙂

Primera etapa: Barcelona – Clarmont
Potser s’arriba a París d’una tirada, sobretot si, com fem nosaltres, se surt de Barcelona a les 6 del matí.

Cap a les 9 ens parem per esmorzar ja en terres occitanes i la baldufona aprofita per correr i enfilar-se a tot allò que es deixa pujar.

La segona aturada serà més breu, car la menuda dorm i només cal posar benzina.

Ho fem poc abans de circular per les espectaculars carreteres del Massís Central, veritables prodigis de l’enginyeria que vencen paratges espectaculars.

La darrera aturada és en una de les àrees de repòs que esdevenen veritables paradors turístics. En aquest cas, del país dels llops.

Gaudim de l’estada última en un indret que demana d’abric, en un lloc que ens fa pensar que hem fet la tria correcta, que la fresca ens acompanyarà durant tota la setmana. Ens fa pensar, il·lusos, que som privilegiats.

Poc després entrem a Luvernia, mítica regió de transició entre les terres d’oc i el món de oui. Són vora les tres de la tarda i prenem el jorn per clos.

Ja va essent hora que la tecnologia ens guïi vers el merescut descans. Fem cerca d’un Ibis Budget en ruta, però que ens permeti fer escapada a la immortal Clarmont d’Auvernia.

El fòtil ens treu de l’autopista per Clarmont Sud. Ens rep un veritable cluster hoteler on la disputa pels preus ens permet triar i remenar a plaer.

Avui farem nit a l’Arena Hotel – allotjament bàsic, però acollidor on comptarem amb llit de matrimoni, llit individual i llit supletori per les quatre aventureres-  i passarem un bon vespre al centre de la capital de la Garrotxa francesa. (ho dic pels volcans i aquest Cruscat gegant que és el Pui de Drôme).

Segona etapa: Clarmont – París
Ens llevem cap a les vuit, amb el convenciment que París ės a prop i que la fresqueta ens farà lleuger el camí.

Els plors de la xiqueta són el primer senyal que ni París és a prop ni les temperatures són tan baixes.

Dues paradetes en el camí i l’entrada a un París que sembla un forn. Calor, xafogor i una densa circulació que ens deixa al número 4 del cours des petites ecouries fossos i afamats de descans.

París no és ciutat per cotxes. Oi menys l’arrondisement Saint Denis on passarem les nits. Deixem el cotxe a l’aparcament de l’estació de Saint Lazare, en previsió d’aprofitar la gratuïtat de les àrees payant i l’alliberament d’algunes zones de càrrega i descàrrega durant el cap de setmana i fem jorns de transport públic per París.

Atenció! El metro no és apte per cotxes i persones smb mobilitat reduïda!!

Tercera etapa: París – Servoz
Diumenge de Tour a les petites. El GPS ens porta a la parada d’autobusos a l’Aeroport de Beauvois. Un indret pres per la gendarmerie i encintat pels camions de la ronda francesa que avui prendrà els carrers de la capital.

L’abue se’n torna a Sevilla amb la família sureña i nosaltres cap als Alps a acabar les vacances del nord.

A les 8 sortim de Saint Denis a la caça i captura d’una benzinera.

Discreció màxima: dins la ciutat, la benzina és mal vista i s’amaga als ulls dels citoyans. Finalment, camí de La Villlete, trobem la manera d’omplir el dipòsit i prendre el peripheric que ens allunyarà de la ciutat de les llums.

El viatge, de 5 horetes efectives de marxa, s’allarga un xic per dues aturades obligades per l’estat inquiet d’una menuda que troba a faltar la companyia de l’abuela.

Apropar-se als Alps cura els malestars amb espectaculars saltants d’aigua i un cel cobert que amaga els gegants blancs, atractives sirenes per a esperits inquiets. Silenci: la natura parla!

Arribem a lloc a quarts de quatre de la tarda. No hem dinat i, per sort, un restaurant proper té servei d’aprée midi.

Dinats ens deixem seduir pel veïnat més desconegut de la vall: Village du Lac pertany a Les Houches pels misteris de la història i, possiblement, per ser a la vora contrària de l’Arve. Però és enganxat a un dels poblets que conformen la comuna de Servoz, porta de la vall. Davant de casa, el verdorenc i rocallós Fiz; darrera les primeres agulles del nival Montblanc.

Interludi: entrar a Suïssa per les agulles roges
Aprofitant un dia plujós, prenem el cotxe i fem la carretera que travessa la vall pels calmosos veïnats , tot defugint l’autovia. De cop, ambdues vies s’ajunten i van remontant cap a Argentieres i el parc natural de les agulles roges.

Paisatges encisadors, poblets remenuts i esquitxats de referències a les neus hivernals. I, quan ens n’adonem, som a Suïssa. Pas franc i cap referėncia de benvinguda. Girem cua i tornem al nostre cau amb el convenciment d’haver creuat una suposada frontera.

Quarta etapa: Servoz – Montpelhiér
La neteja de l’apartament, la voluntat d’acomiadar-nos com cal de Servoz i la il·lusió que la fresca dels Alps ens acompanyarà sud enllà ens fa sortir tard de la vall.

Error. Just deixar l’Alta Savoia, la calor s’acarnissa sobre el cotxe i el viatge sembla etern. Les aturades se succeeixen a intervals molt curts i Taradell, el nostre destí, queda cada cop més lluny.

Per postres, l’autopista de Marsella circula amb una densitat que alenteix la marxa i incrementa els perills. Finals de juliol, la gent marxa de vacances a la costa i nosaltres ho paguem, si més no, fins a la desviació cap a Nimes i Montpelhiér.

Montpelhiér ens rep exhaustes. Oi més per les caravanes que, cap a les sis de la tarda, col·lapsen les sortides de l’autopista.

El GPS ens deixa a l’aparcament de l’Ibis Budget del Sud de la ciutat occitana. Bon preu per una acollidora habitació en un indret on un tren antic recorda que la platja és propera i, la mediateca Federico Garcia Lorca que som en terra d’acollida i diversitat.

El darrer sopar, amb servei acurat i faniliar, el reguem amb un dels Plantagenet del Loira. Bon final per la darrera nit nord enllà.

Cinquena etapa: Montpelhiér -Taradell
De les errades s’aprèn i, per això, tornem a sortir a les sis del matí amb menuda adormida.

Gaudim de l’eixida del sol a través del retrovisor i de la mar a la banda del conductor.

L’esmorzar a la Porta Catalana ens recupera de la matinada. Posar benzina en entrar a Espanya és impossible. Es nota que tothom escura el dipòsit per aprofitar els preus de la pell de brau.

La resta – l’AP7 fins a Girona, l’Eix fins a Vic i la C17 fins a Taradell – és viatge per país conegut, extasi per les altives Agudes i enyorança per una setmana iniciàtica per l’hexàgon del nord.

nota:
si hom necessita informació afegida que deixi comentari i respondrem fins allà on coneguem.