El Cau de l'Ós Bru de Taradell

lluisdetaradell.net - des del 14 de juliol del 2004

@GladysDelEstal

Deixa un comentari

Ja fa ben bé un parell de setmanes que vaig recuperar aquella vella llegenda de quan era menut. En fer-ho, en recuperar el record a través de les paraules escrites en un llibre imprescindible per entendre el moment, vaig optar per fer el sincer homenatge que encapçala aquest escrit.

@GladysDelEstal és el sobrenom del meu compte de twitter des d’aquell instant. I és que, com veurem tot seguit, el fet final d’aquesta xicota fou tan o més important que la construcció de l’Estat que feu la Constitució de 1978 o que els luctuosos afers de la Yolanda i d’en Salvador Puig Antich, que encara cuegen.

Penetrem en la figura d’aquesta icona de la desobediència civil.I, per a fer-ho, marxem a Tudela.

Avui és 3 de juny de 1979 i som asseguts al terra d’un pont damunt de l’Ebre. Ens acompanya la Gladys i un bon grup de jovent que, com ella, vol respirar.

Vol respirar en aquest nou Estat que es diu social i democràtic de dret i, per fer-ho, utilitza l’armament més democràtic, la concentració popular per paralitzar la central nuclear de Lemóniz i el Pla Energètic que l’empara.

L’acte té les autoritzacions pertinents, però els antidisturbis carreguen contra els manifestants i un grup decideix asseure’s a la sortida del pont que creua l’Ebre. És en aquest moment, quan la Guardia Civil vol trencar la sentada. Gladys és en les primeres files i un dels GuàrdiaCivils que ve a reforçar als antidisturbis s’apropa a la Gladys i li diu:

– Para estar tan buena, deberías lavarte, zorra.

La Gladys no té ni temps de dir-li un “hijo de puta” com a resposta. Ha rebut un fort cop als ronyons amb la culata del Z70 que la tira al terra. Tampoc té temps d’aixecar-se, un tret a la nuca, la bala li surt pel nas i mort a l’instant.

Malgrat la presència de mitjans internacionals que cobrien l’acte i els nombrosos testimonis, la versió de la Guàrdia Civil es va imposar als tribunals de l’Estat de Dret. El Guàrdia Civil va rebre la pena mínima, divuit mesos de presó menor que no va arribar a complir. L’any 1984 la sentència fou ratificada i l’any 1992, el número que va disparar a la xiqueta fou condecorat amb la Creu al Mèrit Militar.

El cas de la Gladys fou per molts l’espurna que els va fer creuar la línia maleïda: Per què hem de seguir treballant pacíficament si ens maten a sang freda?

Aquesta reflexió va engreixar ETA i va començar a treure efectius de les respostes pacífiques davant d’un Estat, el nostre, que no s’ha pogut deslligar d’aquella estaca que cantava en Lluís Llach.

Ara, que els carrers tornen a omplir-se de desobedients civils. Ara que tornen els plans que menystenen les energies renovables. Ara que la impunitat dels assassins de la Gladys, la Yolanda, en Salvador, l‘Encarni o l’Ester fa mal a la democràcia, m’ha semblat un bon moment per retre aquest homenatge a una dona anònima que no va tornar a la Facultat de Químiques ni a la seva feina de programadora informàtica.

A tí mujer anónima te dedico esta canción,
y que sea como un recuerdo a una vida que ya expiró…
A una vida que sin motivo una bala destrozó,
por eso hoy te cantamos con nostalgia y con dolor.

– ¿Tú, por qué tú, mujer anónima? ¿tú, tú, por qué fuiste tú?

Saliste una mañana a una manifestación contra la energía nuclear,
mas tú lo que no sabías es que no ibas a regresar,
que con tu vida acabarían unos agentes de la autoridad…

– ¿Tú, por qué tú, mujer anónima? ¿tú, tú, por qué fuiste tú?

Sentada en una acera, pacíficamente estabas,
cuando alguien allí se acercó y te ordenó que te levantaras.
Dicen los que lo vieron, que maltratándote estaban,
y un ruido se filtró en el aire y un río de tu sangre te bañaba.

– ¿Tú, por qué tú, mujer anónima? ¿tú, tú, por qué fuiste tú?

Acabaron con tus ilusiones, tu juventud, tu alegría..
Más vale morir de viejo, que de una bala perdida.
A ti mujer anónima, a tu inocente vida.
Siempre te recordaremos, aunque nos seas desconocida.

– ¿Tú, por qué tú, mujer anónima? ¿tú, tú, por qué fuiste tú?

Avance (1979) Balada a una mujer anónima

Aquesta entrada s'ha publicat en 03a. Política el 7 de febrer de 2014 per Lluís Mauri Sellés

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.