La juerga catalana: reflexions entorn del “La rebel·lió catalana”
Deixa un comentariAquesta setmana he tingut l’immens plaer de gaudir amb l’humor ben documentat del debut en català (o lapao, que no ho tinc clar del tot) d’un periodista mileurista, un d’aquests pous de ciència que, perdoneu la falta de modèstia, som fills de barri xarnego i escola de pobre.
A mi, aquesta manera de fer, em serveix per amanir converses de cafè o cervesa, però a l’Antonio Baños li ha servit per a deixar-lo sense les brillants intervencions a Radio Nacional de España i per aconseguir l’èxit de fer-me’n un fantàstic fanàtic desprès de gaudir de l’erudició i la senzillesa argumental tan pròpia dels barris xarnegos del cap i casal del país sense Estat.
Els seus llibres anteriors: La economia no existe – amb cançoneta inclosa (La Economia No Existe) i Posteconomia. Hacia un capitalismo feudal són una bona mostra d’academicisme obert de bat a bat i d’un rigor explicatiu ben allunyat de la obscura foscor de la obscura i alquímica parla universitària.
A La Rebel·lió catalana. Noticia d’una república independent, l’Antonio es dedica a desmuntar totes i cadascuna de les argumentacions que s’esgrimeixen en contra d’un procés, el català, que cerca la independència, com molt bé assenyala, DE Espanya i no CONTRA Espanya. Un argumentari que, si se’m permet, ens permetria fins i tot guanyar el referèndum estatal pel qual semblen maldar les forces unionistes, capitenajades pel més alt tribunal del Regne. Mira que et dic!
Documentat i rigorós, alhora que desenfadat i humorístic, la seva versió en llengua castellana, o LIPIC seria un bon regal per a tots aquells parents que, siguin on siguin, pateixen la secular opressió de quatre ineptes de ment estreta, ADN de DNI i les butxaques plenes de la suor de fronts aliens. En Baños els anomena alienígenes, la Nau o, ara que Disney la posarà de moda, l’Estrella de la MUerte que bascula damunt del planeta dels humans.
Recomanadíssima lectura, doncs, publicada per un Grup editorial que, Déu ens ajudi, no pot caure n mans del costat fosc de la força.
L’any 1983, els ewoks ja ho cantaven en #lapao!