El Cau de l'Ós Bru de Taradell

lluisdetaradell.net - des del 14 de juliol del 2004

Carta als Reis: 2011 edition

Deixa un comentari

Benvolguts Reis de l’Orient que porteu coses per tota la gent,

Un any més s’acosta la vostra visita i, per tant, la meva cita epistolar del dia de Sant Nicolau, patró de la quitxalla i de tot allò que ja us he comunicat en velles missives reials.

Aquest any però, us l’escric en vigílies. I, a més a més, seré molt més breu que en el passat. Suposo que l’edat em fa perdre les il·lusions, encara que no em fa restar innocència!

La meva primera demanda doncs, és que cada cop hi hagi més gent que s’uneixi al món dels compromesos i que rescindeixi el contracte que, amb la seva passivitat, signen cada dia al dematí:

I és que encara hi ha gent que decideix llevar-se cada dia sense obrir els ulls a les injustícies de quatre egoistes entossudits en aplegar tots els diners del món. Jo ja sé – ja he dit abans que no he perdut la innocència – que cada dia som més, els que obrim els ulls a la falsedat que, durant aquestes festes, s’engreixa:

Però encara n’hi ha que, com braus de lídia, segueixen llançant-se al capot de la compra compulsiva i l’engreix dels comptes dels egoistes suprems. Després, dessagnats per l’estocada final dels deutes, malden per sobreviure quan ja no són res.

Doneu-los-hi llum a tots plegats!

Doneu-los-hi llum per aprofitar les escletxes que la vida dóna per fer un món més juts i bo. Ja sé que us demano massa, ja sé que enguany no us demano ni el més remenut bri de riquesa. No vull tres parells d’ulleres noves – com fa el greixós de vermell en l’anunci aquest – ni números de loteria, ni tant sols un pedaç de carbó.

El carbó doneu-lo als que passen fred! I les ulleres… als que no volen veure la força que tenen si s’apleguen amb els que ja són construint un món just per a tothom.

Doneu forces a la Kim i a la gent que, com ella, es belluga per a fer un món més just.

Doneu febleses als especuladors i a la seva trepa de crancs dels cocoters, coneguts lladres de rostre amable i cor inexistent.

 

Com us deia, ses majestats, seré breu enguany. Breu i concís, concís i directe, ja que d’altra manera acabaria com en Sebastià Joan Arbó, qui al 1933 va escriure aquelles belles Notes d’un estudiant que va morir boig:

 “Conten que als embriacs la terra se’ls escapa i han d’agafar-se al fanal. No sé si és la terra o sóc jo, però a mi, sense beure, em passa una cosa semblant. Miro la gent que passa i penso en els xacals.”

No en tindríeu pas una còpia per deixar-me-la llegir, oi?

Sempre vostre,

 

 

Lluís Mauri i Sellés
infant, joliu i, quan pot, bona persona

P. D. : Recordeu que la nevera és a la vostra disposició i que trobareu aigua pels camells dins de la banyera.

P.D. (2): Us deixo un parell de regals:

 

El primer és un sentiment empresonat en rima.

I el segon, tot un garbuix de renúncies i troballes sota un sentiment preciós:

I encara un tercer regal, la lletra d’aquesta història de somnis i vigiles d’amor:

Era Nit de Nadal estimada
a la cel·la dels borratxos
quan un vell em va dir
que (ell) no en veuria cap altra
i es va posar a cantar una cançó
“L’estranya rosada de la vella muntanya”
i vaig apartar el rostre
i vaig somniar amb tu

Vaig tenir un cop de sort
i van venir divuit a un
tinc la sensació
que aquest any és per a tu i per a mi

Així que feliç Nadal
t’estimo, estimada
puc veure temps millors
on els nostres somnis esdeviindran reals

Ells tenen cotxes
grans com tavernes
tenen rius d’or

però el vent et travessa
no és lloc per als vells

Quan vas prendre la meva mà per primera vegada
en una freda Nit de Nadal
em vas prometre que
Broadway m’estava esperant

Tu eres ben plantat

tu eres bonica
Reina de la ciutat de Nova York
quan la banda va acabar de tocar
van xisclar com el que més
en Sinatra era cantant
i tots els borratxos cantaven
i ens vam besar a la cantonada
després vam ballar durant tota la nit

Els nois del cor de la policia
cantaven “Badia de Galway”
i les campanes ressonaven
pel dia de Nadal

Tu ets un gandul
Tu ets un gamberro

Tu ets una vella puteta de merda
vivint aquí gairebé morta amb el degoteig caient del llit

Tu, sac de brossa

Tu, cuc infecte

Tu fastigos xapero

Bon Nadal per al teu cul
Demano a Déu
que sigui la nostra última nit

Els nois del cor de la policia
cantaven “Badia de Galway”
i les campanes ressonaven
pel dia de Nadal

Jo hagués pogut ser algú

Bé, qualsevol podria

Em vas prendre tots els somnis
el primer cop que et vaig veure.

Els vaig conservar amb mi, estimada.
els vaig ajuntar amb els meus
no els pot fer tota sola
he construït els meus somnis al teu voltant

Els nois del cor de la policia
cantaven “Badia de Galway”
i les campanes ressonaven
pel dia de Nadal


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.