Les muntanyes de la lluna (19) El teatre Nacional de Kampala
Deixa un comentari
Tornem a ser a Kampala. I hem arribat al migdia, després de visitar als pescadors de Jinja, la seva gent i els barris i carrers més turístics de la ciutat de rafting a les fonts del Nil. La intenció, un cop a Kampala, és acomiadar-nos d’Uganda a l’engròs.
Per això, avui dormirem al costat del Teatre Nacional d’Uganda. Hem
deixat el LeisureTec Hotel per un hotelet un xic més petit i bonic que
és ubicat en el carrer dels autocars que porten la gent cap a Kenya. La
idea és acomiadar-nos del nostre amic de La Bonita, el restaurant que
fa cantonada amb aquest carrer, i que tant bé ens ha acollit en els
moments de descans d’aquest bocinet d’Uganda; de fer quatre compres a
la vila d’artesans que comparteix espai amb el Teatre Nacional; de
veure una bona comèdia, protagonitzada per actors locals; i de fer el
darrer got en algun dels locals nocturns del centre de Kampala.
L’amic de La Bonita ens serveix la darrera cervesa del dia, tot just
uns minuts abans de dirigir-nos cap al Teatre. A l’hora de començar
l’obra, sis musungus ocupem la mateixa fila. No hi ha ningú més. Pels
altaveus ens demanen que ens aixequem de les butaques de fusta per
escoltar l’himne nacional d’Uganda. Ho fem, però ens mirem tot riallers.
Després, quan han començat els gags, comencen a entrar ouasingas,
Murris, s’han saltat l’himne i les primeres escenes d’una obra que, si
haguéssim vist en arribar al país, ens hagués fet menys gràcia que
pegar a un pare.
Tots els gags parlen de la realitat d’un país on els boda-boda són
estimats per tothom, la religió és una llosa, hi ha lladres que
s’equivoquen de casa, i el sexe s’ensenya i s’amaga amb una naturalitat
que em recorda la dècada dels setanta a casa nostra.
Sortim del teatre contents d’haver rigut amb els autòctons i d’haver
gaudit una agradable vesprada. I la nit se’ns escola en un local on,
després de sorprendre’ns amb música europea dels anys 80: ¿Algú recorda
el Boys, boys, boys d’aquella mamelluda italiana? Doncs això. Però
després, ens permeten gaudir d’una cervesa, tot contemplant el personal
i escoltant els èxits de la indústria musical d’Uganda: