El Cau de l'Ós Bru de Taradell

El proper diumenge 7 de juny, hi ha eleccions. Eleccions al Parlament Europeu.

Fent un símil futbolístic, aquestes eleccions vindrien a ser la Champions de la política. I vindrien a ser-ho per tres raons:

> El partit es juga a Europa.
> El volum de diners que belluga la Unió Europea és molt important.
> Els temes que s’hi decideixen ens toquen de més a prop del què ens pensem.

Davant una campanya que, seguida pels mitjans habituals, esdevé difusa, descentrada, farcida de retrets i amb una clara tendència a convertir la Champions en Lliga espanyola o Copa Catalunya, he decidit posar-me el barret de politòleg i mirar de què va la nostra propera cita electoral.

I per fer-ho, m’he fet quatre preguntes: què escollim? entre qui escollim? amb qui s’asseuran? i què carai hi van a fer a Europa?

M’acompanyes en aquest viatge?

Què escollim?
50 representants del conjunt de ciutadans de l’Estat espanyol -aquest cop les divisions provincials no funcionen i tots els vots van a un mateix sac-.

Al Parlament Europeu, però, hi ha 736 representants dels ciutadans dels 27 Estats de la Unió europea. A cada Estat se n’escullen uns quants, segons la seva població, i a naltros ens en toquen una part dels 50 que s’escullen a tot l’Estat.

Entre qui escollim?
Nosaltres podem escollir entre 34 llistes diferents.

Pots veure-les totes a elecciones.mir.es. Qui sap! Potser hi ha noms que et sonen i gent que t’és amiga, coneguda i/o saludada i tot!

El que si que hi pots trobar són maneres de veure el món que han cridat l’atenció de prou gent com per a organitzar-se en una candidatura. Eps! Que no és pas fàcil, eh!

Això sí, la manera de fer de les democràcies actuals, dóna més força a unes candidatures que no pas a unes altres. Així, la història d’Espanya, el volum de recursos humans i materials que mouen les formacions polítiques que recolzen candidatures, el sistema electoral i el número de vots necessaris per aconseguir un lloc per parlar a Europa, fan que tant sols puguin arribar a aconseguir-ho, els candidats de les 5 llistes, les paperetes de les quals han estat inscrites al corresponent registre amb els següents noms i caps de llista:

COALICIÓ PER EUROPA, amb en Tremosa.

EUROPA DELS POBLES – VERDS. La d’en Junqueras.

IZQUIERDA UNIDA-INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS-ESQUERRA UNIDA
I ALTERNATIVA-BLOQUE POR ASTURIES: L’ESQUERRA (IU-ICV-EUIA-BA), amb en Willy Meyer.

PARTIT POPULAR (PP), amb en Mayor Oreja.

PARTIT SOCIALISTA OBRER ESPANYOL (PSOE) amb en López Aguilar.

Amb el dubte que n’hi hagi un parell més que, donat que disposen de mitjans afins i possibles finançadors, també ho aconsegueixin: LIBERTAS-CIUDADANOS DE ESPAÑA (LIBERTAS) i UNIÓN PROGRESO Y DEMOCRACIA (UPyD).

I, si hi arriben, on seuran?
L’edifici del Parlament europeu és més gran que Taradell!

No fa massa que hi vaig ser i vaig poder comprovar-ho amb els meus propis ulls. És tan gran que, si algun dia hem de fugir de casa, segur que ens hi faran un raconet. 

Allà s’hi troba un munt de gent, i els nostres representants, hi han fet amics per a no trobar-s’hi tant sols i desamparats. Però…

… qui són aquests amics?

Els d’en Tremosa, seuran majoritàriament a les cadires de l’ALIANÇA DELS LIBERALS I DEMÒCRATES PER EUROPA, tot i que els d’Unió, que són molt murris, faran costat al Grup que van fundar i que es diu PARTIT POPULAR EUROPEU (DEMÒCRATA-CRISTINAS) I DELS DEMÒCRATES EUROPEUS.

Els d’en Junqueras, en canvi, sembla que ho tenen més clar i s’apleguen tots amb ELS VERDS-ALIANÇA LLIURE EUROPEA.

Els d’en Willy Meyer fan pinya amb la IZQUIERDA UNITARIA EUROPEA – IZQUIERDA VERDE NÓRDICA. Bé, no tots, perquè la colla d’en Romeva comparteix grup parlamentari amb la gent d’en Junqueras. Es veu que els queda millor el verd que no pas el roig, tu!

Els del Mayor Oreja comparteixen grup amb els d’Unió. Els d’Unió diuen que hi van arribar més tard i que els hi volen prendre el lloc, però el cas és que comparteixen pupitres del PARTIT POPULAR EUROPEU (DEMÒCRATA-CRISTIANS) I DELS DEMÒCRATES EUROPEUS: Allà hi trobarem, doncs, en Mayor Oreja amb en Salvador Sedó, el tercer de la llista d’en Tremosa, que es veu que és d’Unió. Quines coses, no?

>> Els d’en López Aguilar també sembla que ho tenen clar i aniran al sac del Grup SOCIALISTA AL PARLAMET EUROPEU.

I, pel que fa als dos grups amb possible representació, LIBERTAS-CIUDADANOS DE ESPAÑA és la marca del moviment LIBERTAS a l’Estat espanyol i UNIÓN PROGRESO Y DEMOCRACIA no té companys a Europa, o sia, que aniria al seu aire.

I que carai hi van a fer a Europa?
Doncs parlant clar i català, ser-hi cinc anys, tot vigilant que la Unió no s’allunyi encara més del món real. És a dir, controlant la feina de la resta d’institucions europees.

La Unió Europea és, encara ara, una complexa i claustrofòbica malla d’Estats de la qual el Parlament europeu és l’única finestra on la gent de peu pla i mirada clara hi tenim alguna cosa a dir.

A més a més, n’aproven els pressupostos (els diners que es gasta la Unió per fer coses i d’on els treu) i, allà on no tenen poder per aturar normatives, donen publicitat a les coses que es fan malament a Europa. Que no és poc en els temps que corren!

Pel propers cinc anys, el mateix Parlament europeu ens dóna un llistat de reptes que, parlant en llenguatge clar, serien:

>> Picar els dits als ludòpates de les finances i als aprofitats de les debilitats humanes que han ajudat, i molt, a què la cosa fotés un pet com un aglà, tenallant la butxaca d’innocentsseduïts per anuncis i serials, que es veuen entrampats en mil-i-un deutes per viure un xic més enllà de les seves possibilitats reals.

>> Mirar que no ens cardin la feina o, si ja l’hem perduda, crear-ne de nova perquè tornem a treballar. Això sí, sense perdre de vista que volem seguir cobrant l’atur i anant al metge gratis, és a dir, sense perdre bous i esquelles pel fet de treballar.

>> Petar la xerrada amb russos, xinesos i llatino-americans per no barallar-nos-hi. Es veu que estant creixent i volen ser com nosaltres, tu! I nosaltres els direm que sí, però mirarem de posar-los-hi condicions o, si més no, de dir-los que creixin sense contaminar ni fer servir quitxalla, perquè això naltros ho vam poder fer en la revolució industrial, però eren altres temps i ara no toca.

>> Mirar de posar un granet de sorra perquè israelians i palestins arribin a abraçar-se sense cinturons de granades arrapades al cos ni coets lluminosos que mai encerten l’objectiu i van a caure, mira que ens són de dolents aquests coets del dimoni, damunt les llars dels innocents.

>> Parlar de si deixem entrar al club, a croates, turcs, macedonis, serbis, montenegrins i kosovars i quina és la penyora que han de pagar per fer-ho.

>> Mirar quines condicions posem a la gent que ve de fora, perquè a casa no els volen. Allò que naltros ja vam fer anant del camp a la ciutat o anant a plegar raïm al nord de França i Alemanya, però a una escala un xic més gran.

>> Decidir què hem de fer perquè no ens esclati una bomba al costat de casa i si ens haurem de seguir treient les sabates als aeroports.

>> Donar voltes sobre allò que els pagesos ja han après de la PAC, la política agrària comuna, que ens diu com hem de fer la feina i ens fa plantar gira-sols quan volem sembrar patates.

>> I, finalment, seguir mirant com carai s’organitza un club tant dinàmic i multicultural com la Unió Europea. Quines llengües si parlen, com es prenen les decisions, etc., etc. És allò del Tractat aquell que van treure a rodar per Europa, i que s’ha trobat ben estomacat a massa llocs, segons alguns perquè no l’han sabut explicar prou bé.

Comiat
Apa! Espero haver ajudat a posar una mica de llum al 7-J. Una data en què, també, hi ha partit de Champions. I això és important, perquè la Champions no és ni la Copa Catalunya, ni la Lliga espanyola ni el decissiu torneig municipal. La Champions és la Champions i és prou important!

I ho és perquè ens toca la felicitat. I és que allà, entre la ciutat de l’Anderlecht i la capital del Baix Rin, decideixen per naltros. I hi decideixen coses que ens toquen butxaca, família i felicitat, encara que ens sembli lluny.

Ah! Si! I tingues cura amb l’elecció! Escull qui tingui la veu més semblant a la teva, i no et deixis enredar per la por al papus o pels que diuen que aixó és un partit de pretemporada d’una altra competició.

La cosa és massa important com per deixar-se portar per les passions més vegetals i abjectes!

Apa, siau. I bona tria!