Destil·lant metzines d’amor
Deixa un comentariHavíem pujat a Cuycocha tot esgarrapant les darreres hores de llum d’una tarda de dissabte.
Els núvols, el sol, la boira, l’aire jugaven a mostrar la riquesa de la natura en estat pur. Feia un puntet de fred i tu, jovencella i morena, eres dins d’aquella hueca, d’aquella paradeta, tombant el fred entre CDs pirates de músiques andines i de grups de l’Amèrica Llatina. Jo vaig apropar-me a tafanejar i a caçar una cançó i tu em vas encolomar un CD assegurant-me que hi havia el tema que m’havia cridat l’atenció en un de tants busos d’aquest país de transports cooperatius i gent passional.
Dins del cotxe, ja vaig tenir la primera desilusió. La cançó no hi era. Per sort el “un dolarcito, señor” que em vas demanar no em recava gaire. Avui, mentre escolto el pupurri de batxates, la cintura comença a fimbrejar amb aquesta sonoritat hereva dels boleros rítmics importats a La Española des del continent americà. La batxata és de ritme dolç i de lletres denses, àcides, amargues, … D’aquelles lletres que parlen més de l’amargura del desamor que de les empalagoses cançons d’amors trobats.
Diuen que durant molt temps ha estat la
música dels pobres i que no ha estat fins a la darrera dècada del segle
passat que va prendre un cert estatus i es vaestendre de la mà de cantants de renom. Aventura, els batxateros que sonaven als busos de l’Equador, és un grup de Nova Iork que omple
estadis, omple estadis de cors trencats, de sensibilitats, de dones i
homes que es reconeixen en les lletres de les seves cançons. Cançons
dures, cançons reals, cançons…
Avui, dia on transcórre una de les històries romàntiques peninsulars per excel·lència – Els Don Juan Tenorio d’en Zorilla i en Molina – perdo el temps batxatejant en la fèrtil vall regada per l’Imbabura, el Cotacahi, el Mojanda i el Cayambe:
Mi corazoncito: http://es.youtube.com/watch?v=PpfshN1wJKU
El perdedor: http://es.youtube.com/watch?v=LUWXqS_x748