El Cau de l'Ós Bru de Taradell

lluisdetaradell.net - des del 14 de juliol del 2004

Tot recordant el País de Sault

Deixa un comentari

S’obrien aquest matí els meus ulls tot just arribar a la feina, quan m’he trobat un missatge força especial. Una espurna de la xarxa de xarxes iniciada a Vilafranca del Penedès m’ha tornat els bells records d’aquells dies d’estiu de l’any 99 quan la lectura d’un llibre en una Biblioteca Pública de Barcelona em va portar a recórrer un pedaç d’Occitània i un tros de les comarques més septentrionals de Catalunya.

Ara, sis anys després, la llavor deixada en una parada i fonda del camí dels Bons Homes ha donat els seus fruïts i dos senderistes m’han demanat una còpia d’un texte que, en aquella gita, és a l’abast de qualsevol rodamón.

Avui, en arribar aquesta tarda a casa, a Taradell, he tornat a ullar aquest document de poc més de vint pàgines i m’ha sorprès comprovar la riquesa d’aquell viatge iniciàtic per terres germanes i veure com la raó s’entortolliga amb els sentits per destil·lar una dolça metzina literària que respira hel·lenisme pels quatre costats.

Aquest viatge, d’origen i tria incerta, va començar entre llibres, en una biblioteca: la Biblioteca Pública de Nou Barris.

Cansat de cercar informació sobre el meu Districte d’acollida durant l’any laboral de mil nou-cents noranta-nou i de consultar bibliografia diversa sobre els misteris del comerç, vaig agafar un llibre, abandonat en un carretó de recollida.

Em vaig endinsar en la lectura del volum que vaig acabar aquell mateix dia assegut al balcó de casa, al Poblenou.

Un llibre, un objecte inanimat, un grapat de fulls tipografiats amb portades un pèl més dures, em va conduir al País d’Alió, al País de Saut, al Prat dels Cremats i a Montsegur, per descobrir que no som més que terra d’oblit.

Gràcies amic Dalmau, gràcies per encendre l’espurna que ha permès aquest meravellós viatge per terres occitanes.

Tots els fets que en aquesta narració es relaten són fruit d’un intens viatge d’una setmana per terres de l’Ariege i l’Aude, a Occitània; per la Catalunya nord i per les valls d’Andorra.

Amb aquests mots començava el viatge, un viatge on s’entortolliga la realitat del segle XX amb la narració de fets succeïts a mitjans del segle XIII, que anava escrivint a mida que caminava i que relligava en arribar de nou a casa els pares, allà al Poblenou barceloní.

Recordo que van ser justament ells qui van deixar el document a la Gite d’etape de Comus en unes vacances sorgides de la lectura d’aquell texte.

Un text que cloïa de la següent manera:

Je tombée la chemise. He tornat a casa caminant. Un agradable passeig per la Ciutat Comtal, amb la fresca de la matinada. Com en els anys més feréstecs de la meva joventut m’he creuat amb treballadors i noctàmbuls, amb Barcelonautes inadaptats que sotgen la nit cercant llur adaptació urbana. Jo ja ho sé,

OC! SÈC MONTANHOL OCCITAN!
non sèc pas barcelonin

Ja ho saps, company! Ja ho saps, amiga! Si el document sencer vols llegir, pots descobrir-lo abans o després de menjar els bons aliments cuinats amb el carinyo de Madamme Pagès, la hospitalària i alegre dona que rep els caminants des de ja fa una bona colla d’anys.

Jo, ja ho he fet unes quantes vegades i, després d’aquella, la millor fou pels volts de Setmana Santa quan la neu i les flors s’entortolliguen en els màgics paisatges del Brollador i el País de Sault. Una recomanació per qui la vulgui recollir.


  1. Tens tota la raó. Jo l’estiu passat vaig estar deu dies voltant pel Pais de Sault. Natura salvatge, grans planuries, bosc ferestec. Meravellos. Recomano també a tothom la visita d’aquelles contrades.

    Per cert, el text que esmentes, el podem llegir o aconseguir qui no hem anat a la Gite?

    Enric Faura
    http://www.muntanya.net

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.