L'any 2000, Solc, música i tradició al Lluçanès editava el primer volum de monografies sobre la comarca. Ho feia amb un llibre que repassava la vida lluçanesa al llarg d'un segle de vida de la Pepa Grilló i Serra, de Sant Feliu Sasserra, escrit amb cura i intensitat per la Dolors Soler i Castellví i prologat per Ramon Barnils, de qui ara fa just 10 anys de la seva mort.
"Un segle de vida al Lluçanès. Memòries de la Pepa Grilló i Serra" està estructurat a través de les quatre estacions de l'any, iniciat amb la semblança de la Pepa Grilló i tancat amb referències al territori i les pràctiques socials al Lluçanès.
Actualment, el llibre està exhaurit i s'ha parlat de fer-ne una nova edició.

La revista la rella ha celebrat, durant el 2010, els seus primers 10 anys de vida. Per commemorar-ho va organitzar un seguit d'actes i va editar un llibre, "En vida vostra! El Lluçanès a través de les persones. 10 anys d'entrevistes".
Aquest volum recull les 238 entrevistes publicades entre els anys 2000 i 2010 a la revista comarcal, essent un testimoni de la història i el pensament, els oficis, els costums, l'actualitat, la vida social, l'esport, etcètera, recollint experiències de tots els pobles del Lluçanès.

L'any 2006, l'associació Solc va editar el llibre "El parlar del Lluçanès", de Jordi Dorca, dins la seva col·lecció de monografies sobre temes lluçanesos. Darrerament, la revista comarcal la rella ha publicat un seguit de fitxes comentades sobre llibres que parlen del Lluçanès, una secció coordinada i redactada per Roser Reixach. Aquest n'és un d'ells.


El parlar del Lluçanès, de Jordi Dorca

La comarca del Lluçanès manté en els parlants d’edat avançada uns trets característics que en aquests moments són recessius però que ens poden ajudar a entendre l’evolució de la nostra llengua. El filòleg Jordi Dorca en va fer un estudi exhaustiu que va publicar en aquest llibre on ens mostra el conservadorisme de la zona, una característica que ell atribueix al relatiu aïllament geogràfic que hi hagut durant molts anys. L’autor analitza en diferents apartats la morfologia, la sintaxi, la fonètica i el lèxic partint d’una trentena d’entrevistes fetes a persones de tots els pobles de la comarca amb converses espontànies semidirigides i dades extretes de l’Atles Lingüístic del Domini Català. Algunes característiques definitòries de la zona, segons el seu estudi, són la utilització del mot re (o res) amb la vocal e tancada, la pronúncia de mots com tenre, tinré, vinria, sense la d; la iodització: abeia, aguia... en lloc d’abella, agulla, i també les reduccions del grup ua en o en paraules com cinconta en lloc de cinquanta o cotre en lloc de quatre. Un dels apartats més curiosos per al lector és el del lèxic, on es poden trobar mots ja pocs habituals en la llengua parlada com refotilar, trumfo, pollar-se, embolar, encofurnar, escotorit o atracallar. Uns mots que ja les generacions més joves han anat deixant de banda degut a la creixent uniformització de la llengua, igual que algunes construccions sintàctiques o de pronúncia que fins a mitjans del segle passat constituïen els trets identificatius d’una zona concreta: un mosaic, tal com defineix els dialectes la doctora Àngels Massip en el pròleg. Dorca dóna a conèixer doncs el mosaic particular del Lluçanès, que a part, ens aporta dades sobre diferents elements de cultura popular, ja a través dels mots que reben diferents accions o elements, o a través dels textos transcrits a la part final, on hi podem trobar alguns dels temes encara vius en la memòria oral de la comarca com els carlins, la guerra de successió, festes anuals representatives o feines i oficis ja desapareguts.

La publicació, tal com s’explica en el pròleg, a càrrec de la mencionada doctora Massip, de la Universitat de Barcelona, contribueix a aportar noves dades del català central en la seva evolució històrica, i ella mateixa ressalta que aquests dialectes, com el cas del Lluçanès, “són les formes vives on veiem fixades les etapes de l’evolució lingüística”, uns dialectes que són canviants perquè són vius per l’acció dels parlants, però que avui tendeixen a desaparèixer degut a la uniformització general de la societat.

El llibre de la Penya Blaugrana del Lluçanès, Noces d’argent. Penya Blaugrana del Lluçanès. 25 anys d’història, es va presentar amb motiu de la celebració del 25è aniversari d’aquesta associació creada entre el 1984 i el 1985. L’autor del llibre, Ramon Marsal i Ferrer, va ser president de l’entitat durant 23 anys i això justifica que sigui coneixedor de cadascuna de les activitats que s’han organitzat des de la Penya

És un llibre amè, un repàs il·lustrat dels 25 anys d’història. Els textos són breus i explicatius i les fotos fan que el llistat d’activitats descrites no sigui etern, com sovint passa amb aquest tipus de llibres.

En les més de 100 pàgines hi ha espai per destacar les victòries del FC Barcelona, i per recordar antics companys com el fundador de la Penya, Jaume Corominas. Aquest document que pretén fixar l’associació en la història, també serveix per descobrir les altres activitats organitzades des de la Penya, com per exemple els nombrosos viatges organitzats arreu d’Europa.

La revista la rella, 261, publica una entrevista amb en Ramon Marsal, expresident de la Penya i autor del llibre.

 

Al novembres del 2009, es presentava a Lluçà, durant la Festa Major d'aquesta localitat, el llibre  "A toc de campana. Com es vivia a la Catalunya rural", del qual n'és autor el Jordi Torres i Sociats, de Sant Feliu Sasserra.

El llibre parla del pas del temps en el quefer quotidià de la gent de pagès a la Catalunya vella i més concretament al Lluçanès. Farell Editors ha tornat a confiar en ell per presentar un nou episodi de la vida rural.

"A toc de campana" és un recull de vivències del món rural del Lluçanès que ens ajudaran a entendre les creences, els costums i com s’organitzava la vida al camp a l’entorn de les campanes. Les campanes guiaven l’inici i la fi de la jornada, la protecció de les collites (toc per les tempestes, per obtenir el benefici de la pluja i per conjurar i treure les cuques dels conreus), el cicle de la vida (naixements, batejos, casaments, les festes i la mort) i els moments de perill (foc, revoltes...).

Jordi Torres és autor de dos llibres que formen part de la col·lecció Llegendes, de Farell Editors, "Bruixes a la Catalunya interior" i "Por, màgica i tresors a la Catalunya interior". Igualment, ha participat en l'elaboració dels continguts, o ha escrit directament, dels quatre volums dels Quaderns de transhumància editats per l'associació Solc, música i tradició al Lluçanès. Igualment, Torres ha escrit articles i altres aportacions a treballs i estudis vinculats al Lluçanès o a comarques veïnes.

Josefa Asperó, Maria Bruch, Mercè Boixader, Miquela Muns, Montserrat Codina, Montserrat Torrella, Pepita Martí, Pilar Franquesa, Pilar Raubert, Rosa Muns i Teresa Puig, totes elles, d'Olost,  van participar en l'elaboració del receptari "La cuina d'abans en la nostra memòria". A través del programa Activa't, per la gent gran, es van fer unes trobades per parlar sobre cuina amb l'objectiu d'estimular la memòria però després d'algunes trobades, el coordinador del programa, Pere Martí, va tenir la idea de fer un llibre. Cinc setmanes després de la publicació, els 300 exemplars ja s'havien esgotat. Les àvies cuineres d'Olost van triomfar amb el seu llibre i ja passen per la segona edició.
La revista la rella i Vilaweb Lluçanès van entrevistar-les el passat mes de juny. Aquí podeu llegir l'entrevista completa.