Divendres 8 de juliol es va presentar a la terrassa de la biblioteca de Sant Feliu el llibre El moviment de les ombres. Rellotges de sol del Lluçanès, dels autors Lluís i Joan Tomàs i publicat pel Centre d’Estudis del Lluçanès.

La presentació es va fer de la mà del president del mateix centre, Xavier Cortada, seguidament es va fer una lectura de poemes amb l’espectacle titulat Tretze poemes que van ser recitats per Juanma. El llibre ja va sortir a la venda el Sant Jordi passat.

 

Notícia de Vilaweb Lluçanès, 14/7/11

El dijous 23 de juny es va presentar el nou receptari de les Àvies cuineres d’Olost al Casal d’avis del mateix municipi. Es tracta d’un col·leccionable en forma de carpeta amb anelles on s’inclouen fitxes de cartró amb les receptes, aquest format permetrà sumar-hi noves propostes culinàries i és la continuació del llibre La cuina d’abans en la nostra memòria.
 El llibre, publicat el 2009, va ser un èxit i en tres setmanes se’n van vendre 300 exemplars.
El receptari es pot comprar per 10 euros a algunes botigues d’Olost. Segons el tècnic que s’encarrega dels serveis socials per a la gent gran a l’ajuntament d’Olost i coordinador del grup de cuineres, Pere Martí, les noves receptes inclouen una entrada de peix, a diferència del llibre, ja que una de les noves participants havia estat peixatera.
El grup de cuineres va sorgir arrel d’un taller per treballar la memòria dins el projecte Activa’t, destinat a la gent gran. Actualment el grup reuneix 25 persones, es troben dos cops el mes en una sessió teòrica i una de pràctica. Les sessions pràctiques, que s’han incorporat aquest últim any, es fan a la cuina de l’escola i consisteix en cuinar la recepta proposada i després degustar-ho. Tot i que són elles, les àvies cuineres, qui aporten els coneixements, aquest és un projecte finançat per l’ajuntament d’Olost.

(Notícia de LaRella 282)

El GALL -Grup d'Actors del Lluçanès- ha obert la convocatòria del tercer concurs de micropoemes de Sant Jordi. La iniciativa, que ha anat creixent en aquests dues edicions anteriors, publica els micropoemes presentats en forma de text que acompanya les roses que ven el GALL per Sant Jordi a Prats de Lluçanès. Cadascú qui compra una rosa tria un dels micropoemes i el més triat és el que queda com a guanyador del concurs. Les propostes es poden presentar abans de les 12 del migdia, del dia 15 d’abril, al correu electrònic del GALL: elgall@coteatre.ca
Els textos han de ser de dos, tres o quatre versos i en qualsevol estil.

Notícia publicada a LaRella 274

L'any 2000, Solc, música i tradició al Lluçanès editava el primer volum de monografies sobre la comarca. Ho feia amb un llibre que repassava la vida lluçanesa al llarg d'un segle de vida de la Pepa Grilló i Serra, de Sant Feliu Sasserra, escrit amb cura i intensitat per la Dolors Soler i Castellví i prologat per Ramon Barnils, de qui ara fa just 10 anys de la seva mort.
"Un segle de vida al Lluçanès. Memòries de la Pepa Grilló i Serra" està estructurat a través de les quatre estacions de l'any, iniciat amb la semblança de la Pepa Grilló i tancat amb referències al territori i les pràctiques socials al Lluçanès.
Actualment, el llibre està exhaurit i s'ha parlat de fer-ne una nova edició.

El dia 5 de febrer, coincidint amb l'inici de la campanya de commemoracions dels 400 anys de la Sotsvegueria del Lluçanès, al vespre, la sala Cal Bach de l’ajuntament de Prats de Lluçanès es va omplir per assistir a la presentació del llibre “La Sotsvegueria del Lluçanès. 1611-1716”, de Josep Albert Planes i Ball, que no va poder-hi ser per uns problemes de salut. L’acte va comptar amb la participació del president del Consorci del Lluçanès, Josep Maria Masramon, de la cap de Cultura del mateix Consorci, Eva Boixadé, i de l’alcalde de Prats de Lluçanès, Lluís Vila, que van acompanyar l’editor, Jordi Suades, de Farell Editors, que va substituir l’autor. Suades va fer un repàs als continguts del llibre, a la recerca feta per l’autor i a l’època que emmarca l’existència de la institució. En tancar l’acte, Lluís Vila va fer una crida a la societat civil i als polítics per pressionar en la reivindicació comarcal.

El 22 de desembre es va presentar el cinquè llibre de fotografies de la sèrie “Un dia a Prats de Lluçanès” de l’editorial del mateix municipi, Cal Siller. Aquesta vegada l’encarregada de fer les fotografies ha estat la fotògrafa Montse Argerich que valora positivament l’experiència i li sembla una bona iniciativa que cal que tingui continuïtat, com a succeït els últims cinc anys.

El repte d’aquesta sèrie de llibres –en la qual hi van participar en anys anteriors els pradencs Jaume Sangrà, Jordi Pey, Jordi Palau i Martí Font- és fer les fotos en un termini màxim de 24 hores. La Montse Argerich va començar la feina el dia 4 de desembre a les 12 de la nit i la va acabar el dia 5 també a les 12h, en total va tirar 600 fotos i en el llibre n’hi apareixen unes 80. “Vaig saber que havia de fer el llibre just una setmana abans, va ser molt ràpid, vaig tenir sort que el dia que vaig triar per fer les fotos es feien molts actes públics al poble”, afegeix Montse Argerich.

Per a Argerich el títol del llibre defineix bé els seus continguts i insisteix que el resultat no és la seva visió de Prats. Remarca que ha estat una bona experiència però que a ella el que realment li interessa és la fotografia artística. El llibre es pot aconseguir a diferents establiments de Prats i el seu preu és de 14 euros.

(Notícia de la rella, 270)

(La fotografia pertany al llibre)

La revista la rella ha celebrat, durant el 2010, els seus primers 10 anys de vida. Per commemorar-ho va organitzar un seguit d'actes i va editar un llibre, "En vida vostra! El Lluçanès a través de les persones. 10 anys d'entrevistes".
Aquest volum recull les 238 entrevistes publicades entre els anys 2000 i 2010 a la revista comarcal, essent un testimoni de la història i el pensament, els oficis, els costums, l'actualitat, la vida social, l'esport, etcètera, recollint experiències de tots els pobles del Lluçanès.

Vilaweb Lluçanès es fa ressò de l'aparició recent de tres nous llibres relatius a la comarca. Tots tres seran convenientment comentats i fitxats en aquest blog properament, però de moment podeu llegir la notícia des d'aquest enllaç.
I bona entrada d'any!

A continuació, reproduïm la Nadala de l'escriptor de Lluçà, Vicenç Ambròs, que ha obtingut un accèssit en el VII concurs de Nadales convocat per Poesia Viva, d'Igualada (Anoia).








El regal que compartim

Amb la primera claror del matí
es desperta la fressa rutinària
que desentumeix els dies feiners.
Avui, però, la quietud s’allarga
dins d’una bombolla d’intimitat.
La boira perlejant s’estén i emmanta
les constel·lacions urbanes d’estels.
Les mans balbes i l’alè vaporós
evoquen passatges d’obres de Dickens,
mentre s’escapen, a través dels vidres,
cançons alegres i olors de fogons.
Les galeries dels aparadors
emmarquen il·lusions quotidianes
i concreten propòsits emotius.
Encarrilem els últims imprevistos
al compàs d’una intensa activitat,
i de seguida que abaixem la guàrdia
naufraguem en un mar de reflexions
que enlluernen, com aigües platejades,
enmig d’aquesta calma momentània.
Llavors invoquem l’autocomplaença
per contrarestar les angoixes cícliques
que ens aclaparen abans d’entaular-nos.
Nadal és un parèntesi en la nit,
una llàgrima que la neu s’empassa,
un poema que parla d’esperança,
una casa que es converteix en llar.
Des de les escletxes dels porticons,
s’intueixen les taules ben parades,
els arbres i els pessebres creatius
i aquells infants que avui tornem a ser.
Aquest és el regal que compartim.

Vicenç Ambròs
Desembre del 2010

Ramon Erra ha publicat un nou llibre: Escolta,  Volòdia!, es tracta d'una novel·la i ha estat editada per l’editorial La Magrana. Aquest llibre explica la història d’uns nois que decideixen fer una miscel·lània -recull de textos- en honor d’un antic comunista i poeta d’un poble imaginari que es diu Sant Andreu Alt.

En el decurs de crear la miscel·lània parlen amb diferent gent que ha conegut al poeta i s’adonen que és difícil arribar a conèixer a algú perquè tothom se'n fa una imatge segons la relació que n’ha tingut i n'explica les seves impressions.  Aquest és el fons de la novel·la: la impossibilitat de conèixer a algú de veritat.

El diari El País descriu a Ramon Erra “com un dels ampliadors més sòlids del repertori expressiu de la literatura catalana contemporània”.

Paral·lelament a la publicació del llibre, l’escriptor també ha col·laborat en el llibre de la marató d’aquest any, el tema de la qual és lesions medul·lars cerebrals adquirides, amb el conte “Aquell rodar magnífic”, que parla de la figura del president americà Roosevelt, que anava amb cadira de rodes degut a una malaltia.  El  llibre de la marató és un recull de vuit contes d’autors catalans.

Erra, també ha set un dels escriptors escollits per formar part d’un recull de contes amb el títol de “Veus” (“Voces” en castellà).  “Veus” és una iniciativa de Lolita Bosch, escriptora catalana que ha estat molts anys a Mèxic, que ha volgut fer una antologia amb autors catalans que fossin de la seva generació i va triar uns 40 autors que rondessin els 40 anys.  En aquest recull s’ha escollit el conte  “Un si és no és de margarides” del llibre “Pólvora del quatre de juliol”. L’escriptora, amb aquest recull, que de moment ha tingut bona acollida entre els lectors, pretén donar a conèixer la narrativa catalana actual a Espanya i a Amèrica Llatina.(LR)

(Notícia publicada a la revista la rella 268)

L'escriptor lluçanès, Ramon Erra, de Santa Eulàlia de Puig-oriol, és un dels 41 autors catalans de menys de 45 anys que s'inclouen en l'antologia que ha coordinat Lolita Bosch en el llibre "Veus de la nova narrativa catalana", editat per Empúries, i en versió espanyola per Anagrama.

A continuació podeu llegir el text que acompanya el llibre editat per Empúries.

L'any 2006, l'associació Solc va editar el llibre "El parlar del Lluçanès", de Jordi Dorca, dins la seva col·lecció de monografies sobre temes lluçanesos. Darrerament, la revista comarcal la rella ha publicat un seguit de fitxes comentades sobre llibres que parlen del Lluçanès, una secció coordinada i redactada per Roser Reixach. Aquest n'és un d'ells.


El parlar del Lluçanès, de Jordi Dorca

La comarca del Lluçanès manté en els parlants d’edat avançada uns trets característics que en aquests moments són recessius però que ens poden ajudar a entendre l’evolució de la nostra llengua. El filòleg Jordi Dorca en va fer un estudi exhaustiu que va publicar en aquest llibre on ens mostra el conservadorisme de la zona, una característica que ell atribueix al relatiu aïllament geogràfic que hi hagut durant molts anys. L’autor analitza en diferents apartats la morfologia, la sintaxi, la fonètica i el lèxic partint d’una trentena d’entrevistes fetes a persones de tots els pobles de la comarca amb converses espontànies semidirigides i dades extretes de l’Atles Lingüístic del Domini Català. Algunes característiques definitòries de la zona, segons el seu estudi, són la utilització del mot re (o res) amb la vocal e tancada, la pronúncia de mots com tenre, tinré, vinria, sense la d; la iodització: abeia, aguia... en lloc d’abella, agulla, i també les reduccions del grup ua en o en paraules com cinconta en lloc de cinquanta o cotre en lloc de quatre. Un dels apartats més curiosos per al lector és el del lèxic, on es poden trobar mots ja pocs habituals en la llengua parlada com refotilar, trumfo, pollar-se, embolar, encofurnar, escotorit o atracallar. Uns mots que ja les generacions més joves han anat deixant de banda degut a la creixent uniformització de la llengua, igual que algunes construccions sintàctiques o de pronúncia que fins a mitjans del segle passat constituïen els trets identificatius d’una zona concreta: un mosaic, tal com defineix els dialectes la doctora Àngels Massip en el pròleg. Dorca dóna a conèixer doncs el mosaic particular del Lluçanès, que a part, ens aporta dades sobre diferents elements de cultura popular, ja a través dels mots que reben diferents accions o elements, o a través dels textos transcrits a la part final, on hi podem trobar alguns dels temes encara vius en la memòria oral de la comarca com els carlins, la guerra de successió, festes anuals representatives o feines i oficis ja desapareguts.

La publicació, tal com s’explica en el pròleg, a càrrec de la mencionada doctora Massip, de la Universitat de Barcelona, contribueix a aportar noves dades del català central en la seva evolució històrica, i ella mateixa ressalta que aquests dialectes, com el cas del Lluçanès, “són les formes vives on veiem fixades les etapes de l’evolució lingüística”, uns dialectes que són canviants perquè són vius per l’acció dels parlants, però que avui tendeixen a desaparèixer degut a la uniformització general de la societat.

Roser Iborra, poetessa, nascuda a Alpens, explica en aquest escrit l'experiència viscuda entre els dies 18, 19 i 20 d'agost, a Sardenya, per un grup de músics, cantaires, poetes, dansaires, etcètera, procedents del Lluçanès, d'Osona i d'altres indrets de l'Estat espanyol, juntament amb corsos i sards dins les jornades Terras Sorris / Terres Germanes, coordinat per Gisella Vacca, una sarda que va viure uns anys al Lluçanès.

 

Terres Germanes: una experiència inoblidable

17 d’agost de 2010

Sortim de Girona a mitja tarda, i ens anem trobant a l’aeroport: la colla de VICUS, la gent jove del teatre Palangana, Josep Riera, la Isabel i jo, Francesc Arnau...anem a Genoni (Sardenya), a la trobada Terres Germanes. L’ànima del projecte és Gisella Vacca, (que havia viscut a Catalunya i parla un català perfecte!) cantant i artista amb tot el significat de la paraula.

En arribar, ens espera la Gisella i tota una expedició de gent del Coro Santa Barbara de Genoni: la Ines, la Rita, els dos Giovanni, el Giorgio, l’Ottavio, el Salvatore...Són tantes les ganes de conèixer-nos, que al cap de cinc minuts ja parlem tots en una barreja de sard-italià-català que es va fent més comprensible a mesura que passen les hores. Sopem plegats (i esplèndidament) a l’Agriturismo de la Franca, una dona tan acollidora i franca com el seu nom. Llavors ens reparteixen per dormir per Genoni i els seus voltants: els nostres amfitrions hauran de fer, durant els tres dies següents, un esforç important per dur-nos d’un lloc a l’altre, ja que Genoni és un poble petit i no hi ha una infraestructura suficient. Ho faran amb tan bon humor i tanta simpatia que se’ns faran indispensables.

(Continua)

 

El llibre de la Penya Blaugrana del Lluçanès, Noces d’argent. Penya Blaugrana del Lluçanès. 25 anys d’història, es va presentar amb motiu de la celebració del 25è aniversari d’aquesta associació creada entre el 1984 i el 1985. L’autor del llibre, Ramon Marsal i Ferrer, va ser president de l’entitat durant 23 anys i això justifica que sigui coneixedor de cadascuna de les activitats que s’han organitzat des de la Penya

És un llibre amè, un repàs il·lustrat dels 25 anys d’història. Els textos són breus i explicatius i les fotos fan que el llistat d’activitats descrites no sigui etern, com sovint passa amb aquest tipus de llibres.

En les més de 100 pàgines hi ha espai per destacar les victòries del FC Barcelona, i per recordar antics companys com el fundador de la Penya, Jaume Corominas. Aquest document que pretén fixar l’associació en la història, també serveix per descobrir les altres activitats organitzades des de la Penya, com per exemple els nombrosos viatges organitzats arreu d’Europa.

La revista la rella, 261, publica una entrevista amb en Ramon Marsal, expresident de la Penya i autor del llibre.

 

"Des de la finestra" és el nom del blog que l'alpensina afincada a Torelló, Roser Iborra, manté obert i on parla de coses diverses que mouen el seu interès, la seva consciència i el seu compromís. El darrer apunt entrat -Flors d'acollida- esmenta sensacions de l'arribada i l'estada a Sardenya en el marc del muntatge "Terres germanes", coordinat per Gisella Vacca. Tot esperant d'oferir-vos una crònica més àmplia, us proposem d'accedir-hi i fer una primera aproximació a la trobada.