CONTRAOFENSIVA ESPANOLA per Rot Stewart

Ja ha començat l’ofensiva espanola contraseparatista. Fins ara, estàvem en la fase de manteniment d’allò que iniciaren fa tres-cents anys, i qui dia passa, any empeny, però les coses estan canviant molt ràpidament i cal fer qualque cosa, deuen pensar a Madrit. De moment, però, ens trobem en aquell punt de la campanya que pretén esporuguir i marejar el personal però que tans sols ha servit per manifestar encara més,  el penós nivell mental de l’amo. El més irònic de tot plegat, és que aquest moviment massiu separatista es deu a la deixadesa dels espanols envers els seus catalans: enlloc de tractar mínimament bé llurs esclaus, el pais de la pandereta i la sangría ha decidit exprimir-los fins que aquests, tips, s’han rebelat. Sembla doncs, que més que parlar de separació, hauriem de dir-ne «expulsió» o «separació induïda», però ben mirat, la majoria de processos independentistes segueixen aquestes pautes: «Com que em maltractes, guillo. Adéu, txatu (o txata)»
I que diuen els espanols i els seus col·laboracionistes per a que no toquem els dos? Doncs, veiem les diferents tipologies d’arguments i argumentadors:

· El missatge apocalíptic. És el que diu el ministre d’exteriors, en Margallo. Segons ell, una Catalunya independent es trobaria fora de la UE un «temps gairebé etern». Trola al cantu de nivell 1. No s’ho creu ni ell. Margallo, se’t cauran les dents com continuïs així, hòmen! Cap representant de la UE -que no sigui espanol o el Conh-Bendit- s’ha manifestat en contra d’una eventual independència de Catalunya. Francament, a molts estats, els plauria veure una Espana minvant que deixes de fer la guitza -i el ridícul-, i pel que fa als ciutadans europeus, tot això, els importa un rave, o com a molt, dos raves.

· El missatge responsable. Él el que comparteixen el Borbó i els PP-PSOE. Fa més o menys així: Ara més val vetllar per les coses importants, com ara la crisi, que no pas pensar en projectes eixelabrats i egoistes. Pervers: el que és irresponsable és continuar essent espanol. Per tant, intentar capgirar la realitat amb manipulacions barroeres és pervers i cínic. No cola, o cada cop cola menys.

· El missatge de l’esquerra «vanitiki» (vanitosa). Aquell paio del maig del 68, el Daniel Cohn-Bendit (el seu segon cognom, definitivament, no li escau), ha declarat a Barcelona, recentment, entre d’altres perles, que «Intenteu tancar els individus en búnkers ètnics i creareu l’odi i la violència», demostrant així, que no té ni idea del què parla, i que el que fa es manejar tòpics a cabassos, i molt curiosament, tòpics d’allò més petit-burgesos, impropis d’una persona que es situa a «l’esquerra-esquerra». L’hòmen encara viu de renda del maig del 68, que no té res a veure, com ja hem comentat en aquest bloc algun altre cop, amb la potentíssima subversió americana dels Weather Underground, en Leary, o l’ Abbey Hoffman i companyia. I això es nota… en la mediocritat, clar. Si fos, el Chomsky, prou que ens l’escoltariem, però al paio aquest, o als intel·lectuals tramposos de la seva mena, res hòmen, res!

· El missatge agitador del fantasma serbi i/o del bantustan. És el que fan els Ciutadans/anos encapçalats pels Riveras i seguit pels Boadelles, Savaters i altres llumeneres d’occident. Segons ells, en un eventual referèndum per la independència de Catalunya, també haurien de votar els espanols (!!). A part, de la barra o del cinisme que cal tenir per llençar una proposta com aquesta, la manipulació arriba a voler identificar els catalans amb els serbis, folls de puresa ètnica, i els espanols amb la resta dels innocents iugoslaus (!!!). Com que no crec que siguin rucs, penso que són uns cínics, que és molt pitjor que ser curt de gambals. El gran ciutadà/ano Rivera, suggereix que les zones que votessin en contra de la idepèndencia, no s’haurien d’incloure al territori independent, creant així, un mosaic a la sèrbia -en que quedem, nois?- en el qual hi haurien zones-enclau de sobirania espanola. No cal dir que és un pensament molt… sèrbic.

· El missatge a.k.a. pronunciamiento del militarot: Lo de sempre. L’exèrcit espanol, que l’única guerra que ha guanyat en els darrers cent anys ha estat contra els seu propi poble indefens, i encara perquè tenia l’ajut de nazis i feixistes italians, continua fent-se el mil-homes. Patètic.

Bé, de moment he trobat això. La propera fase, potser serà la dels catalans «comprats» per a la causa espanola. O potser, ni això.
Siau.

Rot Stewart, des del bar Ramon, Barceloneta.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *