Spanish Decolonization Tour per Dr. Cat

Vencent la meva natural mandra felina, vull complaure als meus deixebles, escrivint aquest post, just el dia abans de la gran, gran, gran mani del segle. Com que la passejada es preveu colossal, els meus nois han decidit fer una superpancarta -la que veieu a la imatge- proporcional a la gentada que que demà anirà a petar a Barcelona. Què hi voleu fer, són així aquests vailets….

Sempre m’ha agradat que la gent de comarques vingui massivament al cap i casal. Demà encara m’agradarà més, perquè aconseguiran expulsar els guiriots que tothora pul·lulen i fan la guitza muntats en el bus turístic, o a peu.  Encara m’agradaria més si el sector més pagerívol decidis invadir la ciutat amb tractors, porcs, béns i vaques, provocant la fugida de cosmopolites i altres papanates cap a terres més acollidores, per exemple, el Madrit de la senyora Aguirre i del seu amic ianqui, mr. Sheldon. I que no tornin.

Bé, de tota manera, demà ens espera un dia fatigós, la gentada, la xafogor barcelonina, la impossibilitat de bellugar-se, la calva enlluernadora del Duran…
Però també serà un dia històric en que quedarà clar quina és la voluntat majoritària dels polacs. La qúestió serà però, saber si alhora que encetem la drecera de la independència, iniciem també el de la maduresa política. Ens continuarem empassant les troles dels polítics i les seves patètiques manipulacions, o finalment caurà la vena -de ciment- que tants duen a la cara?
M’agradaria un procès d’independència que també servir per construir una Catalunya nova, abandonant l’actual que és postfranquista, pujoliana i pesecera, tot barrejat com en un còctel barat…

Nanos i nanes, mans a la feina!

Dr. Cat. Garraf

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *