IMMERSIÓ (II) Els bufons de Zwazilàndia per Max Headroom

El setembre passat, una primera interlocutòria del TSJC exhortava al nostre estimat Bantustan d’amunt a modificar en tres mesos la llei d’immersió lingüística amb l’excusa de la petició d’unes famílies que demanaven supremacia de l’espanyol a l’escola, pels seus fills.

Mentre #lestresfamilies actuaven decidides, conscients com els «boers» del Transvaal, de la seva veritat i la força de les armes dels aparells de l’imperiet, a l’altra banda de la confrontació, on hom s’esperaria veure defensar fermament la llengua amenaçada, a part del mantra del «som-on-érem» del Govern, es creava la plataforma #somescola. Una pinya que de tant naïf, semblava pina-colada, s’armava tan sols amb l’argumentari tant kumbaià com inútil de la cohesió social; el major aprenentatge amb immersió o el suport majoritari de la comunitat educativa. Aquests eren alguns dels punts que agrupaven als convençuts que de tant innocents se’ls ha acabat tombant judicialment davant de: “en-espanol-porque-esto-es-espana”. Inexplicablement però, ni ara, #Somescola s’ha volgut dotar de l’argumentari que entén no sols el convençut sinó tot demòcrata d’arreu i que anul·la l’adversari: La denúncia del supremacisme lingüístic o la prova empírica dels resultats devastadors de les polítiques anti-immersió al País Valencià i a les Illes. Mai no ha volgut anar més enllà de l’estatu-quo de la defensa de la llei d’immersió a primària al Principat i mai no ha volgut demanat la seva extensió a secundària o a la universitat, per exemple.  Ara ja ha caigut la sentència que els de Thierre Blanche esperaven, a falta del repicó del Constitucional amb la supressió de la Llei d’Educació de Catalunya. Puc aguantar que el Govern adopti la tàctica de para la galta i no respondre (els boncatalanets, petit-espanyols, són així), però les entitats… perquè?

Algú podrà dir que sí que s’han fet coses com ara «libdubs per la llengua», «muralmobs» o repartir «crispetes pel cinema en català» en places de Barcelona on no hi ha cap cinema. Nosaltres, modestament, proposàvem més…


THE CATLANDERS
va oferir modestament implantar les seves propostes a La Plataforma per la Llengua, principal entitat impulsora de #somescola. El projecte que s’implantaria subtilment mitjançant una campanya paral.lela anomenada «Immersió!», reforçava i ampliava la demanda de mínims de #somescola sense anar-hi en contra. El crit surrealista de Màrius Serra: «Visca el submarinisme. Català a l’atac!» a la Diada de 2011 era el tret d’inici: Martí Gasull i Laura Camps (interlocutors visibles de la PL) van acceptar d’entrada la proposta, però a la pràctica, les ordres es contradigueren i s’anaren capant una a una les idees proposades i implementades, ja fos restringint pressupostos, censurant documents o demorant les respostes de validació. Quan farts de tot vam decidir abandonar tot van ser llàgrimes de cocodril. Suposem perquè quedessin anotades en la següent demanda de subvenció pel proper exercici. Burròcrates!


Max Headroom

Canal23

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*