Crònica del 54è aniversari de la mort de Quico Sabaté. Quan no fem justícia a la dignitat: els casos de Manuel Prieto, Joan Busquets i el tricentenari
Aquest país ens omplim la boca de grans paraules divinitzant a dirigents polítics i grans homenatges quan es retiren, i massa sovint figures cabdals de la nostra història cultural,social i laboral, resten a l´anonimat, com el cas dels maquis.
I aquells que varen lluitar contra el feixisme i el franquisme, reben homenatges gairebé entre familiars i amics, reclosos en l´anonimat militant antifeixista, sense esdevenir carta d´autoritat moral.
Això recent ho vaig comprovar en l´estrena al teatre vora la mina de Sant Corneli de l´obra de teatre 1932, La Revolta, adaptada teatralment per l´escriptor Jordi Cussà i dirigida per Eva Sanchez– que busquen poder teatralitzar a altres indrets,recentment omplint a Berga davant 700 personessobre els fets de Fígols de la revolta obrera i llibertària a l´Alt Llobregat, practicant la vaga general revolucionària, enguany ja farà 82 anys, on Manuel Prieto, un sindicalista de la UGT que desencantat amb al direcció del sindicat a Barcelona s’afilia a la CNT, com un dels impulsors de la revolta que el líder obrer Prieto, ni al seu propi poble rep un homenatge digne, donant-li un carrer de record, en homenatge a la història social del municipi , ni que sigui dir-li Carrer Revolta de l´Alt Llobregat,
Però ai làs, amb l´alcalde de Cercs d´UDC, Ferran Civil, imputat amb denúncies vàries-fins i tot qüestionat per Duran Lleida– i actual vice-president de la Diputació de Barcelona per CIU, això és massa, tot i que em consta que per contra hi ha recollida de signatures per treure un Carrer dedicat a Juan Carlos de Borbón a Cercs. Ja posats, fer el canvi amb un obrer local digne, que al menys faci honor a la memòria obrerista minera , com a mínim.
Els maquis, tres quarts del mateix. A títol d´exemple que la llei de memòria va deixar a fora a persones més anònimes com el maqui Joan Busquets, que ni tan sols el memorial Democràtic en mans d´IC al seu moment-no eren del seus?-, no va voler donar-li el que altres van rebre,un reconeixement moral, jurídic i econòmic als supervivents i lluitadors antifranquistes, que se´ls va negar als guerrillers antifranquistes com Joan Busquets “el senzill” i que va fer una carta oberta pública, i resposta del Centre d´Estudis Josep Ester i Borràs al Memorial Democràtic, que s´inhibeix a part de la memòria d´aquest país, agradi o no a ICV.
Dit sigui de passada, dins els actes del tricentenari, quants actes es fa record de les revoltes catalanes i anarcoefemèrides del poble senzill , d´obrers que han lluitat per la dignitat de else seves vides, dels morts en camps de concentració i en la lluita de les llibertats democràtiques, dels que han lluitat pels drets civils que ara ens volen prendre,els moviments socials i que tots plegats, tant dignes i que han rebut reconeixements a nivell internacional i desaprofitem o neguem record i homenatge,entre altres l´arrel llibertària i lliure del poble català? Aquí tenim part de la cobardia o oblit voluntari , que amb voluntat es pot corregir, i que el comissari Miquel Calçada si vol, és a temps de dignificar la part sociolaboral de 3 segles que no s´entendria la nostra realitat col.lectiva i que reforçarien un procés pel dret a decidir del nostre futur.
Mentrestant, any a any, actes de record com del Quico Sabaté, mostren un bri de dignitat, de que hi va haver persones que malgrat l´adversitat van donar la vida aspirant a unes llibertats socials i col.lectives, que la societat està en deute de dignificar-les a nivell de Catalunya, i també a nivell local. I posem fil a l´agulla?
Us deixo un homenatge musical a Quico Sabaté dl2013 de Jaume Arnella i la crònica:
Crònica i fotos dels actes en record del 54è aniversari de la mort de Quico Sabaté:
Desenes de persones han participat avui al cementiri de Sant Celoni en una nova jornada en record del maqui anarquista Quico Sabaté. L´acte que ha comptat amb la presència de diferents persones i col·lectius llibertaris de Catalunya (Col·lectiu a Les Trinxeres de les Terres de Ponent, de Girona, etc), i veïns/es de Sant Celoni i d´altres pobles de la comarca, s´han fet diversos parlaments reivindicant la mem ria d´en ò Quico i la resistència llibertària contra el feixisme.
Per part de la nostra assemblea, hem fet una ofrena floral en record d´aquest lluitador, i durant les intervencions, el company Lluís Guix ha volgut recordar a tots els i les
lluitador/es contra el feixisme a casa nostra.
A més a més, volem destacar que aquest any La Clau de Sant Celoni, també ha organitzat diferents activitats en record d´en Quico com el passi d´un documental i un acte commemoratiu al carrer de Santa Tecla.
Són moltes les accions que s´han fet durant aquests anys, per tal de mantenir viva la flama dels ideals d´en Quico Sabaté cada 5 de gener. El 1995, en motiu del 35è aniversari de la seva mort, l’´Assemblea Llibertària del Vallès Oriental organitzà activitats d´homenatge, així com també l’any 2000 per part d´una comissió celonina en el 40 è aniversari. Més recentment, en el 50 è aniversari, es va crear una comissió formada per la nostra organització i el Casal Popular i Independentista Quico Sabaté, la CUP de Sant Celoni, la CNT de Granollers i comarca, i la CGT del Vallès Oriental que va suposar que durant tot el 2010 es realitzessin activitats en record de la seva lluita i els seus ideals llibertaris, i que va acabar amb la dignificació de la seva tomba i la realització d´un mural i una escultura al poble de Sant Celoni. Tot això sense oblidar els homenatges que els/les companys/es de la Marxa dels Maquis han realitzat també durant aquest temps.
Recordem que al Vallès Oriental hi han més exemples de persones que van formar part de la resistència dels maquis. En aquest sentit, cal fer esment a la figura del granolleri Ramon Gonzalez Sanmarti “Nano” que va pagar amb la seva vida ( com altres companys/es ) la lluita per la construcció d´una societat més justa.
Assemblea Llibertària del Vallès Oriental
Més informació:
