Quaderns d'impertinència

Decidim si volem carregar-nos de raó o anar més enllà i carregar-nos el sistema.

18 de juliol de 2008
2 comentaris

Congrés de Sants. Primer Congrés de la Confederació Regional del Treball de Catalunya Barcelona, 28, 29, 30 de juny i 1 de juliol de 1918

És sens dubte la més important assemblea
que realitzà la Confederació Regional del Treball
de Catalunya (CRTC), tant pel nombre d’assistents, com pel contingut
de les seves resolucions i pels efectes d’expansió de l’anarcosindicalisme
que se’n derivaren després. El congrés se celebrà
a l’Ateneu Racionalista del carrer Vallespir de Sants i el comitè
organitzador estava compost per:

Salvador Seguí, Enrique Rueda, Camilo Piñón,
Juan Pey i Salvador Quemades.

Hi van participar 155
delegats
en nom de 137 sindicats, 11 Federacions locals, un Consell
local (el de Manlleu), La Federació Nacional de Adobadors i la
Federació Regional dels Metal.lúrgics, que representaven
a 74.219 afiliats de les següents localitats:

Localitats representades i nombre
d’afiliats

Localitat

nombre d’afiliats

Badalona
2455
Barcelona
54572
Blanes
26
Calella
10
Cornellà
50
Figueres
120
Granollers
430
Igualada
1607
Lleida
490
Manlleu
300
Manresa
450
Mataró
5100
Olot
500
Palafrugell
530
Reus
700
Ripoll
160
Roda de Ter
100
Sabadell
2795
Sant Feliu de
Guíxols
290
Sitges
339
Tarragona
1110
Terrassa
1424
Valls
?
Vic
421
Vilanova i la
Geltrú
195
Total afiliats
representats
74.174

A més s’hi van adherir:

Societat de Joieria i Argenteria de Barcelona

Societat de Carboneria de Barcelona
Societat de Modelistes de Barcelona
Societat l’Abella Constructora de Barcelona

Societat de Peons de Paleta de Manresa
Federació de Pagesos d’Ivars d’Urgell

Sindicat d’Ajustadors de València

Entenem que és remarcable l’assistència
i participació en el congrés de reconeguts socialistes (com
el sitgetà Joan Durán i el reusenc Miquel Mestres).

Els temes debatuts giraren sobre vuit ponències,
que englobaven 40 temes presentats pels sindicats durant els mesos anteriors
al congrés.
La figura cabdal del congrés fou Salvador Seguí i Rubinat,
que participà abastament en la seva organització i que a
més a més proposà i definir la construcció
de la CRTC i (i de la CNT) sobre els pilars dels Sindicats de Ram o Indústria,
coneguts com Sindicat Únic, per donar a la Confederació
una millor cohesió i una eina per millorar l’organització
i la solidaritat. Les resolucions del congrés refermaren l’anarcosindicalisme
i la tàctica de l’acció directa, amb el clar objectiu final
de l’emancipació del proletariat.

Citem alguns acords:

  • En les lluites entre el capital i el treball,
    els sindicats adherits a la Confederació venen obligats a exercir
    d’un mode preferent el sistema d’acció directa mentre circumstàncies
    de veritable força major, degudament justificada, no exigeixin
    el fer servir altres fórmules diferents.
  • Els polítics professionals no pondran
    representar mai a les organitzacions obreres, i aquestes hauran de procurar
    no domiciliar-se en cap centre polític.
  • És un deure de tot associat impedir
    sigui com sigui l’explotació dels menors d’edat.
  • La Confederació quedà organitzada de la
    següent manera:

    Cada Sindicat agrupava
    els oficis del ram com a seccions. Els Sindicats s’englobaven en les Federacions
    Locals o Comarcals i aquestes formaven la Confederació Regional
    del Treball de Catalunya, la qual estendria la seva acció amb pactes
    federals amb les confederacions de la resta de l’Estat. La CRTC tenia
    un comitè executiu de 13 membres: un secretari general, dos secretaris
    ajudants, tresorer, comptador i vuit vocals (en coneixem els següents
    Pablo Ullod, Salvador Quemades, Salvador Seguí (secretari general),
    Camil Piñón, Joan Pey, Salvador Ferrer).

    En acabar-se la discussió de les ponències
    es va elegir un secretari retribuït, Pablo Ullod del Sindicat de
    Ferroviaris, i per aclamació fou elegit secretari general Salvador
    Seguí. També es van nomenar els sindicats que havien de
    participar en la constitució del Comitè de la Confederació
    Nacional del Treball (CNT), designant-se els sindicats de l’Art d’Imprimir,
    Pintors, Cilindradors, Lampistes i Ram d’Elaborar Fusta.
    En el míting de clausura van parlar Pablo Ullod, Miquel Mestres
    socialista de Reus, Enric Rueda López del Sindicat dels Lampistes,
    Joan Peiró i Belis, del Sindicat del Vidre de Badalona (detall
    del discurs
    ), Ricard Fornells de la Federació local de Barcelona,
    Àngel Pallejà de Reus, Àngel Pestaña director
    de “Solidaritad Obrera” i Salvador Seguí (detall
    del discurs
    ).Com hem dit el Congrés provocà un gran
    creixement de l’afiliació anarcosindicalista. En la primera assembla
    general convocada pel nou Comitè (08 de desembre de 1918) hi van
    ser representats 254 sindicats i 345.000 afiliat. En el congrés
    de la CNT del Teatre de la Comèdia, Madrid 10-18 de desembre de
    1919, la CRTC presentà 427.000 afiliats.

    Extret del Diccionari de Sindicats, Sindicalistes i la Història del Moviment Obrer de Catalunya (dels orígens fins l’any 1939).

    1. Us acabo de descobrir i sincerament he flipat. Una molt bona iniciativa
       -no “per Catalunya”, és clar-. Ja ens anirem trobant en aquest món dels bloc, u he enganxat al meu i espero que ens mantinguem. Salut i anarquia.

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

    Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

    Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!