|
N'añu 2007 celebrábense en conceyu de Xixón una serie de conferencies divulgatives sobre ciencia y tecnoloxía col nome de l'asturianu sí tien ciencia. Daquella, cuatro especialistas asturianos, Xulio Viejo, Xabiel G. Pañeda, Xosé M. Fernández y Xosé Ánxelu G. Morán acercanon a la vecindá de Xixón los sos conocimientos especializaos en dellos ámbitos d'investigación: dende la llingüística a la informática pasando per delles cuestiones alredor de la bioloxía. Coincidindo com o centésimo aniversário do nascimento de Ricardo Carvalho Calero multiplicam-se por todo o país as homenagens ao que foi primeiro catedrático de galego-português da Universidade de Santiago de Compostela. La Constitució espanyola, aquell document juridíc de màxim nivell aprovat per consens l’any O pasato luns, 25 de noviembre, se publicava en o BOA –en virtut d’o dispuesto per la Lei de Lenguas aprevata o 22 d’aviento de 2009– o nombramiento d’es quince miembros que feran parte d’o Consejo Superior de las Lenguas de Aragón (CSLA), "designados entre filólogos, juristas, sociólogos, destacadas personalidades de las letras, la enseñanza o la investigación lingüística o de los ámbitos social o cultural de la Comunidad Aragonesa". Azkenaldian Espainiako hainbat hedabideetan probokazio inkestak jarri dituzte martxan eta guk, inozo-inozo beitari koooooxk! Hona adibide batzuk: "El Mundo"-k Eusko Jaurlaritzak Ipar Euskal Herriko ikastolak 400.000 €rekin diruz laguntzearekin ados ote zauden galdetzen dizu. Eta "El País"-ek Senatuan hizkuntza koofizialak erabiltzea onesten ote duzun galdetzen dizu. Prozedura gomendioak denborarik ez galtzeko: Mezua desegin. Últimament diversos mitjans de comunicació espanyols han tret enquestes de provocació i nosaltres, innocents, piquem, com la de "El Mundo" que preguntava si el Govern Basc havia de subvencionar les ikastolas del País Basc Nord o la de "El País" sobre l'ús de les llengües cooficials al Senat. Si t'arriba un missatge així, esborra-ho! La llingua asturllionesa tuvo esti pasáu mes de setiembre, otra vuelta, de celebración. Si yá falábemos de les xornaes dedicaes a la llingua n'Asturies en mes de mayo, la tradicional Selmana de les Lletres Asturianes, que llegó anguaño a la so XXXI edición, agora tocó-y a Miranda del Douru la celebración, per primer vez, del Die de la Lhéngua Mirandesa. Nesti día fonon condecoraos pol alcade de Miranda, Artur Nunes, la profesora y llingüista Manuela Barros Ferreira y el profesor de mirandés Domingos Raposo, los dos autores, amás de coordinadores, de la Convenção Ortográfica da Língua Mirandesa. Xunto con ellos, reconocióse-y tamién el so llabor en defensa del mirandés a Júlio Meirinhos, el políticu d'orixe mirandés qu'impulsara la llei de reconocencia d'esta variedá llingüística asturllionesa en parlamentu portugués. Foi un día de fiesta pal idioma nel que, xunto a otres actividaes, foi presentada la traducción de Fracisco Niebro al mirandés d'Os Lusiadas de Luís Vaz de Camões. As eleições brasileiras são destaques nos telejornais e nas capas dos principais periódicos de todo o mundo. Não surpreende. O Brasil está na moda. O milagre económico dos últimos anos tem convertido este gigante na oitava potência mundial e no segundo melhor lugar para se investir, ficando atrás apenas da China. Com mais de oito milhões de quilômetros quadrados de área, equivalente a quase a metade do território sul-americano, e com cerca de douscentos milhões de habitantes, o país possui a quinta maior área territorial do planeta e o quinto maior contingente populacional do mundo, o que lhe confere um elevado potencial de futuro. Aquesta setmana fa tot just un any que Llengües Vives va encetar una nova etapa. Si el 1996 s’editava el primer número de la publicació i més tard fèiem cohabitar la lletra impresa amb la informació que penjàvem al web, el 28 de setembre de l’any passat, davant la necessitat d’adequar-se als nous temps aquest projecte va estrenar el format de bloc actual. Ja feia mesos que parlàvem d’un nou vehicle que havia de posar al dia el Llengües Vives, convertir-lo en una eina més àgil i útil, i assegurar-li el futur almenys fins a la propera revolució tecnològica.
Enguan è agut era oportunitat, e era sòrt, gràcies ara bèca que m’a concedit eth Centre d’Art i Natura de Farrera, d’anar a passar un mes en Irlanda, en un endret de nòm long e de mau prononciar entà nosati: Annaghmakerrig. Aquiu que i a eth Tyrone Guthrie Centre, un lòc de trobada de gent tanplan variada: pintors, poètes, dramaturgs, novellistes, compositors, artistes visuaus... d’Irlanda -dera Republica d’Irlanda e d’aqueth bocin deth nòrd qu’encara ei en poder des anglesi- e de dehòra deth país: de gent qu’escriu en anglés, majoritàriaments, mès tanben ena lengua oficiau e pròpia dera isla: eth gaelic-irlandés, e en d’autes lengües d’Euròpa: alemand, chèc, francés, castelhan, italian, catalan, occitan. Es creadors locaus se criden Siobhán, Colm, Éilís, Seamus, Nuala, Padraic e tanben Anne, Phil, Karen, Christopher, Janet o Maria. Enes estatgères des diferentes crambes e sales dera casa i a fòrça libres escrits en gaelic. Açò demòstre que i a un besonh d’explicar es causes en d’autes lengües que non pas es dominantes en mon, e de díder es causes dera tèrra ena lengua de cada tèrra e qu’er art non a frontères... exceptat es que quauqu’uns an sajat d’imposar ath long dera istòria. Gosamos aproveitar as vacacions de verano pa enrestir a lectura de libros retrasaus (lo menos yo), ixes que no hemos puesto leyer a resta de l’anyo per falta de tiempo a qui lis ficamos los dients, millor dito, los uellos, con anglúcia. Ya se sabe, debaixo d’un parasol, á o canto d’a rúsia plaja, en a piscina, en a terraça de l’apartamento u en casa nuestra, bien á la fosqueta. |
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaçosARAGONéS
ASTURLLEONéS
EUSKARA
GALEGO-PORTUGUêS
OCCITAN
TOTS
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
Visites al blocVisites a la portada
Visites a les entrades
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
