Són unes setmanes on s’està vivint tot un seguit de respostes cíviques als intents de diferents vessants per tal d’afeblir o anihilar l’ús i la presència del català arreu. En el darrer article ja varem fer esment de la situació a les Illes. En aquest voldríem esmentar precisament una resposta que no voldríem passar per alt, i que és la dels dos membres de “Jubilats per Mallorca”, els senyors Jaume Bonet i Tomeu Amengual, que un després de l’altre, han endegat una campanya de vaga de fam fins que s’aturin els atacs del govern del PP de Bauzá al català a l’àmbit públic. El senyor Bonet va passar-s’hi 26 dies, amb el que suposa per a la salut de qualsevol persona passar-se tants dies sense menjar, havent iniciat la vaga l’u de març, Dia de les Illes. Aquesta acció extrema ha rebut un munt de suports de tot l’àmbit lingüístic català, i ens sembla en un moment on alguns valors col·lectius es posen en entredit, que aquest sacrifici personal honora als seus protagonistes.
Voldríem fer esment de nou a la situació kafkiana que es dona a les Illes Balears des que el popular Bauçà va arribar al govern. Com un acte de revenja, s’han focalitzat a rebaixar i desdibuixar el paper oficial de la llengua catalana. L’atac a la llengua s’està esdevenint en tots els àmbits, des de les subvencions a entitats com la OCB, passant per les supressions de les direccions de política lingüística de diferents ens institucionals, el pas del coneixement del català de requisit a mèrit, les amenaces del curs vinent de disminuir el pes de la llengua catalana en favor d’un suposat “multilinguismo”, el pas del canal IB3 a ser bilingüe,etc...
