Pèir de Garròs te mos deishèc escrit, bèth temps a, açò: “... au luòc de lanças ponchudas, armem-nos de plumas agudas”, e aquesta devisa, que poirien hèr sua es nòsti escrivans, qu’ei eth nòste combat encara aué, quate sègles dempús Garròs.
|
xavier gutiérrez (OC) Pèir de Garròs te mos deishèc escrit, bèth temps a, açò: “... au luòc de lanças ponchudas, armem-nos de plumas agudas”, e aquesta devisa, que poirien hèr sua es nòsti escrivans, qu’ei eth nòste combat encara aué, quate sègles dempús Garròs.  Èm en campanha electorau: ua part des occitans auem eth dret de votar, mès a qui? En aguest article mos fixaram enes proposicions que, sus er occitan, hèn es partits politics damb mès opcions d’auer representacion parlamentària en Madrid. Er ostiu qu’ei acabat. Qu’a estat ‘caud’ e ‘heired’ ath còp, com ua docha escocesa (que mèsque pas escocesa dilhèu ne poiríem díder docha espanhòla, d’ara enlà): per cada bona notícia qu’auíem, ara seguida que mos arribaue eth patac. Se i a quauquarren que mòstre era
vitalitat dera cultura occitana aué qu’ei era musica: que i a cantaires e còrs
e grops pertot Occitània, de nòrd (tRaucatèrme)
a sud (Bramatopin), e d’èst (Lhi
Jarris) a oèst (Familha
Artús), e de toti es estils musicaus: grops polifonics vocaus des classics,
sonque d’òmes, hemnes o mixtes, e qu’an arribat a arténher renomada mondiau: Lo
Còr de Es edicions gascones Per Noste, amassa damb Maiatz, que vien de publicar Escrivans/Idazle, un libre compilatòri bilingüe d'autors occitans e bascos que mos permet hèr un exercici de literatura comparada enes lengües respectives. Dempús dera ofensiva legau a favor der occitanque representauen er Estatut e era Lei der occitan aprovadi pes fòrces politiques parlamentàries catalanes per majoritat, es tropes emperiaus qu’an contraatacat, emparades peth poder des ‘sues’ institucions: partits politics,Tribunau Constitucionau, etc. Ei per aquerò qu’è era impression que, d'un tempstà deçà, en matèria de lengua, cada dia que reculam. Maugrat er Estatut, maugrat era lei der occitan, maugrat toti es progrèssi legaus evidents, eslocutors de lengües minorizades non hèm sonque patir es contraatacs desreaccionaris.
Enguan è agut era oportunitat, e era sòrt, gràcies ara bèca que m’a concedit eth Centre d’Art i Natura de Farrera, d’anar a passar un mes en Irlanda, en un endret de nòm long e de mau prononciar entà nosati: Annaghmakerrig. Aquiu que i a eth Tyrone Guthrie Centre, un lòc de trobada de gent tanplan variada: pintors, poètes, dramaturgs, novellistes, compositors, artistes visuaus... d’Irlanda -dera Republica d’Irlanda e d’aqueth bocin deth nòrd qu’encara ei en poder des anglesi- e de dehòra deth país: de gent qu’escriu en anglés, majoritàriaments, mès tanben ena lengua oficiau e pròpia dera isla: eth gaelic-irlandés, e en d’autes lengües d’Euròpa: alemand, chèc, francés, castelhan, italian, catalan, occitan. Es creadors locaus se criden Siobhán, Colm, Éilís, Seamus, Nuala, Padraic e tanben Anne, Phil, Karen, Christopher, Janet o Maria. Enes estatgères des diferentes crambes e sales dera casa i a fòrça libres escrits en gaelic. Açò demòstre que i a un besonh d’explicar es causes en d’autes lengües que non pas es dominantes en mon, e de díder es causes dera tèrra ena lengua de cada tèrra e qu’er art non a frontères... exceptat es que quauqu’uns an sajat d’imposar ath long dera istòria. Qu’èm sauvats! Era TDT -o TNT- (Television Digitau, o, sevos ac estimatz mès, Numerica, Terrèstra) qu’ei arribada. E damb era... ethmadeish ‘circ’ de tostemps. Aué aurie hèt 87 ans: non auec temps de viuer-ne sonque 86, mès quetrabalhèc coma se n’auesse viscut eth doble. Istorian, escrivan (poèta, prosista, assagista, traductor...), lingüista e sociolingüista, militant occitanista de pensament e d’òbra, Intellectuau damb letres màgers e encara mos mancarie adjectius tà definir ara persona que, seguraments, mès combatèc a favor der I a trenta ans que neishec, en 1980. I a trenta ans que comencèc a volar e eth viatge que dure encara. Aquera prumèra Calandreta paulina qu’aguec ua fraia, era escòla besierenca de l’Ametlièr, e fòrça d’autes mès, e neisheren es prumèrs calandrons. E aqueri calandrons que creisheren, e damb eri era escòla, e alavetz que neishec eth prumèr collègi, e aué que son ja 53 establiments Calandreta (51 escòles e 2 collègis) qu’escolarizen 2.755 calandrons. |
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaçosARAGONéS
ASTURLLEONéS
EUSKARA
GALEGO-PORTUGUêS
OCCITAN
TOTS
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
Visites al blocVisites a la portada
Visites a les entrades
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|