|
juli parés (CAT) Les retallades d'aquests darrers mesos també han arribat en el sector cultural i lingüístic, i sembla que surten ben barates si l'ase dels cops és la llengua catalana. A les Illes Balears, es vol fer que la llengua catalana passi de ser un requisit a ser un simple mèrit per poder accedir a una plaça de funcionari excepte per mestres i professors. Les lleis de normalització lingüística en català tenen dos objetius principals: assegurar la supervivència de la llengua catalana normalitzant-ne el seu coneixement i ús social i alhora garantir la integració de les persones nouvingudes. Per raons diverses, aquestes lleis estan vulnerades o amenaçades greument en alguns apartats fonamentals. Els alarmismes del sector del cinema de casa nostra per l’aprovació de la Llei de Cinema s’estan demostrant exagerats i equivocats. El número d’espectadors de cinema en cataIà s’ha duplicat durant l’any 2010 precisament en un moment de davallada de venda d’entrades a les sales de cinema. Amb aquestes dades sobre la taula s’hauria de poder aplicar la nova Llei de Cinema amb menys traves. Acció Cultural del País Valencià pateix una persecució judicial iniciada el 2007 pel Govern valencià per haver mantingut obert els repetidors que permetien rebre els canals de TVC al País Valencià que han acabat amb multes econòmiques astronòmiques. La Generalitat valenciana no ha fet cap mena de cas a les crides fetes des del Govern de Catalunya per arribar a un acord de reciprocitat entre Canal 9 i TV3 ni a les més de 650.000 signatures de la ILP «Televisió sense fronteres». El proper dia 20 de març s'acaba el termini en el qual ACPV haurà de fer efectiu el pagament de més de 600.000€ que encara falten per pagar. Les conseqüències de no fer-ho podrien acabar amb l'embargament del patrimoni de l'entitat cultural. Una autèntica cacera ferotge a l'autèntic pal de paller cultural català al País Valencià i que alhora possiblement intenta distreure l'opinió pública valenciana de totes les imputacions de corrupció que recauen sobre alguns polítics significatius del PP valencià. Aquest fet es produeix mentre a les Illes, l'OCB reclama tant poder veure el nou canal de TVC, Esports 3, com recuperar les emissores de ràdio Icat FM i Catalunya Informació amb la màxima rapidesa possible. Com pot ésser que canvis tecnologics previstos i planificats des de fa anys ens faci perdre enlloc de facilitar, consolidar i millorar la cobertura a nivell nacional? Les primeres conseqüències greus degudes a les retallades de l’Estatut de Catalunya dutes a terme pel Tribunal Constitucional espanyol (TC) ja han arribat. Tres sentències del Tribunal Suprem espanyol (TS) basades en les retallades prèvies fetes pel TC afecten a l’essència de la normalització de la llengua catalana al Principat, la immersió lingüística del nostre sistema educatiu. Aquestes noves sentències donen la raó a tres famílies que volien que els seus fills rebessin classes en les dues llengües oficials de Catalunya. Fins ara, el nostre sistema educatiu havia estat elogiat internacionalment pel Consell d’Europa com a model de cohesió social i havia estat avalat anteriorment per una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Hauria de ser estrany que cap d’aquests dos tribunals considerés injust que segons càlculs de la Federació Escola Valenciana (FEV), més noranta mil alumnes d'infantil i primària del País Valencià, no puguin rebre l'ensenyament en català durant aquest curs 2010-2011 perquè la conselleria d'Educació no els dóna aquesta opció. La Constitució espanyola, aquell document juridíc de màxim nivell aprovat per consens l’any El primer estudi ampli i rigós sobre els hàbits de consum cultural de Catalunya ha constatat que el castellà encara és la llengua predominant en la majoria de propostes culturals a Catalunya. L’extrem negatiu d’aquestes dades el trobem en el sector audiovisual per una evident i flagrant falta d’oferta que l’entrada en vigor de la nova llei de cinema hauria de començar a corregir aviat i en el sector dels videojocs en el qual el català té una presència molt limitada i concentrada en l’àmbit més infantil. Les excepcions positives són en dos sectors, el teatre i les exposicions, en els quals l’administració pública té molta capacitat d’influència. Al nord, l'ajuntament de Perpinyà ha aprovat recentment la Carta municipal per la Llengua Catalana en la qual es reconeix la cooficialitat del català. Aquest fet implicarà que tots els serveis i organismes municipals hauran d'integrar la llengua catalana tant en l'àmbit de l'ensenyament com l'administració, la senyalització o els mitjans de comunicació. Si s'acaba aplicant amb rigor, aquesta iniciativa política pot representar un impuls significatiu per garantir la pervivència, la transmissió i l'inici de la normalització del català a la capital de les comarques del nord. L'any 2003 es va iniciar el projecte del Voluntariat per la Llengua organitzat pel Consorci per la Normalització Lingüística en el qual catalanoparlants ofereixen unes hores de conversa en aquesta llengua a persones que malgrat tenir una considerable base teòrica del català encara no han assolit l'hàbit de utilitzar-lo amb normalitat en les relacions interpersonals. Segons les dades oficials, aquesta inciativa ha estat i és un èxit rotund amb més de 25 mil parelles lingüístiques formades arreu de Catalunya. Alguns estudis afirmen que l'ús social del català va minvant en tot el territori. També és cert que altres estudis presentades per la Generalitat de Catalunya afirmen el contrari. Com sempre, tot depen de com t'ho miris; amb quines dades et vols fixar i com les vols interpretar. Més de tres dècades després de l'inici de la transició l'únic punt de consens és la millora de la llengua catalana pel que fa al seu coneixement i a la seva comprensió, especialment a Catalunya, però és motiu de debat si el seu ús social, és a dir, el seu prestigi creix o disminueix. |
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaçosARAGONéS
ASTURLLEONéS
EUSKARA
GALEGO-PORTUGUêS
OCCITAN
TOTS
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
Visites al blocVisites a la portada
Visites a les entrades
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
