Llengues vives

En els últims mesos no m’hem publicat cap notícia sobre l’aragonès, com us haureu adonat. L’anterior corresponsal ha deixat aquest projecte i desgraciadament no hem pogut omplir el seu buit fins ara. Mentrestant poques notícies ens han portat des d’Aragó entorn de la llengua. Però just en els últims dies hem rebut una autèntica bomba des d’allí. De fet quan la tendència a criticar als polítics és cada vegada major, de les Corts d’Aragó ens arriba una iniciativa imaginativa i innovadora. Ens hem quedat atònits.

Un eufemisme és una forma suau d’evitar les paraules tabú, aquelles que no volem escoltar perquè resulten grolleres o malsonants. Per exemple les paraules “llengua aragonesa” o “llengua catalana”. 

PP eta PAR alderdiak gogor egin dute lan aurreko hizkuntzen legea bertan behera uzteko, 2009an PSOEk eta CHAk onartutakoa alegia. Eta lortu dute bi akronimo itzel sortu eta gero, historiara pasatuko direnak euren zailtasun eta originaltasunagatik: “Aragoiera” itsusiaren ordez “lengua aragonesa propia de las areas pirenaica y prepirenaica” (LAPAPYP) borobila asmatu dute. Eta existitzen ez den “kataluinera” hori baino hemendik aurrera esan behar da “lengua aragonesa propia del área oriental” (LAPAO).

El PP i el PAR han treballat dur per suprimir l’anterior llei de les llengües aprovada per PSOE i CHA en 2009. I ho han fet creant dos acrònims que passaran a la història per la seva complexitat i originalitat: Han substituït el vulgar terme “aragonès” pel rodó “lengua aragonesa propia de las areas pirenaica y prepirenaica”. I l’inexistent “català” serà a partir d’ara “lengua aragonesa propia del área oriental“.

Bikainak, ezta? Ez dakit zeren esperoan dauden Nafarroan eta Valentzian, esate baterako, antzeko irizpideekin euren berezko akronimo abangoardistak aportatzeko. Historia zain daukate.

Magnífics, no? Francament no sé a què estan esperant a Navarra i València, per exemple, per aportar els seus propis acrònims avantguardistes. La Història els espera.