Aragonés, anyo cero

Si hese escrito estas línias fa un anyo, mesmo fa només uns meses, muita gent s’hese pensau que se tratava d’una groma, d’una sanantonada. Ixo, u que m’heva tornau loca. Pero no, no ye asinas. Aragon disposa ya, dimpués de 27 anyos dende l’aprovacion d’o Estatuto d’Autonomia (una vergüenya!) d’una lei que legislará sobre as suyas lenguas minoritárias, u própias, como reça o texto: l’aragonés e o catalan.

Ya en he manifestau as mias discrepáncias en l’anterior articlo e no las tornaré a repetir aquí. Manimenos cal emponderar aquí dos puntos que a lei soluciona de traça definitiva e d’un plumaço: Per un costau clama a las cosas pel suyo nombre, sin eufemismos: ni ‘fablas pirenencas’, ni ‘dialectos altoaragoneses’, ni ‘milenária lengua regional’, como esta semana  un periódico (regional) se referiva a l’aragonés, pero tapoc ‘chapurriau’, ni ‘orienaragonés’ u ‘aragonés oriental’, como pretendevan e pretenden bels sectors e colectivos asaber qué reaccionários. A lei lo deixa firme claro, dos lenguas: aragonés y catalan.

 

O segundo punto, de gran trascendéncia pa l’aragonés, ye a creacion d’una autoridat cientifica, una Académia (encara no he estomagau o perqué d’una académia pa o catalan). De gran trascendéncia, digo, perque o Consello d’a Fabla Aragonesa –con Francho Nagore a la cabeça– no ha aconseguiu estar-lo en trenta anyos, més que més per la suya manera de treballar, de culas a los verdaders protagonistas de l’aragonés, os patrimonials, defendendo un aragonés irreal escribiu con una ortografia fiera de tot. Pero tapoc a minoritária Sociedat, encara que valient en os suyos planteamientos –no cal olvidar que fue ella qui ubrió o debat– ni sisquiera o Estudio de Filología de Aragón –l’autoproclamada ‘Académia de l’Aragonés’–, que zaga tres anyos dende a constitucion suya encá no’n sabemos res d’as suya propuestas.

 

Trascendental perque, si ixe Consejo Asesor fa bien o suyo treballo y en ixa Académia i son o millor d’o millor, per meritos cientificos, as asociacions y os patrimonials con concéncia l’aceptaran de buen implaz. B’havrá una autoridat per primera vez en a história y estoi que a suya primera fayena seria la d’adotar a este idioma d’una ortografia consensuada. Caldrá veyer qué fa Nagore y os suyos seguidors. A grafia de 1987 ye ferida de muerte dende o momento en que a SLA l’ha abandonau (y o EFA tamien, per lo que se’n sona). Dimpués caldrá fablar de codificacion, de normativizacion, pero ixo ye farina d’atra costalla.

 

Per cuentra, si o Consejo posa os alacez d’una Académia viciada, politiçada, de cosa servirá esta lei, as diferents asociacions le negarán ixa autoridat científica y moral, s’encastillaran en as suyas posicions y o problema será de mal solucionar. Nos la jugamos en poquez dias.

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*