La setmana passada, els mitjans de comunicació catalans explicaven la proposta de la campanya ‘Ara és l’hora’ (ANC i Òmnium) per a l’Onze de Setembre. Serà una gran concentració a la Meridiana de Barcelona, en què la gernació, vestida amb samarreta blanca, tot d’una esdevindrà una superfície virolada gràcies a uns punters que alçaran els manifestants.
Aquest terme, punter, va fer estrany a molta gent: molts no l’havien sentit mai. A tot estirar, els sonava d’un objecte que emet llum de làser, i que alguns seguidors de futbol fan pampallugeujar per tocar el botet als jugadors de l’equip contrari.
Tanmateix, aquest punter de la manifestació no és cap làser: és una peça plana en forma de fletxa sense cua. Té exactament la forma d’aquell indicador que ens marca la ruta al mapa d’un GPS. Tot amb tot, sembla que el disseny d’aquest símbol no és pas originari dels receptors de GPS, sinó una evolució de la fletxa que, en una pantalla d’ordinador, assenyala la posició del ratolí (allò que generalment anomenem cursor).
Així doncs, d’on surt, el terme punter?
Segons els diccionaris, originàriament era un adjectiu relacionat amb punt («que assenyala un punt»). Però Fabra va registrar també el nom, per designar la vara prima amb què assenyalem un punt en un mapa, un cartell, etc. Joan Coromines va descobrir que era un calc del castellà, i que se n’havia de dir busca. L’Institut d’Estudis Catalans va rectificar les preferències al diccionari i fins i tot hi va indicar que punter era un castellanisme.
Però, tornant on érem, com se n’ha de dir d’aquesta fletxa del cursor, en català? Doncs si algú vol ser molt precís, el diccionari de la Gran Enciclopèdia Catalana ens diu que el terme correcte és busca: «Símbol que apareix a la pantalla d’un ordinador, generalment en forma de fletxa, que indica els moviments del ratolí o de qualsevol altre dispositiu de diàleg.» El TERMCAT també recomana aquest terme, i admet punter com a sinònim secundari.
Ara, el cas és que el nom popular no és ni punter ni busca, sinó fletxa. És una fletxa el símbol del cursor i també és una fletxa l’indicador del GPS, encara que sigui escuada. De fet, als primers receptors de GPS era indubtablement una fletxa. Aleshores, si és una fletxa, per què no en diem fletxa?
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
De fet, “punter” no és ni tan sols un castellanisme, sinó un anglicisme (de l’anglès “pointer”).
“Busca” m’agrada; però si la gent en diu fletxa, doncs ja m’està bé (tot i que la “fletxa” del ratolí no és sempre una fletxa).
Pointer. Si. Com els gossos que apunten en la direcció on hi ha l’animal a abatre. Punter em sembla el millor nom i en informàtica és l’unic que he sentit. Fletxa també em sembla adequat, ja que també marca una direcció. Similarment, vector podria servir.
Busca em sembla molt inadequat. Rebuscat, podríem dir, abusant de la ironia…
Tens raó, Jordi: si és una fletxa, per què no en diem fletxa?
Al marge de les qüestions lingüístiques, em pregunto si era necessari complicar la cosa més enllà de les samarretes. Tot plegat fa flaire de cumbaià. Més pràctic hauria estat proposar unes gorretes (de diversos colors, si es vol) per parar el sol.
De fet, el que apareix a la foto no és un fletxa, sinó la punta d’una fletxa. A més, la traducció al català de l’anglès Pointer, almenys en informàtica, és apuntador, no punter (és una cosa que apunta, no que punti).