El bloc de Palafrugell

Diumenge anirem a votar, després d’una campanya electoral que ja fa massa temps que dura. La darrera setmana amb una intensitat poc suportable. Des de Madrid ens han bombardejat de manera espectacular. És el seu estil, ja els coneixem de fa temps i res ens hauria de sorprendre.

El 10 de juliol de 2010, els catalans varem demostrar que el que volíem era la Independència. Tot i que la majoria de partits es van fer l’orni i varen dirigir el seu missatge en direccions oposades a les que volia el poble. Ni estatut retallat, ni pacte fiscal, ni res que ho volgués maquillar, el poble va reclamar, ja aquell dia, la Independència. Mentre des de Madrid, seguien fent, envers el nostre País, una política de poca inversió, d’incompliment sistemàtic de l’estatut retallat (dos cops retallat) i de menyspreu a la nostra llengua.

L’11 de setembre de 2012, tornem a sortir al carrer després de la crida de l’Assemblea Nacional Catalana, i aquest cop, també, i amb molta més força reclamem la nostra Independència. Ara sembla que alguns partits han escoltat el clam i com a mínim defensen el dret a decidir, i que aquest dret s’ha de veure realitzat en un referèndum a convocar la propera legislatura. És evident que no tots ho farien a la mateixa velocitat, però les coses han madurat prou, com per no perdre l’esperança que vagi així. Les eleccions decidiran el ritme que ha de portar tot plegat, però una cosa és certa, no acceptarem cap retard, ni cap excusa, ja saben que la majoria volem la Independència i que no acceptarem cap maniobra de distracció. Aquest cop, també des de Madrid, segueixen anant contra les nostres aspiracions com a poble, contra la llengua, contra l’ensenyament, volen recuperar competències i envien missatges de por, inversemblants. Fins i tot ataquen directament el President català, amb informes patètics, que si els continguts foren certs, ja haurien denunciat a la justícia.

Diumenge ens veurem davant l’urna electoral, que cadascú voti la millor opció, jo ja ho tinc clar, votaré per Catalunya i veig que el compromís de Solidaritat no té comparació en cap altre partit. Volem la Independència i Solidaritat ajudarà que això sigui possible i a la velocitat que necessita el nostre poble. Tenim pressa, no podem esperar. Fins diumenge.

Sembla que a partir d’aquesta setmana l’ofensiva del PP, contra la possible Independència de Catalunya, serà de fer més por que fins avui, que ja és dir.

Entre altres coses parlarà de les pensions i les dificultats que tindrà el Govern de la Generalitat per poder fer els pagaments.

La cosa no deixa de ser paradoxal. Ells parlaran dels problemes financers de la Generalitat si Catalunya esdevé independent, però obviaran els problemes que ja té avui el Govern espanyol per fer els mateixos pagaments. Cosa certa, si tenim en compte que cada dia hi ha menys cotitzacions a la Seguretat Social i alhora més pensionistes. Estan fent servir el Fons de Reserva, de més de 60 mil milions, per poder fer front a les obligacions que tenen amb el jubilats. Però d’això no en parlaran pas, només faltaria.

Al mateix temps tampoc parlaran dels ingressos que per impostos recaptarà la Generalitat i que ara majoritàriament es queden a Madrid. Com tampoc diran que des del 2000, com a mínim, les cotitzacions a la Seguretat Social dels catalans han generat un superàvit fabulós i que Madrid se l’ha ventilat en quatre dies, per compensar les mancances de la resta de territoris. No ho diran, ja que si ho fessin haurien de reconèixer que amb aquest superàvit ni avui, ni demà, ni demà passat la Generalitat no tindria cap dificultat per pagar els pensionistes catalans. Cosa que tampoc passarà, com he dit abans, amb la recaptació total dels impostos generats a Catalunya.

O sigui Catalunya no tindrà cap problema per pagar les seves obligacions si esdevé independent. Tot està estudiat i contrastat.

El problema el tindran ells, PP i PSOE, per justificar la seva mala gestió i per fer front a la nova situació creada amb la independència de Catalunya, ja que si fins avui han gestionat la recaptació total d’Espanya comptant amb l’aportació catalana de més del 20% del PIB, a partir del 2014 això s’acabarà.