El bloc de Palafrugell

S?ha
mort en Gregorio López Raimudo. Lluitador per la llibertat i la democràcia durant
la dictadura franquista. Era comunista, ja sabeu aquells que fèiem por només de
sentir el nostre nom. Lligat estretament a Santiago Carrillo i a Dolores Ibarruri a través del Partit Comunista d?Espanya.
Dirigent principal del PSUC. Secretari General, primer i al final President.

Anys
i panys de lluita ideològica per vestir una societat obrera catalana que ell
pensava que dirigiria els destins del País. El V i VI congrés del PSUC es va
encarregar de fer fonedís tot allò que el
somni comunista havia imaginat. L?eurocomunisme, la transició, els pactes de la
Moncloa, les invasions de Txecoslovàquia
i d?Afganistan i la forta pressió del capitalisme ferotge varen trencar tot el
que s?havia dissenyat. Així ens van les coses.

En
López Raimundo
va ser referent del PSUC i després de mort
en seguirà sent. Ha rebut moltes distincions, reconeixements polítics i socials,
tothom, amics i enemics polítics, destaquen la seva vàlua. Ara tothom en vol
ser amic o conegut, esta bé que al final de la teva vida et saludin efusivament.

Jo
veig aquest reconeixement com una cosa que va estretament lligada a totes les persones
que han deixat la pell pel mateix projecte que avui simbolitza López Raimundo. El
reconeixement als peons o la mà d?obra de la política que ha treballat, hores, dies
i anys per assolir unes fites (les mateixes que volia en Gregorio) que al final
s?han vist frustrades pels esdeveniments polítics al nostre País. Volíem
dirigir el canvi, la transformació de la societat, per fer-la més justa i
igualitària, i ens hem trobat amb una realitat que ens ha desbordat. El capitalisme
ha assolit un dels seus màxims històrics amb l?ajut inqüestionable de les renúncies
de la classe treballadora catalana.

Si
volíem habitatge digne i suficient, aquí tenim el resultat. Si volíem sanitat pública
i per tothom, la tenim, però més privatitzada que mai. Si volíem escola pública
catalana, ja la tenim, però condicionada per la privada concertada, finançada amb
diner públic. Si volíem…., ja veieu com ho tenim.

Reconeixent
la tasca d?en Gregorio López Raimundo,
reconeixem la tasca dels militants comunistes del PSUC, als quals algun dia, algú, haurà de proposar la concessió de
la Creu de Sant Jordi o la medalla d?or de la Generalitat, per la seva contribució
en la lluita antifranquista i per damunt
de tot pel seu sacrifici ideològic.

En
Manel Moreno Mauricio, l?Abilio Campos,
l?Enric Juliana o la Montserrat Maresma de Badalona, l?Antonio Sanchez Romero, la Carme Parra o l?Emili Tauste de Palafrugell, per posar exemples
molt coneguts per mi, mereixen també un reconeixement públic de la feina que
varen fer per defensar les llibertats i l?emancipació de la classe treballadora.
En definitiva per defensar un País molt diferent al que tenim avui.

Un parell de notícies ens poden fer reflexionar sobre el funcionament
de la sanitat pública catalana.
Abans d?ahir la consellera deia que han entrat en funcionament les 84
ambulàncies noves que s?havien retirat preventivament per manca de
seguretat en circular. Afegia que durant el temps que no han funcionat
no hi ha hagut cap problema en la prestació del servei d?ambulàncies.
Cap malalt ha tingut problemes de retards en ser atès per ambulàncies
públiques durant aquests mesos? Totes han arribat a temps? Segur que
tots coneixem alguna persona que té queixa sobre la velocitat
d?arribada de l?ambulància que s?ha reclamat. 84 vehicles són molts,
com per no notar la seva falta, o és que es varen comprar sense
necessitat? Estan situades estratègicament en el territori per evitar
desplaçaments massa llargs?

L?altra notícia fa referència a la fugida, de Barcelona, de més de 400
metges en un any. La quantitat fa una mica de por, encara que sigui per
qüestions econòmiques, laborals o d?especialització, el nostre sistema
torna a demostrar que falla per tots costats.
Després d?aquestes dues notícies tan gratificants, podríem afegir o
recordar que els pacients segueixen passant el calvari dels retards en
les visites al metge de capçalera (si, també el de capçalera, una
setmana mínim), els especialistes, les proves diagnòstiques etc.

I la sanitat privada, va bé? Mai havia anat tan bé.

Quan el govern del PSOE ha de defensar, presentar o retallar alguna
cosa que fa referència a Catalunya sempre ho fa en forma de duet, quan es tracta
d?actuacions directes del govern o a través d?algun diputat o diputada del PSC-PSOE al Congrés dels Diputats.
Avui hem vist, altre cop,
l?escenificació perfecta: La Vice de la
Vega ha dit que respecta les paraules de Montilla,
en la conferència d?ahir. Tot i això ha manifestat que el govern fa molt per Catalunya.
Al seu costat assentia el ministre Clos, el qual a més a més ha dit que comprenia
les paraules de Montilla i s?ha atrevit a
donar la volta a aquestes paraules. O sigui el duet ha tornat a funcionar a la
perfecció, una centralista del govern s?ha fet acompanyar per un centralista
català, per demostrar que els catalans estan d?acord amb la política que es fa a
Madrid. Error important per part de la Vice
de la Vega: els catalans no estem d?acord amb el govern, en tot cas el que hi està
d?acord és el ministre Clos. Botifler núm. 1

El mateix passa en el Congrés
dels Diputats. El darrer exemple el vàrem tenir el dia que el PSOE no va votar la
dimissió de la ministra Alvarez. La diputada que va defensar a la ministra va ser
la catalana Teresa Cunillera. Botiflera núm. 2.
Exemples clars del que
passa a la política que fa el PSOE, acompanyat del PSC. A través d?aquest
partit vol defensar les seves actuacions a Catalunya, però l?única cosa que
està aconseguint és deixar cada dia més clar que els representants del PSC a Madrid són uns escolanets de la seva política. La paraula més adient és botifler
o botiflera, segons sigui el cas. Un altre de molt valorat és el diputat català
Dani Fernandez,
el botifler que seia al costat de Caamaño
del PSOE, per negociar l?Estatut i que més endavant el va
votar, com els altres, degudament retallat.Recordeu que les eleccions
seran el 9 de març i que cal tenir la llista de botiflers/eres molt al dia, no fora
que volguessin repetir com a diputats.