El bloc de Palafrugell

L'Empordanet

Zapatero i els ressuscitats

Sense categoria

Tothom diu, des de fa dies,
que hi ha ciutadans que han desaparegut. No té massa explicació, però la
veritat és que no els hi hem sentit la veu ni han aparegut a peu d?obra. No han
convocat la premsa per fer declaracions explosives. Sense cap explicació
lògica, estaven amagats als seus despatxos. Ja els coneixem, en altres èpoques
feien declaracions cada dia, demanaven dimissions al matí i al vespre,
reclamaven un canvi en el govern de la Generalitat. Ara, sembla que s?han quedat
muts. Els seus ja governen i no els poden criticar obertament i públicament, amb llibertat, tenen por de perdre la
cadira. No es poden permetre que el seu cap els apunti a la llista negra.
Explico tot això després
de veure les imatges del viatge de Zapatero
al Baix Llobregat. Hi eren tots, a toc de botzina han sortit del seu cau i
s?han enfilat a l?escala per sobre les vies seguint al seu patró, o patrons (el
President Montilla també hi era). M?ha sobtat
veure a l?alcalde de l?Hospitalet, la segona ciutat de Catalunya, Celestino Corbacho
agafat materialment al braç de Zapatero.
Darrera seu, la resta de representants municipals i comarcals. Com xais,
darrera el pastor. Ell que tradicionalment ha estat molt bel·ligerant amb el
poder de la Generalitat i el de l?Estat. Quin canvi Corbacho.

Després de tants anys d?endarreriment
del TGV, de tants problemes en
l?execució de les obres, després d?una gestió que s?ha demostrat nefasta, l?havien
d?acompanyar? No haguera estat millor girar-li l?esquena? Deixar-lo sol en el
seu viatge colonial.

No, ells han preferit
donar l?esquena al poble, amagar-se durant tot aquest temps, i ara sortir per
fer de comparsa a un President que el que menys ens ha fet als catalans, és mentir-nos.

Suposo que el controlador màxim de tot aquest
personal, José Zaragoza, deu estar satisfet de com s?han portat els seus
alcaldes, i evidentment en José Blanco, del POSE,
eternament agraït per la feina feta per Zaragoza,
que en definitiva és el seu representant a terres catalanes, no ho oblidem.

Ens visita el Virrei

Sense categoria

Avui està anunciada la visita de Zapatero. Ja tenim clar que en les seves mans hi ha el futur de les nostres infraestructures. Això, evidentment mentre no assolim les quotes d’autogovern que fixa l’Estatut del 30 de setembre (aquell que ens va retallar).
Ens fa falta la visita de Zapatero? No. Però, ell decideix les coses nostres, amb el suport inestimable de Montilla i els diputats catalans del PSC. Mentre, paciència i seguir treballant per evitar que el març, aquest senyor pugui a tornar a manar. I si ho fa que sigui condicionat clarament (no com ara) pels partits catalans. Amb els diputats del PSC, està clar que no hi podem comptar.

Anem a Barcelona

Sense categoria

Avui habíem d?anar a Barcelona per un compromís social. Un enterrament.
Des de Girona hi ha diverses opcions, el tren, el cotxe o el bus. Hem
decidit agafar el tren. Un Catalunya Exprés que fa el recorregut en una
hora i quart, més o menys. Perfecte, estalviem temps, i arribem a
l?estació del Clot i després tot caminant fins a Sancho Davila. Hem
pensat que els problemes de Renfe solament passen a la zona del Baix
Llobregat, però no és veritat, avui també ens han deixat penjats. Això
si, ens han informat bastant ràpid del problema, just a l?estació de
Sant Andreu i hem pogut baixar per anar amb metro fins a la nostra
destinació.
Suposem que ha estat un efecte rebot, una sèrie de despreniments a
Bellvitge han actuat com un dòmino a la resta de la xarxa. D?això no en
parlen gaire, però alguns companys de viatge, d?avui, ens han dit que
sol ser bastant habitual, sort que érem a Sant Andreu i no a mig
recorregut.

Proves constants del que no passaria si les coses, diners i infraestructures, les gestionéssim des d?aquí. No ens caldrien Secretaris d?Estat allotjats a Barcelona, solament ens faria falta algun gestor eficaç i una voluntat clara de servir als usuaris tal com es mereixen. Oi Srs. Nadals? Això és el que vostès haurien de dir cada dia, davant dels representants espanyols, dir-ho i repetir-ho fins aconseguir la gestió i sobretot la decisió sobre les nostres coses.
De totes maneres massa confiança no tenim, vist el que va passar ahir amb la votació pel retorn dels papers de Salamanca. La Sra. Cunillera i el Sr. Fernandez del PSC, varen fer un paper ben galdós, en nom del PSOE, és clar.

El mocador

Sense categoria

L’Andreu Otero ha forçat una escola de Girona admetre una nena de 6 anys, 6 anys, a la qual els pares obliguen a portar el vel que li tapa la cara. Crec que el responsable d’Educació a Girona s’ha equivocat, ja que a continuació haurà de donar la raó a les concertades que no volen fer l’assignatura de ciutadania, i una mica més tard als que volen fer classe en castellà i després als que volen aprendre ….., o sigui que l’escola laica pública es convertirà en una olla de grills que ni l’Otero ni ningú podrà governar.

I més tard l’escola catalana, laica i pública, deixarà de ser laica, catalana i pública i Otero i tots els que són com ell hauran aconseguit el seu objectiu, que tot serveixi igual per tots, però que els valors de la nostra llengua i de la nostra cultura hagin passat a millor vida en favor dels que volen un popurri i una barreja que solament afavoreix els nacionalistes espanyols, els quals després de 70 anys s’hauran sortit amb la seva, cosa que Franco no va aconseguir.

Però, nosaltres seguirem lluitant per fer més gran Catalunya, treballant per assolir els objectius d’una Catalunya lliure de personatges com Otero que solament estan al servei dels encarregats de la laminació del fet nacional català.