En Guerra
Feia massa dies que no parlava de l’Estatut i quan ho ha fet s’ha posat en la pell del fuster que repela la fusta per deixar-la completament polida de rebaves. La fusta esdevé suau al tacte i a la vista, llesta per ser treballada i convertida en algun estri quotidià.
La diferència de poliment entre l’Estatut del 30 de setembre i la fusta és per nosaltres evident. L’Estatut era l’eina viva que podia servir al nostre poble per tirar endavant la seva voluntat d’auto governar-se en el camí cap a una societat sense els lligams forçats amb l’Estat espanyol. La fusta polida no deixa de ser un material quasi mort que solament servirà per l’ús que li vulgui donar el seu amo, sense capacitat de pensar, de canviar de forma, de posició i difícilment d’amo.
Guerra, sempre has fet el paper de dolent, no per casualitat, sinó per que realment ets dolent pels interessos polítics, socials i econòmics del nostre poble. Dius que un socialista no pot ser nacionalista, quina barra, sembla que no tinguis mirall a casa teva. Mira’t i veuràs la cara fosca del nacionalisme espanyol, aquella que parla de sentir-se espanyol fins el moll de l’ós, aquella que només reconeix una bandera, aquella que (segle rere segle) viu i viurà per impedir que els catalans veiem reconeguts els nostres drets. I mentre tu t’ocupes tant de nosaltres, el poble andalús segueix patint gairebé les mateixes mancances estructurals que tenia quan tu vares arribar al poder, això si, ells tenen AVE i nosaltres no sé si tindrem TGV.