El bloc de Palafrugell

L'Empordanet

El ventilador

Sense categoria

La política sanitària a Catalunya fa anys que té moltes semblances amb un ventilador, com més ràpid va, millor li va a la sanitat privada. O sigui a dia d’avui no ha canviat gaire o gens la gestió sanitària si la comparem amb la que feia el govern de CiU. Les entitats privades que fa uns anys anaven bastant fluixes ara presenten xifres de guanys importants, gràcies a l’efecte ventilador que envia constantment clients de la pública cap a elles. Tothom era coneixedor de l’allau d’immigrants que arribaria, tothom havia calculat quants nous clients tindria la sanitat pública, i tothom tenia clar que els concerts privada-pública era l’única mesura que calia prendre per fer que l’una anés perdent qualitat i l’altre anés guanyant cada dia més.
Més o menys com l’ensenyament, els que estan contents avui són els dirigents de l’escola concertada, ja que rebran diner públic per seguir insinestrant la joventut contra la laicitat, a favor de religió i en contra de qualsevol cosa que tingui relació amb la modernitat, la llibertat i la justicia social.
El ventilador funciona molt bé, i hi fa amb diner públic, per joia de la dreta econòmica i social.

Tot de cop, ho paírem?

Sense categoria

L’Estatut retallat, ja no el coneix ningú. El comunicat d’ETA, que ha sorprés a la majoria i ens demanen prudència. El cor d’en Carod, lleugerament espatllat.
Massa notícies en quatre dies, potser no ho podrem pair. La veritat és que no ens deixen ni a sol ni a sombra.
Sobre l’Estatut ja s’ha dit practicament tot. El que a mi em sorpren (segurament ja no m’hauria de sorprendre res) és la capacitat que tenen l’Iceta, la de Madre, en Mas o en Saura per voler fer-nos veure que han assolit un Estatut admirable en el seu conjunt, que recull entre altres coses el terme nació al preambul i que aixó té el mateix valor que si fos a l’articulat. Sembla o potser es veritat, que ens prenguin el pè, com si els catalans fóssim estúpids. Per ells faran, cada cop som més els que veiem les coses bastant diferent a com les veuen ells i aixó o no ho valoren o no els interessa gens l’opinió d’una part important de la població.
El comunicat d’ETA ens ha alegrat molt. Jo no sóc l’únic, segur. Però els pares de la pàtria ens donen instruccions precises de com hem d’actuar en aquest cas. Prudència, cautela i altres adjectius de significat similar. O sigui tampoc ens deixen estar contents per una cosa que venim reclamant fa un munt d’anys, negociació, negociació i negociació. Mentre ho deiem nosaltres ens calificaven gairabé de col·laboradors, ara que ho diuen ells ens volen frenar els nostres sentiments i la nostra llibertat. Com sempre.
La malaltia d’en Carod arriba en mal moment, li desitjo una bona recuperació, ja que ha d’estar preparat per fer front a les pressions que venen per l’Estatut i les que ara li arribaran pel tema d’ETA.
Massa coses en tant pocs dies, ho paírem?
Segur que si.