sobreàtic primera

Ja és el tercer any i cada vegada enganyo algú nou perque s’hi apunti. Diem que anem a fer el hippy, jo dic que és un bon terreny per l’observació antropològica (això només convenç, i poc, als del ram) i els més efectiu és que és una bona excusa per sortir de la ciutat un cap de setmana de novembre amb estiuet de Sant Martí. Diumenge vam anar a la Fira d’Intercanvi de Mieres, la més vella que conec. Per als que no ho heu provat mai, la cosa va més o menys així: tu agafes coses de casa, de casa la mama o de la iaia que ja no necessites, que no t’agraden, que et molesten, que ja no vols o que vols menys que quan te les vas comprar o te les van regalar. Si tens un hort, fas pa o pastissos seràs la reina de la fira. Et plantes a Mieres amb una taula i/o unes estovalles i muntes una parada, que es converteix en el centre d’operacions: des d’aquí s’atenen les demandes. Fas torns a la parada mires i remires per tot arreu buscant un objecte bonic, útil o semiútil (quan més útil i/o bonic, millor) per canviar per un objecte que als teus ulls és menys bonic i més inútil. Res de diners. Jo de les meves excursions m’he tret de sobre bastantes coses i me n’he endut algunes, com ara uns pots de cuina, caquis (sempre n’hi ha per aquesta època) i bledes (per un portaesquís vell), melmelada de tomàquet, una cassola per fer crispetes  (per una tovallola de platja de promoció), un penjador pels draps de cuina… La roba té poca sortida, en canvi tothom vol menjar. Com que hi ha molta gent de la zona que té hort (famílies amb nens petits que fan vida rural o neorural) si ets dels que matinen és fàcil trobar-hi fruita i verdura. Aquest any, però, n’hi havia poca.
(més…)