Deien que les ideologies havien certificat la seva mort a l'entrada del nou segle i res més lluny de la realitat; per dir-ho en el llenguatge de moda totes les ideologies "s'han reinventat", sobretot les lligades als totalitarismes del segle XX: els feixismes i els materialismes dialèctics.
Som al matí del 29 de març, dia de la vaga general a primera hora del matí a Barcelona: pels polígons industrials s'ha anat concentrant la gent treballadora: no tothom gosa o pot plegar del treball: la feina està molt fotuda i a les empreses més petites o mitjanes s'ha de tenir un gran coratge per afegir-se a la vaga o s'ha de tenir una gran confiança en el que proposen i fan els sindicats, cosa que tampoc no es fàcil de tenir.
JOSÉ LUÍS ÁLVAREZ ENPARANTZA, TXILLARDEGI (1929-2012), LINGÜISTA I PATRIOTA
Vaig conèixer Txillardegi i la seva muller ja fa molts anys, en el context de la lluita patriòtica i de defensa de les llengües de les nostres respectives nacions . De seguida ens vam entendre.
Molta gent es va quedar sorpresa mirant el programa de TV3 "El convidat". L'Albert Om era el convidat del cantant Gerard Quintana al qual vèiem en dos ambients diferents a Barcelona i a Eivissa; a Eivissa el vèiem amb la seva parella i el fill i a Barcelona amb els seus amics i companys de feina.
No són pas emocions positives les que es desprenen de la fotografia de l'última aparició del president espanyol Rodríguez Zapatero al congrés dels diputats de l'estat. És molt interessant per exemple, veure les actituds dels dos protagonistes principals: el president Rodríguez i l'aspirant confirmat, el ministre diputat Alfredo Pérez.
Una petita i suggestiva exposició a la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona ha ofert, potser sense proposar-s'ho, unes bones reflexions sobre les manifestacions de l'autoodi i la ignorància que s'han produït i se segueixen produint a la nostra terra.
Tres lluitadors insubornables, tres personalitats generoses, tres amics de l'ànima; ens han deixat -és un dir- perquè sempre estaran entre nosaltres; un exemple en estat pur d'amor al país, a la seva gent, al seu present, sovint miserable, al seu futur, que volien en llibertat i justícia.
Mentre el poble estava entretingut amb els preparatius de la visita papal i expressava el seu fervor en pro i en contra de Sa Santedat Benet XVI a la Moncloa, molt discretament, feien una cafè d'amics els enemics oficials el Sr. Rodríguez Zapatero, actual president espanyol en fase de jubilació anticipada, i el seu antecessor el sr. Aznar. De què van parlar mentre xarrupaven els seus cafès? A part de parlar del seus respectius futurs professionals com a lobbistes, van parlar, sobretot, del seu gran tema comú: el futur d'Espanya. I van acordar i pactar unes quantes coses.
leuka43 |
divendres, 30 de setembre de 2011 | 20:25h
El PNN Pérez i el funcionari polític Rodríguez il·lustren molt bé les característiques i la història de certs polítics que avui protagonitzen l'escena parlamentària espanyola. Tots dos s'han mogut en els cercles del funcionariat més o menys interí, tots dos han renegat dels seus cognoms paterns, - encara que segurament els ujiers i porters dels ministeris els diuen "Don Alfredo" i "Don José Luís"- però els cognoms que llueixen són els de les seves mares. Les visites a la wikipedia no serveixen per fer-nos una visió més completa de les seves persones i les seves trajectòries; l'un està a punt de sortir per la porta del darrera, definitivament convertit en l'etern penene; l'altra es prepara per a una suculenta carrera de lobbysta. Cap dels dos no ha practicat l'esforç d'anar per les empreses a repartir i defensar el currículum: la seva empresa ha estat l'estat espanyol i el funcionariat de la política de partit.
El cas d'aquesta sisena hora escolar de posar i treure a l'ensenyament primari públic il·lustra, millor que cap altra reflexió teòrica que es pugui fer, les esquerdes ideològiques i polítiques i les inconseqüències tant de l' anterior govern Montilla com d'allò que tan pomposament es coneix com a comunitat educativa, és a dir el conjunt d'organitzacions sindicals d'ensenyament, organitzacions d'associacions de pares i mares més alguns dels anomenats moviments de renovació pedagògica. La incoherència, el desgavell, la demagògia i l'oportunisme envers les famílies, el poc respecte envers els mestres i els infants i el malbaratament forassenyat dels diners públics van presidir aquesta aplicació de la sisena hora. Suprimir-la ha estat una decisió molt sensata.
A vegades és cert que una imatge val més que mil paraules: la imatge del balcó del Palau de la Generalitat aquell 20 de desembre de 2003 conté tots els elements que expliquen el fracàs del tripartit, la deriva del psc-psoe cap al no res, el personalisme suïcida i la manca de projecte sobirà d'ERC i la irrisòria imatge de poder de l'autonomia catalana
Probablement en la història del sr. Strauss-Kahn, la periodista Banon i la serventa de l'hotel tot és mitja veritat i tot és mitja mentida: una història que retrata la moral del nostre temps en el món occidental on és fa visible el poder dels diners, l'ambigüitat de la revolució sexual de les dones i la persistència del masclisme de tota la vida.