Per entendre els darrers moviments que s'estan donant a Euskadi amb el procés que està engegant l'esquerra abertzale. Cal mirar-s'ho una mica des del punt electoralista. Al País Basc podem dir que existeixen tres eixos ideològics clarament definits: L'autonomista, l'independentista, i l'espanyolista. Dels tres, l'únic que sempre s'ha manifestat clarament unit ha estat l'autonomista, fet que ha facilitat l'hegemonia del PNB d'ençà de la transició. El sector independentista sempre s'ha mantingut trencat com a conseqüència de la violència, absorbit pel PNB per una banda, o per l'altra marginat en els darrers anys pel camí de la il·legalització.
Les darreres eleccions autonòmiques del 2.009, a part de les diferents il·legalitzacions, conflueix un altre esdeveniment bàsic, l'esfondrament d'EA. La medicina de la Llei de Partits que havien dissenyat els partits nacionalistes espanyols -amb el consentiment més o menys interessat del PNB- pot acabar per provocar uns efectes secundaris que no s'esperaven. L'infra-representació de l'independentisme al Parlament Basc ha generat un canvi d'estratègia, i per primera vegada l'acostament entre l'esquerra abertzale i EA, confirmat en les "Bases per un acord estratègic entre forces polítiques independentistes". Per poder tirar endavant el procés, i per evitar una possible il·legalització d'EA, calia una renúncia expressa de la violència. El comunicat d'ETA -declarant el cessament de les accions ofensives, però sense una renúncia explícita-, aniria en el sentit de facilitar l'acció política de l'acord. El menyspreu que han manifestat a la iniciativa, tant el PNB com els nacionalistes del PSOE i PP, probablement té molt d'electoralisme, i molt poc de responsabilitat de país. El que realment els preocupa és un possible èxit de la iniciativa que podria dinamitar l'actual mapa polític basc. Cal entendre que els principals beneficiaris de la il·legalització són els tres partits que governen actualment el País Basc. PSOE i PP al govern autonòmic, i el PNB a les tres diputacions. Fora d'aquests tres partits no existeix cap mena d'oposició. Per aquesta raó el PNB no pressiona en el tema de la Llei de Partits, i del sector espanyolista mantenen una caricatura de Lehendakari, amb molt poca capacitat d'acció política.
Per entendre quin és el perill real per l'unionisme i per l'autonomisme. Si mirem els resultats de les eleccions autonòmiques on PNB i EA s'han presentat per separat, i sense il·legalitzacions que hagin adulterat les eleccions, tenim les següents dades:
És a dir, no estaríem parlant d'una força residual, sinó d'una alternativa amb capacitat real de guanyar les eleccions (els resultats del 1.986 i 1.990 demostren que existeix l'espai polític que ho pugui fer possible), o en tot cas seria una força política amb capacitat de superar el 25% dels vots. Si ens mirem les dades, un es pregunta, qui n'ha tret fins ara realment rèdit de l'existència d'ETA? Del punt de vista unionista el proper pas que correspondria seria la il·legalització d'EA. No en tinc cap mena de dubte que així ho faran per poc que sigui possible, de fa anys el nacionalisme espanyol ha possat la directa i no sembla que pugui haver res que els aturi. L'única possibilitat seria la pressió internacional, i és en aquest context que cal entendre que ETA hagi triat la BBC.
Val la pena llegir l'article que el diari "El País" va dedicar a la nova flamant presidenta del Parlament Basc, "Yo nunca utilizaría el preservativo". No entenc quina mena d'importància el fet de si aquesta senyora utilitza, o no, el preservatiu -en tot cas em sembla que li haurien de preguntar al seu marit-. Més aviat em preocupen altres demostracions d'extremisme:
Los cuatro chicos [els seus fills] acuden a un colegio del Opus Dei al igual que lo hizo
su madre en sus años mozos: estudió en el colegio Eskibel de San
Sebastián. "No soy miembro jurídico del Opus Dei. Pero me gusta cómo
forman a las personas. Defienden que hay que santificar la vida a
través del trabajo".
O sigui que ja tenim l'Opus Dei control·lant el Parlament Basc. I amb el fart que s'havien fet aquests socialistes denunciant els "jesuítas de Deusto", i així són, prefereixen l'Opus Dei. Molt significatiu.
D'això que en diuen les eleccions basques -i que més aviat m'ha semblat un referèndum bolivarià d'aquells que organitza en Chávez-. Tot plegat sembla bastant extraterrestre. Que ara surti el Patxi aquest dient que serà Lehendakari. I és clar, si ho vol ho serà, però ja em diran com es pot ser president amb 6 diputats menys que la força més votada, amb un 8% de sufragis menys, amb més de mitja dotzena de partits il·legalitzats, amb un 9% de vots nuls, i havent de pactar amb un partit que representa el seu principal enemic polític i amb una escissió del seu propi partit. Que en aquestes condicions vulgui ser president del seu poble demostra molt poca responsabilitat, i un greu menyspreu cap al seu país. Que persones d'aquesta mena estiguin ficades en política i puguin decidir res, sincerament, fa una mica de por. Ja m'imagino com deuen estar fent comptes a la Moncloa, que ni fent trampes se'n surten. Els càlculs ara els diran que si haguessin il·legalitzat també Aralar i EA, tot quadraria. Mirin, i si a Catalunya fem una garzonada d'aquestes i de pas il·legalitzem ERC, els números sortirien rodons, el bloc constitucionalista ja sumaria i podríem eliminar la crosta nacionalista d'arreu. Tot sigui per la democràcia. Prenguin nota els partits catalans, l'eix que mana és el nacional, ja ho hem vist a Navarra, i sembla que ho veurem al País Basc. Si a Catalunya PSC i PP no pacten, és simplement perquè no sumen.
Per cert, després d'haver escoltat ahir per TV3 com anunciaven eufòricament que per primera vegada hi haurà un lehendakari no nacionalista -i si de tant en tant provessin de rumiar les ximpleries que diuen-, avui em miro les xifres amb més deteniment i observo que l'anomenat bloc constitucionalista en realitat ha perdut uns 2.300 vots. És a dir, l'únic que ha fet que un socialista pugui arribar a Lehendakari és la prevaricació per aconseguir la il·legalització de dos partits polítics.
Diu el diari El País, Askatasuna presenta cabezas de lista sin 'contaminar'. La seva esperança és veure si poden detectar algun contaminat a la resta de la llista. Em pregunto com s'hi arriba a això d'estar contaminat. Si és per contagi, si es transmet per l'aire, per la sang, amb relacions sexuals, si hi ha llibres maleïts que transmeten la malaltia, o es tracta d'una degeneració congènita; pot ser es detecta segons el grup sanguini o pel nivell de leucòcits.
Pot afectar tothom, des d'una articulista del diari El Periódico de Álava, fins a una professora universitària. A voltes només són sospites; si és així, et posen en quarantena i t'empresonen, no sigui cas que vagis escampant la malaltia. I els que no tenen el virus fan com si res, miren d'evitar el contagi i s'allunyen dels damnats. Pensen que així evitaran la infecció. Fins que un dia descobriran, horroritzats, unes fúnebres taques negres, i un jutge de cabell blanc que les assenyala amb fruïció.
Era el 23 de juliol de 1.980, un artefacte explosiu esclatava a la ikastola infantil Iturriaga, situada a la plaça Amézola, de Bilbao. En la deflagració moria Antonio Contreras Gabarra, 11 anys, la seva germana María Contreras Gabarra, de 17 anys, embarassada de vuit mesos. El fetus de l'infant sortí del propi cos de la mare producte de la forta explosió. També resultà greument ferit Anastasio Leal, de 58 anys, producte de la forta ona expansiva. L'atemptat el podem atribuir dins la guerra bruta contra ETA, anava dirigit contra el local propietat d'un militant d'Herri Batasuna, i integrant de les gestores pro amnistia. Els cruels assassinats mai foren investigats, mai es va jutjar ningú, i és probable que avui en dia, els responsables de la matança es mengin els torrons tranquil·lament, sense cap càrrec de consciència, sense cap por que la fiscalia espanyola tingui intenció d'investigar els fets. L'oblit dels fets és tan vergonyós, que fins i tot les tres víctimes apareixen a les llistes d'assassinats d'ETA, quan en realitat foren producte de la violència ultra espanyola.
Us imagineu un jutge del tribunal suprem americà pregonant, per televisió, que el candidat demòcrata, Obama, s'hauria de presentar a les eleccions de Kènia? No cal dir que si algun dia es donés un fet com aquest, a l'energumen el farien dimitir ràpid i ja s'encarregaria la justícia d'inhabilitar el personatge de per vida. En un país democràtic no es poden admetre jutges que facin declaracions racistes.
Al país veí, en canvi, aquesta mena de comportaments, no admeten ni dues línies de crítica als mitjans de comunicació. Segons el bloc d'Iñaki Anasagasti, ahir, a Telemadrid, entrevistaren un jutge de l'Audiència Nacional de nom Javier Borrego Borrego, que manifestà que el que hauria de fer el Lehendakari basc és acudir al Tribunal de la Unió Africana. I se n'ha de ser d'animalot, i per partida doble, però el cert és que aquest senyor ha estat jutge del Tribunal Europeu de Drets Humans. Fa pànic pensar que personatges com aquest puguin ser jutges d'un tribunal tan polititzat com és l'Audiència Nacional (Hereu de l'antic Tribunal Especial de Repressió de la Maçoneria i del Comunisme). Tenir passaport espanyol cada dia fa més por.
Un dels arguments habituals de l'unionisme espanyol, consistia en proclamar, que el dret a l'autodeterminació es va afegir a la declaració dels Drets Humans per permetre els processos de descolonització a l'Àfrica. D'aquesta manera et reduïen el dret a l'autodeterminació a un assumpte d'africans, i com què hom no acostuma a portar a sobre la declaració impresa de Nacions Unides, la discussió s'havia de donar per acabada. El temps s'ha encarregat de treure raons, i a no ser que algú encara es cregui que la RDA o Kosovo es trobaven geogràficament al continent africà, ja haurien de começar a veure que a la declaració de Nacions Unides no hi havia cap restricció geogràfica. Tanmateix el mite fou prou efectiu, durà dècades, i fins i tot encara hi ha algun espavilat que el treu a relluir quan ja no sap que dir.
Amb el tema de la "consulta popular", proposada pel president basc "Juan José Ibarretxe", ens trobem quelcom de semblant. Ja han començat els apocalíptics de la destrucció de la unitat dels Països Castellans a postular la suposada "il·legalitat" de la cosa. La intenció és clara, es tracta de repetir tantes vegades com calgui que el projecte no s'ajusta a llei, i per tant cal actuar amb duresa aquells que incompleixen la llei. Mai per això en parlen de quina llei és aquesta, i quina és la il·legalitat denunciada. Només cal una petita consulta a la Constitució Espanyola i al DRAE per a comprovar que el projecte de llei és plenament constitucional:
Referéndum: 1. m.
Procedimiento jurídico por el que se someten al voto popular leyes o
actos administrativos cuya ratificación por el pueblo se propone.
Si llegim les dues preguntes de la consulta popular, es veu clarament que no es tracta, ni d'una llei, ni d'un acte administratiu. Simplement són dues preguntes sense caràcter vinculant, és a dir, una consulta popular, o més ben dit, un no-referèndum.
El que sorprèn de tot plegat són les declaracions del president del govern espanyol, en el sentit que no es realitzarà la consulta popular perquè estem en un estat de dret, i el lehendakari està obligat a complir la llei (repetim: no indica en cap cas quina és la llei que s'estaria incomplint). Afirmació precipitada, ja que en cap cas el president espanyol espera un pronunciament de la justícia espanyola de la suposada inconstitucional·litat del fet. Realment és preocupant veure, amb la rotunditat amb la que s'expressa, que ell realment es creu que està per sobre de la justícia. Es creu amb el poder de decidir allò que és legal, allò que és il·legal, i fer-ho apel·lant a l'estat de dret. En resum, creu que l'estat de dret és ell. Està per sobre de la justícia i tot, o més ben dit, té el convenciment que la justícia farà el que ell decidirà. Com el rei Sol.
Un interessant document antropològic. Per riure una bona estona.
Localitzat al sempre interessant bloc "ibasque.com". Afegeixo comentari del vídeo:
Lo que más llama la atención son 2 cosas:
Nos comunicamos mediante irrintzis, ya que “es el grito de guerra vasco y nos lo enseñan de pequeños para comunicarnos en el monte como nuestros ancestros”.
Vamos, que básicamente cuando vamos conduciendo por la autopista usamos
los irrintzis para saludar al HIJOPUTA de turno que no se sabe el
código.
Y la segunda, aparece a finales de la película donde se nos ve a los
euskaldunes dando saltos de peñasco en peñasco como cabras. ¡¡Joder, ni
Neo en Matrix pegaba tales saltos!!
En fin, finalizando el comentario en esta película nos definen a la
“”perfección”" (véase el sarcasmo utilizado en la palabra) ya que
somos: “Vascos
franceses que viven en el Pirineo vasco donde nos comunicamos con
Irrintzis y que nuestro baile típico es el flamenco.”
Niquelada!! Una definición niquelada!!
ARRRR!! Que risas por dios!!
És la sensació que em va donar l'altre dia quan veia les imatges de Rubalcaba negant les tortures als dos detinguts, era evident que aquest senyor mentia. Em van tornar les imatges d'aquell Acebes que ens repetia una i una altra vegada que l'atemptat era responsabilitat d'ETA i no pas d'Al-Qaeda. Són cares d'una mateixa moneda, només els diferencia l'estil. Si l'un és histriònic, implacable, mentider incorregible. L'altre és serè, elegant, impertorbable. Tanmateix en Rubalcaba té la virtut d'interpretar molt millor la realitat, un dia després de la roda de premsa, davant l'evidència que ens va mostrar el govern basc -com pot ser que les lesions fossin en el moment de la detenció si l'ingrés a l'hospital es produeix 15 hores després?-, en Rubalcaba recondueix les declaracions i ens confirma que els detinguts són els autors de l'atemptat a la T4. Això no exculparia les tortures davant un tribunal de drets humans, però sí davant l'opinió pública espanyola. L'assumpte ja no pot ser discutit, qualsevol crítica en aquest sentit serà interpretada com una actitud de col·laboracionisme amb els que van provocar la mort dels dos equatorians.
Quina diferència amb l'estil destraler de l'Acebes, sempre he pensat que en realitat qui va guanyar les eleccions d'aquell trist 11-M va ser el senyor Rubalcaba, no pas l'atemptat, ni la pressió dels mitjans, ni l'autisme del PP, ni el "talante" d'en Zapatero. Va ser un dia abans de les eleccions quan en Rubalcaba es va cruspir el senyor Acebes en aquella roda de premsa on amb un posat greu en pocs minuts va deixar a l'alçada del betum els dirigents del PP -i molt especialment n'Acebes-. Fou en aquell precís instant que molta gent de la que no acostuma anar a votar es va decidir i més d'un es va rumiar canviar el sentit del seu vot. Ja ens poden anar perfumant tan com vulguin els dirigents del PSC, que a mi aquest senyor em fa més por que una pedregada.
En el fons la llei de partits es això: arribar, passejar la bandera espanyola pels morros dels natius, i marxar. La incògnita serà veure com gestionarà els pressupostos el nou equip de govern, de quins nous colors es pintarà la façana de l'ajuntament, d'això ja no en parlaran els mitjans un cop exhibit el trofeu.
La batllia de Pamplona serà governada finalment per la coalició de recent creació "Nafarroa Ez". És a dir, PSOE + PP = UPN. Tota una declaració de principis. Notícia a Vilaweb aquí. El divertit serà si ANB decideix abstenir-se a Pamplona, ens podríem trobar amb la paradoxa que finalment el PSOE acabi votant el mateix que l'esquerra abertzale. Ja m'imagino n'Acebes i en Rajoy acusant el PSOE de ser el mateix que ETA per no haver votat a favor de la candidatura d'UPN.
Quan n'aprendran els socialistes que continuar deixant que el PP porti la iniciativa els condueix directament a la derrota electoral.
Us imagineu un poble on hi hagi més regidors que vots vàlids, on l'alcalde hagi estat escollit per només un vot i ni tan sols sigui veí de la localitat? Doncs aquest poble existeix, es diu "Elduain" i es troba a la província de Guipúscoa. El PP hi ha guanyat les eleccions, aclaparadorament, sense cap vot en contra, dels 84 vots comptabilitzats, 83 han estat declarats nuls per sospites d'estar "contaminats" segons la nova terminologia jurídica. No es coneix encara quin serà el nom del nou "Adelantado", però el PP ha declarat que no està disposat a renunciar a l'alcaldia, cal pacificar i evangelitzar els indígenes per mostrar-lis la veritat eterna i els avantatges de la civilització hispana. És clar que hauran de perdre alguns salvatges costums i els caldrà corregir i substituir aquesta bàrbara parla que tenen, però tot serà pel seu propi bé, pels bons costums, per donar pas a la modernitat, a un nou segle de llum.
N'hi ha que d'això en diuen democràcia.
Per cert, tècnicament no podem dir que el PP hagi guanyat a "Elduain" per majoria absoluta. Per poder-ho dir caldria que com a mínim hagués obtingut "la meitat dels vots considerats vàlids més un", en aquest cas caldrien 1'5 votants, no es compleix per tant la premissa.
Finalment el demagog ha parlat clar i ha sentenciat que està "trencat", "liquidat" i "acabat". El procés de pau ha dit. De pau? A quin procés es refereix? Si hagués estat realment un procés de pau s'hauria parlat d'acabar amb la dispersió dels presos, de la possibilitat de reinserció per aquells sense delicte de sang, de tenir els mateixos beneficis penitenciaris que la resta de reclusos, de la derogació de la llei de partits, de la derogació de l'antidemocràtica llei anti-terrorista. I per l'altra banda hauríem escoltat una renúncia explícita de la violència, de quan, com, i on s'hauria de fer l'entrega de l'armament.
D'una treva temporal i unes converses més o menys clandestines en diuen un procés de pau. Un cessament temporal de la lluita armada no implica un pla de pau si una de les parts implicades no està disposada a fer cap renúncia. Aquí no hi ha hagut cap procés de pau, només la vanitat electoralista d'uns i altres d'aparèixer davant l'opinió pública embolcallats d'una tela blanca on es pogués llegir que la pau són ells.
Curiós el missatge que llegíem a l'Avui aquest matí a l'apartat "Ens ha arribat (L'Avui confidencial)":
El discurs públic és del tot contradictori. Mentre els dirigents del PSE avisen del trencament de la treva, el PSOE no es cansa de deixar anar missatges de tranquil·litat: l'alto el foc es manté, malgrat totes les darreres turbulències. I per què es contradiuen els socialistes bascos i els espanyols? Segons el secretari d'organització del PSOE, José Blanco: "Que callin els que no en saben". El criteri de proximitat no funciona i el PSE ha perdut els contactes de fiar amb el món abertzale. Ara els té Rubalcaba.
Escolta la “Zugarramurdi Dantza”, l’akelarre de regust cubà amb què ens obsequià Kepa Junkera al meravellós disc “Bilbao 00:00h.”:
Dansa de bruixes al malecón. Amb la lluna i el rom han gaudit la nit. No dormen amb el sol després de l’akelarre. No hi ha akelarres. Són joves i belles. Ballen, s’amaguen entre columnes, o sota les ones. Juguen a cercar coralls i esperen les parelles per canviar-les de lloc. Donen ordres fictícies al cor. Si vols trobar-les ningú et dirà que les coneix, però molts les han besat i han ballat amb elles.
Lluny dels moderns akelarres i les concentracions de 10.000 persones, Pío Baroja ens retrata a “La dama de Uturbi” la veritable essència del misteri de les coves de Zugarramurdi.
...Ahora, en este momento en que toda la vida oscura de la Naturaleza palpita en el misterio; en que el agua de este arroyo va llevando su canción mixta de alegría y de queja al mar... Ahora que en el negro cielo tiembla una estrella de plata; ahora que el terrible Basojaun lanza su mirada roja por entre las ramas del bosque; en que la Leherensuguia de las cuevas pirenaicas extiende sus siniestras alas por el aire, y la corneja lanza un grito agorero en las selvas; ahora, el poeta oye la voz de la soledad, la voz del silencio, que se levanta como la vaga niebla del amanecer, y dice a sus vasallos, a la terrible fauna que puebla el inquieto imperio de la noche: ¡Hadas! ¡Silfos! ¡Sorguiñas! ¡Basojaunes! ¡Lamias!, que peináis vuestros cabellos de oro en los arroyos de Zugarramurdi. ¡Espíritus del viejo solar vasco! ¡Andad! ¡Corred por las perfumadas vertientes del monte Larrum! ¡Despeñaos por entre las rocas! ¡Marchad volando por los regatos, y rendid homenaje a las bellas damas que adornan esta selvática morada! Vosotras, sabias hechizeras, envejecidas en el estudio de la ciencia de los sortilegios, sacad de las hierbas los perfumes más dulces, los néctares más enervadores, que hagan olvidar el nephentes griego; dadnos en el fondo del vaso la alegría para correr en locas rondas por los prados virgilianos, el corazón ligero para amar a nuestras compañeras y el ingenio sutil para tejer en su honor pensamientos sublimes...
...Y cuando Cupido, en combinación con Morfeo, haya dominado los espíritus de nuestras beldades...vosotros, hidalgos, caballeros gentiles-hombres, velad su sueño, defendedlas contra las hidras y los dragones que vagan en la noche y arrancad las alas de las mariposas y cubrid con ellas delicadmente sus pupilas, para que no las dañen los rayos perniciosos de la luna...
(Aquest bloc està adherit a la campanya "Jo també vull un estat propi" que es desenvoluparà a la blogosfera la setmana del 4 al 10 de setembre. Per a més informació cliqueu ací)
Mirava aquest vespre el debat que han fet a ETB al programa "Pásalo" sobre els fets dels joves de les JERC encadenats ahir a la seu de la COPE. Quina diferència amb el tractament que n'han fet molts mitjans i polítics catalans, a ETB ho han dit clar i català, la protesta era totalment pacífica i per tant cal defensar el dret d'aquests joves a manifestar-se com vulguin, hi estiguis o no a favor. Al igual que els intel.lectuals d'esquerres, els defensors de la llibertat d'expressió avui estaven també ben amagadets.
-"Defiendo el derecho de la COPE a insultarme siempre que quiera" ha dit exultant Martxelo Otamendi, "¿cómo no vamos a defender entonces el derecho de unos jóvenes a manifestarse de forma pacífica cómo les de la gana?".
Com molt bé ha dit després Otamendi, quin tractament haurien fet els mitjans si els encadenats fossin de Greenpeace?
Val la pena llegir l'article que el diari "El País" va dedicar a la nova flamant presidenta del Parlament Basc, "
D'això que en diuen les eleccions basques -i que més aviat m'ha semblat un referèndum bolivarià d'aquells que organitza en Chávez-. Tot plegat sembla bastant extraterrestre. Que ara surti el Patxi aquest dient que serà Lehendakari. I és clar, si ho vol ho serà, però ja em diran com es pot ser president amb 6 diputats menys que la força més votada, amb un 8% de sufragis menys, amb més de mitja dotzena de partits il·legalitzats, amb un 9% de vots nuls, i havent de pactar amb un partit que representa el seu principal enemic polític i amb una escissió del seu propi partit. Que en aquestes condicions vulgui ser president del seu poble demostra molt poca responsabilitat, i un greu menyspreu cap al seu país. Que persones d'aquesta mena estiguin ficades en política i puguin decidir res, sincerament, fa una mica de por. Ja m'imagino com deuen estar fent comptes a la Moncloa, que ni fent trampes se'n surten. Els càlculs ara els diran que si haguessin il·legalitzat també Aralar i EA, tot quadraria. Mirin, i si a Catalunya fem una garzonada d'aquestes i de pas il·legalitzem ERC, els números sortirien rodons, el bloc constitucionalista ja sumaria i podríem eliminar la crosta nacionalista d'arreu. Tot sigui per la democràcia. Prenguin nota els partits catalans, l'eix que mana és el nacional, ja ho hem vist a Navarra, i sembla que ho veurem al País Basc. Si a Catalunya PSC i PP no pacten, és simplement perquè no sumen.
Diu el diari El País, 
Era el 23 de juliol de 1.980, un artefacte explosiu esclatava a la ikastola infantil Iturriaga, situada a la plaça Amézola, de Bilbao. En la deflagració moria Antonio Contreras Gabarra, 11 anys, la seva germana María Contreras Gabarra, de 17 anys, embarassada de vuit mesos. El fetus de l'infant sortí del propi cos de la mare producte de la forta explosió. També resultà greument ferit Anastasio Leal, de 58 anys, producte de la forta ona expansiva. L'atemptat el podem atribuir dins la guerra bruta contra ETA, anava dirigit contra el local propietat d'un militant d'Herri Batasuna, i integrant de les gestores pro amnistia. Els cruels assassinats mai foren investigats, mai es va jutjar ningú, i és probable que avui en dia, els responsables de la matança es mengin els torrons tranquil·lament, sense cap càrrec de consciència, sense cap por que la fiscalia espanyola tingui intenció d'investigar els fets. L'oblit dels fets és tan vergonyós, que fins i tot les tres víctimes apareixen a les 
Us imagineu un jutge del tribunal suprem americà pregonant, per televisió, que el candidat demòcrata, Obama, s'hauria de presentar a les eleccions de Kènia? No cal dir que si algun dia es donés un fet com aquest, a l'energumen el farien dimitir ràpid i ja s'encarregaria la justícia d'inhabilitar el personatge de per vida. En un país democràtic no es poden admetre jutges que facin declaracions racistes.
Un dels arguments habituals de l'unionisme espanyol, consistia en proclamar, que el dret a l'autodeterminació es va afegir a la declaració dels Drets Humans per permetre els processos de descolonització a l'Àfrica. D'aquesta manera et reduïen el dret a l'autodeterminació a un assumpte d'africans, i com què hom no acostuma a portar a sobre la declaració impresa de Nacions Unides, la discussió s'havia de donar per acabada. El temps s'ha encarregat de treure raons, i a no ser que algú encara es cregui que la RDA o Kosovo es trobaven geogràficament al continent africà, ja haurien de começar a veure que a la declaració de Nacions Unides no hi havia cap restricció geogràfica. Tanmateix el mite fou prou efectiu, durà dècades, i fins i tot encara hi ha algun espavilat que el treu a relluir quan ja no sap que dir.
És la sensació que em va donar l'altre dia quan veia les imatges de Rubalcaba negant les tortures als dos detinguts, era evident que aquest senyor mentia. Em van tornar les imatges d'aquell Acebes que ens repetia una i una altra vegada que l'atemptat era responsabilitat d'ETA i no pas d'Al-Qaeda. Són cares d'una mateixa moneda, només els diferencia l'estil. Si l'un és histriònic, implacable, mentider incorregible. L'altre és serè, elegant, impertorbable. Tanmateix en Rubalcaba té la virtut d'interpretar molt millor la realitat, un dia després de la roda de premsa, davant l'evidència que ens va mostrar el govern basc -com pot ser que les lesions fossin en el moment de la detenció si l'ingrés a l'hospital es produeix 15 hores després?-, en Rubalcaba recondueix les declaracions i ens confirma que els detinguts són els autors de l'atemptat a la T4. Això no exculparia les tortures davant un tribunal de drets humans, però sí davant l'opinió pública espanyola. L'assumpte ja no pot ser discutit, qualsevol crítica en aquest sentit serà interpretada com una actitud de col·laboracionisme amb els que van provocar la mort dels dos equatorians. 
En el fons la llei de partits es això: arribar, passejar la bandera espanyola pels morros dels natius, i marxar. La incògnita serà veure com gestionarà els pressupostos el nou equip de govern, de quins nous colors es pintarà la façana de l'ajuntament, d'això ja no en parlaran els mitjans un cop exhibit el trofeu.
La batllia de Pamplona serà governada finalment per la coalició de recent creació "Nafarroa Ez". És a dir, PSOE + PP = UPN. Tota una declaració de principis. Notícia a Vilaweb 
Us imagineu un poble on hi hagi més regidors que vots vàlids, on l'alcalde hagi estat escollit per només un vot i ni tan sols sigui veí de la localitat? Doncs aquest poble existeix, es diu "
Finalment el demagog ha parlat clar i ha sentenciat que està "trencat", "liquidat" i "acabat". El procés de pau ha dit. De pau? A quin procés es refereix? Si hagués estat realment un procés de pau s'hauria parlat d'acabar amb la dispersió dels presos, de la possibilitat de reinserció per aquells sense delicte de sang, de tenir els mateixos beneficis penitenciaris que la resta de reclusos, de la derogació de la llei de partits, de la derogació de l'antidemocràtica llei anti-terrorista. I per l'altra banda hauríem escoltat una renúncia explícita de la violència, de quan, com, i on s'hauria de fer l'entrega de l'armament. 
