Una foto d'aquesta muntanyeta on solen reunir-se les bruixes i que vam pujar l'altre dia. Amb cita de Khalil Gibran inclosa."La vida dels núvols és separar-se i retrobar-se. Una llàgrima i un somriure"
La trappola che non acciuffa niente
|
|
Àsia Una foto d'aquesta muntanyeta on solen reunir-se les bruixes i que vam pujar l'altre dia. Amb cita de Khalil Gibran inclosa."La vida dels núvols és separar-se i retrobar-se. Una llàgrima i un somriure"  Contra el desconegut Jo contra el meu germà; el meu germà i jo contra el meu cosí; el meu cosí, el meu germà i jo contra el desconegut. Proverbi libanès  Triem el mitjà que triem Hesbol.là només es dedica a llençar coets, sembla que en els diccionaris d'aquest país el mot anglès "rocket" només admet la traducció "coet", com si estiguéssim parlant d'una revetlla d'estiu o d'un concurs de pirotècnia. Segons el Gran Diccionari de l'enciclopèdia la definició militar de coet seria "Projectil tàctic autopropulsat en el qual l'element impulsor és constituït per un coet de pólvora", descripció que com us podeu imaginar no es correspon gens als míssils Katiuxka utilitzats per Hesbol.là per atacar el nord d'Israel. La definició de míssil s'adiu molt més a la descripció d'un Katiuxka: "Giny aeri autopropulsat destinat a aconseguir un fitó". Mal negoci pel poble palestí i libanès és minimitzar el poder d'Hesbol.là i Ahmadinejad en tot aquest conflicte, fent-nos creure que tot plegat són quatre pelacanyes que es defensen a cops de roc, no és aquesta l'ajuda que necessiten els palestins. Enmig de les muntanyes del nord del Líban, lluny del tràfec de les grans ciutats, del patiment de les guerres, del dolor de palestins i jueus, hi neix el riu Adonis, deïtat fenícia amant d'Astarté; deessa de l'amor nascuda entre dos rius que arribà al Líban i esposà l'esperit del blat. Pels grecs Adonis era un ésser mortal que va morir per l'atac d'un senglar, en una vall del Líban. Deien que Astarté va lluitar tant per l'esperit d'Adonis contra les potències infernals, i que la intensitat del seu amor fou tal que aquestes decidiren tornar-lo a la terra en l'època de l'any en que els rius desborden i els camps verdegen.A la font de les aigües de l'Adonis, s'hi trobava un temple que ja era antic en temps de Llucià, anomenat Afaca, el "bes" pels grecs. Aquí fou on Adonis i Astarté van fer l'amor per primera vegada, segons la llegenda, i el déu sortí a caçar i morí allà on el gran riu sorgeix de la muntanya. "Hi ha una gran meravella a Biblos" - diu Llucià, un riu té les seves fonts a la muntanya del Líban i corre fins a la mar. Té el nom d'Adonis. Tots els anys perd el seu color i pren el de la sang. A la desembocadura tenyeix de vermell una bona part del mar. Així és com coneix el poble de Biblos que ha arribat la mort del déu. Però l'amor d'Astarté féu ressuscitar Adonis, i tornà l'amor, i tornà la vida en l'època que les neus deixaven l'esperit de la muntanya. I tornarà la mort, any rera any, el déu morirà fins que l'amor d'Astarté faci possible un altre cop el miracle. És l'amor etern que mai no mor el que crea la vida. Desitjo algun dia puguem fer el viatge somniat i veure el roig del riu d'Adonis, arribar fins a Afqa, allà on les dues deïtats es van fondre en el bes infinit. Per a més informació veure: "Among the Arabs: Mirror to Damascus. The hills of Adonis" del periodista i escriptor anglès Colin Thubron.  Tot plegat és com la història de la petita Zhenia. Travessant els Urals camí d'Ekaterinburg el seu germà Seriozha li explica que al límit hi ha un cartell on es pot llegir ÀSIA. Ambdós s'amorren a la finestra tractant de descobrir el desitjat avís, Zhenia s'imagina allò que hi haurà a l'altra banda dels Urals, una pantera, una fosca i misteriosa selva, una pedra gegant de jade verd marí, fins i tot s'imagina un elefant i una girafa. Fascinada no és perd ni un detall de l'ascensió fins que avorrida una persona gran adverteix de l'esperat cartell. Apareix i desapareix com una pampalluga metàl.lica, ningú té la sensació d'haver vist res però tots es mostren expectants, alguns treuen el cap per la finestra mentre altres acomiaden Europa amb un mocador blanc. Poc després els Urals queden enrera, allunyats, i tot torna a la normalitat, el país torna a ser ample, nevat, desert i monòton, sense cap tigre de bengala a la vista. |
Accés de l'autor
Vols rebre els apunts per mail? Categories
Els meus enllaçosBLOCS FAVORITS
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|