Els catalans ja estem acostumats a les coses rares. Som un país tan estrany que es convida en una fira del llibre la cultura catalana i la notícia és que hi aniran els escriptors en català.

És difícil, n'hi ha tants i de tan bons que per molt que hi pensi trobo molt injust haver de dir-ne només un dels molts que llegeixo a diari. Tots tenen les seves qualitats, però després pensar-ho una mica he decidit recomanar "El badiu dels micacos", pot ser perquè és l'únic que reuneix totes les virtuts que espero trobar en un bloc alhora. Apunts interessants i originals, d'història, política, cultura, personals, a més d'un bon disseny, i tot explicat amb una senzillesa magistral, és d'aquells que no em puc esperar ni un segon quan el veig marcat al "bloglines".

2. Recomana'm un bloc en un altre idioma."Ma vida amb ieu", un magnífic bloc en occità de la Méla.

3. Recomana'm un apunt (post) d'especial interès.
Em sembla que no seré l'únic: "La bella Hel·lena", gentilesa de "Josep Selva".

4. Recomana'm un web.
El "sito" de "Stefano Benni".

5. Recomana'm una eina d'Internet.
Més que una eina prefereixo recomanar la pàgina de "Softcatalà", on tot sovint hi puc trobar les eines que necessito, i en català.

6. Recomana'm un vídeo.
Avui he tingut la sort de trobar-me al bloc "Els dies i les dones" l'entrevista a "Joan Fuster" feta per "Montserrat Roig" l'any 1977. Quin parell de monstres de les lletres, i pensar que en el seu dia això es va poder veure per TVE. En canvi avui en dia és ben difícil trobar cap de les seves obres a les principals llibreries del centre de Barcelona.

Entrevista a Joan Fuster I
Entrevista a Joan Fuster II
Entrevista a Joan Fuster III

7. Recomana'm un Audio.
"Love too soon" de "Pascal Comelade" amb "P.J.Harvey", una meravella.

Passo la pilota als company blocaire "Josep Blesa Morante" i a la "Reyes" de "PsicoApunts".

També aprofito per enviar el mem a Occitània via la "Méla" (Si en català en diem catosfera? com ho hauríem de dir en occità? "Ocosfera"?)

IMPORTANT (Nota d'en Marcús): Per tal de centralitzar TOTES les recomanacions, crec que pot ser útil que envieu un mail a markusrv@icab.cat amb l'enllaç de les respostes, i les aniré penjant en aquest apunt. Per no perdre el fil.

Prevaricació: Delicte propi del qui manca a l'obligació del càrrec que exerceix, desviació del propis deures professionals.

Via borinotus m'ha arribat el test que corre per la catosfera aquests dies. En fi, no sóc gaire afeccionat als tests, per cortesia caldrà omplir-lo.

1. Una ciutat: Istambul.
2. Una paraula: Aiguadolça.
3. Un menjar: Trinxat.
4. Una beguda: Campari amb suc de taronja.
5. Una colònia: Paco Rabanne (la que em regala sempre la tieta)
6. Una marca de roba: M'agrada que no es vegi la marca.
7. Un cotxe: Un Seat 127. El fura.
8. Un monument: El cementiri de Père Lachaise a Paris.
9. Un programa de TV: Porca Misèria.
10. Un grup de música: Obrint Pas.
11. Una pel.lícula: "Los amantes del círculo polar" (De Julio Médem), i "La dolce vita" (Fellini).
12. Un actor: Clint Eastwood.
13. Una actriu: Nicole Kidman.
14. Un futbolista: Aitor "Txiki" Begiristain.
15. Un entrenador: Rijkaard.
16. Un partit: El del 5-0 del Barça al Madrid.
17. Un estadi: Anoeta.
18. Un color: Verd.
19. Una virtut: Que sóc molt cabut (en el bon sentit).
20. Un defecte: Massa inconstant.
21. El teu equip de l’ànima: El Barça....i l'Osasuna.
22. Lloc de vacances: A Cap Verd, a l'illa de Santo Antao, a la de Fogo, o a Boavista.
23. Un personatge: Aleksandr Puixkin.
24. Un nom: Cecilia (en català sona millor que en italià)
25. Un desig íntim: Una tarda al jardí botànic.

Interessant article de Francesc Cabana a Quadern d'economia a l'Avui, "Avís als constructors". Hi podeu trobar el següent aforisme:

Les grans societats immobiliàries són sovint conseqüència de la suma dels tres efectes: l'avi va ser franquista, el fill va aprofitar la crisis de la Transició, i el nét és un demòcrata de tota la vida, però hereu dels diners guanyats per pare i avi.

Mecanisme que he trobat que podria servir per descriure altres grans societats del nostre país, no precisament dins el sector immobiliari, he pensat en algunes editorials, diaris prestigiosos, i bona part de la indústria cultural catalana, entre d'altres. Els uns i altres ens fan pagar unes bones hipoteques de per vida. A cop de totxo i de titular ens mantenen ben dòcils:

Que no es pensin els que han fet fortuna amb la compra i venda de terrenys que són uns genis de les finances.

Impactants les imatges on es veuen els botxins preparant la forca a l'ex-dictador. Saddam derrotat, serè, capbaix, arrogant, irritat, abominable, detestable, escolta humil les indicacions del botxí . La imatge mostra la petitesa humana, l'ocàs d'aquell que anys enrera tenia el poder absolut de decidir sobre la vida i la mort.

Hay un lirio
que el tiempo lo consume
y hay una fuente
que lo hace verdecer...

Tú eres el lirio
y dame tu perfume,
yo soy la fuente
y déjame correr

Hay una ave
que gime noche y día
y hay un ángel
que la viene a consolar...

Tú eres el ángel
mi bien, amada mía
y yo soy el ave
y venme a consolar

Miguel Ángel Asturias, "Hombres de maíz".

El pitjor és la incertesa.

^{Aquest bloc està adherit a la XBS.}

La Claire havia notat que encara sortien roses a la plaça Hadj Salah.

- Tens l'ull... l'ull... botànic... -vaig dir.
- Que no britànic, fa?
Li vaig tocar l'espatlla.
- Et besi.
- Amb el pensament, nin...
- Ens podríem veure aquest cap de setmana?
- No sé...
- M'ho diràs divendres? Mira que si no m'empassaré deu litres de tinta xinesa.

Joan-Daniel Bezsonoff (Les lletres d'amor no serveixen de res)

A les "engrunes" d'en Joan Oliver llegia aquest diumenge el següent:

Encara avui queden quatre gats que mantenen el discurs antiesquí i encara avui algun projecte de nova estació o d'ampliació d'una estació ja existent ha de fer front a una certa oposició, però en termes generals, l'esquí té bona premsa i els poders públics miren de facilitar-li la vida, conscients com són de la seva repercussió positiva en l'economia del país. Quan sento els tronats discursos antigolf penso sovint en l'evolució que ha tingut la percepció social de l'esquí i acabo convençut que els mateixos que avui tancarien tots els camps de golf d'aquí a uns anys els donaran subvencions. El que fa una certa mandra és haver d'esperar deu, vint o trenta anys perquè s'imposi la lògica i es foragiti la demagògia. Què hi farem! Per als malpensats, aclareixo que l'esquí que a mi m'agrada és el de fons i que a golf no hi he jugat mai de la vida.

Ja que l'esmentat article es refereix a la demagògia, em pregunto quin argument és el que es fa servir per afirmar que els camps de golf i les pistes d'esquí són beneficioses per l'economia del país, a quin estudi s'hi pot referir? i exactament, de quina economia estaríem parlant? i concretant, a quin país es refereix i qui en són els beneficiaris? (Segueix...)

La vesprada de dijous el ministre de defensa José Antonio Alonso, ens informava en unes declaracions a RNE de la compra als Estats Units de míssils "tàctics" tomahawk. Es preveu l'adquisició d'una seixantena d'aquestes joguines per un import entre 700.000 i un milió de dòlars per unitat. Tenint en compte la inoperància d'aquesta mena d'aparells en missions de tipus humanitari, doncs es tracta d'un armament de caràcter plenament ofensiu, podem imaginar que l'única raó de la compra és mantenir l'amenaça tàctica sobre l'estat del Marroc per evitar una "marxa verda" sobre les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla. Cal indicar que la petició de la compra es va fer amb Aznar al govern a l'època de l'epopeia del "Perejil". El curiós és que la notícia no hagi aixecat cap mena de polseguera en aquest país tan afeccionat als documentals de Michael Moore i que en tan gran estima té el president nord-americà Georges Bush. Així que l'actual govern espanyol fa seguidisme de la política internacional iniciada pel PP, ajuda econòmicament la indústria armamentista americana, ho fa per adquirir uns míssils que difícilment mai podrà utilitzar sense l'aprovació del Pentàgon, i aquí ningú es queixa de res, els menja-liberals i els neopacifistes de la guerra d'Iraq es mantenen ben calladets, ara que toquen poder.

Algunes perles que he anat trobant pels diaris:

"Si en algun terreny Catalunya pot aspirar a ser independent és en la cultura". (Artur Mas). D'això se'n diu un candidat amb molt bon humor, el senyor Lara encara li deu estar rient l'acudit.

"L'Artur ara diu que vol aprendre a planxar" (Helena Rakosnik). I després diuen que els joves triguen massa a independitzar-se. Pot ser l'Helena pretén aprofitar la nova Llei de Dependència per reivindicar una ajuda complementària pel fet de fer-se càrrec d'una persona amb alt grau de dependència.

Com deia el mític grup Golpes Bajos, Malos tiempos para la lírica: "Lleida es una tierra de grandes virtudes y productos" (Sic!). "El miércoles, en las Cortes, antes de responder a las preguntas de Rajoy, siempre me como unas almendras de Lleida que me lleva Tere Conillera". (José Luis Rodríguez Zapatero).


Per cert, algú sap si la Juani és de dretes?

Aquest dijous llegíem el següent titular a cert diari gratuït "Andalucía, Cataluña y Comunidad Valenciana acaparan la mitad la mitad de los atracos a viviendas en España". Bé, cal dir que Andalusia, Catalunya i País Valencià acaparen aproximadament la meitat de la població de l'Estat espanyol, per tant podem parlar d'una notícia inventada o almenys degudament retocada, és tant absurd com si un gran titular digués "Les dones acaparen la meitat de la població mundial". Jo ja fa temps que m'he declarat objector de diaris gratuïts i veig amb satisfacció com cada vegada som més els que ens neguem a la dosi periòdica de desinformació subministrada en dejuni a primera hora del matí. Si algú s'acosta i m'ofereix les capcioses publicacions responc: -Diaris gratuïts, no gràcies! Practiqueu l'objecció desinformativa! Cada cop som més els que diem no!

Notícia a l'Avui d'avui (24-03-2006).

La UE aprova dos milions d'ajuda humanitària per a Mauritània

L.F.

El govern espanyol va aprofitar el Consell Europeu per tornar a posar sobre la taula els problemes que ha d'afrontar Espanya en relació amb la immigració clandestina i demanar als socis europeus que s'hi impliquin per posar fi al fenomen, sobretot després dels centenars d'immigrants il·legals que estan arribant a les illes Canàries procedents de Mauritània les darreres setmanes. En aquest sentit, a petició d'Espanya, la UE va aprovar una ajuda humanitària per a Mauritània de dos milions d'euros.El govern de Zapatero busca, com en ocasions anteriors, la implicació de la Unió Europea per solucionar un problema que afecta directament Espanya, però que no deixa de ser un tema d'abast europeu. Aquesta és la teoria que sempre ha defensat l'executiu espanyol davant Brussel·les. Ahir el ministre d'Exteriors espanyol va plantejar el problema als seus homòlegs europeus, que van mostrar el seu suport a Espanya. La qüestió es tractarà també a la cimera UE-Àfrica que es farà a l'estiu al Marroc.

Tot i que ha estat una gran alegria l'anunci de la possibilitat de la fi del terrorisme basc, voldria recordar la que per mi serà la notícia de la setmana per davant de la imatge dels 3 encaputxats: "Entre 1.200 i 1.700 immigrants procedents de Mauritània podrien haver perdut la vida intentant arribar a les Canàries el mes de novembre". La notícia ha estat ignorada per la major part de mitjans de comunicació, sembla que un miler de morts mensuals no preocupa ningú, que el ministeri de Defensa ens amagués la informació durant més de 3 mesos tampoc no inquieta gaire l'anomenat periodisme d'investigació, i encara menys sembla que algú pugui veure relació entre les morts i la pressió al mes d'octubre del govern espanyol al Marroc per fer complir el Conveni de Readmissió d'Immigrants de 1.992. Tot plegat només es tracta d'immigrants en un país desconegut, unes morts que no interessen ningú i més si es constata que menys immigrants aconsegueixen creuar l'Estret.

FERROL (LA CORUNYA), 21 (EUROPA PRESS)

El ministre de Defensa, José Bono, ha reconegut hui que la informació arreplegada en la nota interna de Guàrdia Civil, en què s'advertia el 21 de desembre del 2005 de la mort massiva d'immigrants a l'oceà procedents de Mauritània, procedix del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) i ha afegit que el servici secret espanyol trasllada sempre el que coneix a les autoritats competents.

"Sobre el contingut de la nota a què feia referència, el ministre de Defensa no pot parlar sense cometre delicte, és a dir, es tracta d'una nota classificada pel Ministeri de la Llei. Sàpien que el Centre Nacional d'Intel·ligència informa totes les autoritats que ha d'informar sobre allò que sap i són assumptes de la competència de les autoritats receptores de la informació", ha afirmat el ministre.

Bono ha fet estes declaracions després de visitar l'Arsenal Militar de Ferrol, localitat a què ha acudit per a lliurar la fragata 'F104 Méndez Núñez', quan ha sigut preguntat per la comunicació que va remetre a final de desembre el subdirector general operatiu de la Guàrdia Civil, José Manuel García Varela, al coronel en cap de la zona de Canàries, Antonio Camaño.

La Guàrdia Civil comptava a final de desembre del 2005 amb informació que li permetia xifrar entre 1.200 i 1.700 el nombre d'immigrants procedents de Mauritània que havien perdut la vida en aigües de l'oceà des de començament del mes anterior, en intentar arribar a les costes de Canàries en 'cayucos'.[FIN]

DIGUEM NO

Ara que som junts
diré el que tu i jo sabem
i que sovint oblidem:

Hem vist la por
ser llei per a tots.
Hem vist la sang
--que sols fa sang--
ser llei del món.

No,
jo dic no,
diguem no.
Nosaltres no som d'eixe món.

Hem vist la fam
ser pa
dels treballadors.

Hem vist tancats
a la presó
homes plens de raó.

No,
jo dic no,
diguem no.
Nosaltres no som d'eixe món.

No,
diguem no.
Nosaltres no som d'eixe món.

Raimon

Recomano llegir la biografia que podeu trobar a la Fundació Cidob de Hugo Chávez.

Després de llegir-la no entenc com el govern espanyol pot vendre armes a un militarista que va fer dos cops d'Estat abans d'arribar al poder. No puc comprendre aquesta doble moral que porta a destituir el general Mena (com ha de ser) i en canvi ven armes a un altre "militar" sediciós.

Jep Gouzy (When Bob meets Eminen or... Bob dylan's 115 th dream with a nip of Gin(é)).

La forma de caminar de l'home era extraodinàriament desatesa, com una titella moguda per fils invisibles. El cap ell semblava dotat de vida pròpia. Tenia uns vestits massa amples que li donaven una aparença extravagant dins aquest districte selecte de Manhattan, semblava la roba d'un vagabund. Malgrat tot si se l'obserbava amb atenció, els vestits eren nous. I observant amb encara més atenció aquesta cara citrina amb barba d'alguns dies, aquest home menut, d'edat mitjana, era familiar. Sota el barret es veia un nas ganxut, i els seus trets delicats eren emmarcats per la barba. Rascant-se el nas fou possible veure que tenia ungles llargs i negres. Quan alçà els ulls per travessar el carrer, es vegeren els seus ulls d'un blau intens, més blau que els ous del pit-roig.

- Ets Bob Dylan!

Més de 500 immigrants perduts al mig del desert al Marroc sense aigua ni aliments, un nombre encara indeterminat de morts. Morts a les tanques de Melilla i Ceuta, expulsions de subsaharians al Marroc de dubtosa legalitat. A tot això el govern espanyol només respon que hi actuarà amb ajuda humanitària. Cal recordar que fa pocs dies el govern va anunciar la reactivació del conveni de readmissió d'immigrants firmat amb el Marroc el 1992 per permetre la devolució immediata d'aquells que entrin il.legalment a l'Estat espanyol. O sigui, la vergonyant actuació marroquina és resposta a un canvi d'actitud del govern espanyol. Es pot haver comès un error en no valorar prou els dèficits democràtics de l'Estat marroquí, però, com és que el màxim responsable de les relacions exteriors espanyoles no n'ha donat cap explicació? On és el ministre Moratinos?