La trappola

S’ha de reconèixer que el MHP de la Generalitat, Artur Mas, ho està fent molt bé. L’únic problema que li veig és que sembla que s’hagi equivocat de país. Vull dir que utilitza unes formes i una capacitat de diàleg pròpies d’un país democràtic, i és evident que de fa uns anys, el Regne d’Espanya, no té cap mena d’interès ni en el diàleg, ni en la democràcia.

Els resultats de l’encaixada de mans han estat: 759 milions endarrerits de l’any 2.008 de la disposició addicional tercera de l’estatut -de manera il·legal quedaran pendents les partides dels anys 2.009 i 2.010-. I la possibilitat d’endeutar-se fins a 2.500 milions per pagar les factures més immediates. Per altra banda la ministra d’anti-economia, Elena Salgado, ens ha proposat que per reduir la despesa augmentem els impostos que depenen de la Generalitat, al mateix temps que està reclamant que no n’hi ha prou amb una reducció de la despesa d’un 10%.

Són encomiables els esforços de la Generalitat per reduïr despesa i rebaixar el dèficit, però, hi ha algú més que estigui reduïnt despesa? L’única dada que en podríem tenir seria l’anunci de la reducció del dèficit al 5.1%, però en aquella ocasió, la ministra d’anti-economia es va oblidar, segurament intencionadament, de donar les dades relatives a la despesa. Molt probablement la reducció del dèficit està molt relacionada amb l’augment dels impostos del 2.010, i molt poc relacionada amb la reducció de la despesa. ¿Hi haurà algun dia algun periodista del Financial Times que expliqui a la senyora Merkel qui són els únics que estan fent realment els deures?

Recomano llegir un l’article de Xavier Vidal-Folch a El País -diari ben poc sospitós de catalanisme-, “La locomotora ya crea empleo“, d’on he seleccionat el següent fragment, ben aclaridor:

Destripando los datos de la EPA del segundo y tercer trimestre de
2010 (pronto lo haremos con los del último), la población ocupada
aumentó en España (redondeando) en 152.600 personas. De ellas, 115.500
eran asalariados privados: pero de estos, 109.800 fueron contratados en
Cataluña, por lo que el resto solo aportó 5.700. Cataluña creó pues el
95% de los empleos más (en teoría) directamente productivos, los
privados.Los empleos públicos aumentaron en toda España en
87.500; pero en Cataluña se destruyeron 19.700, por tanto en el resto se
crearon 107.200. Es decir, el empleo creado en el conjunto, Cataluña
aparte, fue de funcionarios y asimilados en su abrumadora mayoría.

Faltaria revisar les dades del darrer trimestre del 2.010 -que no han estat especialment bones per Catalunya-, però si ens mirem el resum de Xavier Vidal-Folch fins al tercer trimestre, podríem dir que aproximadament per cada lloc de treball no públic que es genera a Catalunya, al conjunt de la resta de l’estat es genera “un funcionari”.

És evident que aquest ritme no es podrà mantenir gaire temps, i també és evident perquè tenen tant interès a mostrar Catalunya com una comunitat autònoma que malbarata desmesuradament. Mentre tinguin un lloc on anar acumulant deute -com faria qualsevol empresa que desviés els actius tòxics a una filial que deixar caure-, ells podran anar presentant uns comptes raonables, al mateix temps que assenyalaran un culpable de la distorsió dels sistema. Sovint s’ha dit que Espanya és una economia massa gran per ser rescatada com Portugal, però també vaig escoltar com Victor Mallet -el famós corresponsal a Espanya del Financial Times- parlava de Catalunya com una economia de dimensions similars a les de… “Portugal”.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!