Repassem la història de la revista Catalunya

La revista Catalunya va néixer en el marc conflictiu de la Guerra Civil, ara fa setanta anys, i la seva història no pot ser més desgraciada.
Els dirigents de la CNT la van crear més aviat a disgust als tallers que havien estat incautats el setembre de 1936 a l'Editorial Catalana i en els quals s’hi havia imprès “La Veu de Catalunya”, el conegut diari proper a la Lliga Regionalista que havia acollit les firmes de Carles Sentís i Ignasi Agustí, entre d’altres. Amb aquestes màquines i uns treballadors amb poca o cap consciència llibertària -cap d’ells no estava afiliat a la CNT- es va iniciar el 22 de febrer de 1937 la singladura del que suposava en aquell moment la segona gran publicació del sindicat, després de la “Solidaridad Obrera”. La “Soli” estava escrita en castellà i ara se’n volia una altra en català.
En realitat, però, no hi havia cap interès especial perquè fos en català -cap consciència de país- sinó que s’ho plantejaren com una mera estratègia política per apropar-se a Esquerra Republicana de Catalunya, el partit que governava la Generalitat, amb la voluntat de contrarestar la influència creixent del PSUC.
Es tractava d’aparentar un cert catalanisme sense haver-lo de tenir realment; la CNT més aviat estava en contra de tot això. El títol de la nova publicació havia de ser, en un primer moment, “Catalunya Lliure”, a imitació de l’homònima “Castilla Libre”, però l’adjectiu es va eliminar perquè ningú no ho interpretés com un gest de simpatia cap a la causa nacionalista. No es volia deixar cap mena de marge a l’ambigüitat ideològica. A més a més, els dirigents anarquistes volien deixar clara la seva postura sobre el fet d’emprar la llengua catalana; ho justificaven com una manera d’arribar als afiliats que no dominaven prou bé el castellà. Una mena de publicació per als ignorants, afegiríem nosaltres.
Els dirigents sindicals no van tenir massa estima per la nova publicació del “Catalunya” i, de fet, poques vegades li passaven els comunicats oficials perquè els difonguessin. Molt del que s’hi publicava estava mancat de pretensions ideològiques. Així, per exemple, va sortir un article sobre els supervivents del Titànic precisament quan tenia lloc l’ocupació feixista d’Astúries, un altre de com fer una dieta d’aprimament quan la gent ja començava a passar gana i algun més sobre la vida glamourosa de les estrelles de Hollywood. Els continguts eren tan frívols que alguns lectors se’n queixaven, però els dirigents sindicals replicaven que un diari no podia estar tota l’estona parlant sobre l’anarquisme. Fins i tot, els treballadors es queixaven de la pèssima qualitat de la revista.
La revista mai no té gaire vitalitat: el sindicat n’edita pocs exemplars, molt per sota de la “Soli”, i la difusió i penetració social són encara menors. Els comunistes ironitzen sobre els pocs lectors que té el “Catalunya” i la redacció ho reconeix explícitament quan contesta que això no els importa perquè no tenen res de comerciants ni de botiguers. A partir de desembre de 1937, la revista deixa de distribuirse a les comarques de Girona, Lleida i Tarragona.
Durant uns mesos, Joan Peiró dirigeix el “Catalunya” i el millora, en part, però mai no arriba a superar les llacunes que el convertien en una publicació poc atractiva de llegir i, amb aquest panorama, es va esllanguint sense assolir gaire ressò fins que el 28 de maig de 1938, amb el pretext de la necessitat d’estalviar el paper, deixa de publicar-se.
Una prova de la indiferència amb què fou acollit el “Catalunya” en aquesta seva primera època és que els llibertaris ben poques vegades en parlen, i quan ho fan és de manera imprecisa, equivocant dades i redactors.
Les reaparicions de la publicació des d’aleshores han estat constants. A l’octubre de 1977, el "Catalunya" tornava a ser al carrer travessant diverses etapes fins a arribar a l’actual època, la vuitena en la seva segona part.
Un compromís
La revista Catalunya és el principal òrgan d'expressió del sindicat CGT de Catalunya. Per aquesta publicació han passat centenars de lluites socials, centenars de conflictes sindicals, centenars de propostes emancipadores en tots els àmbits que aquesta paraula pot fer anar: feminisme, laïcisme, antiracisme, okupació, ecologisme, pagesia, moviment llibertari, defensa de les llengües, opció sexual, memòria històrica, antifeixisme... i tot amb un tronc central que són les activitats que desenvolupen les seccions sindicals, els sindicats, les federacions de rama, les federacions locals, comarcals i intercomarcals de la Confederació General del Treball de Catalunya.
El “Catalunya” és al carrer amb el compromís ferm d'ajudar a construir l'espai contrainformatiu. Som només una part d'aquest entramat que vol obrir l'espai d'explicació de la realitat als qui la volem transformar de forma radical; és a dir, des de la base, de baix cap a dalt, sense mitjancers, sense professionals; amb el món del treball com a centre però coincidint amb els sectors de la societat que aposten per lluitar enlloc de callar, per construir un futur enlloc d'assumir la realitat present. Contra els mitjans que aposten per l'autoritarisme, lluitem, des del Catalunya, per construir el futur llibertari ara mateix.
Des del Col·lectiu Catalunya, el col·lectiu editor del Catalunya, ens reconeixem continuadors de la tasca de convertir en lletres de tinta o digital els pensaments, les accions, les discussions i els avenços que contribueixen a construir la societat llibertària. Volem expressar el nostre reconeixement a publicacions com “La Tramuntana”, de Josep Llunas i Pujals, o “L'Avenir”, de Pere Cortiella; “La Revista Blanca” de Federico Urales i la mateixa “Solidaridad Obrera”, l´òrgan de la CNT de Catalunya durant anys i panys. De “Estudios” o “Generación consciente” al primer “Integral” o “Alfalfa”, del “Ajoblanco” o “El Viejo Topo” dels setanta, de “La Bicicleta” al “Contra-infos” o el “Info-Usurpa”, de “El Triangle” al “Illacrua”, de “La Lletra A” o “Polémica” a les desenes de butlletins que els militants de la nostra mateixa organització s'han dedicat a repartir per tants centres de treball com hi tenim presència... i a molts més que no anomenem però que sí llegim.

Més informació
Jordi Sabater “Anarquisme i catalanisme. La CNT i el fet nacional català durant la Guerra Civil”, Edicions 62 (Llibres a l’Abast, 216), Barcelona 1986.

-----

Col·lectiu Catalunya: "Una mica d’història  de la revista ‘Catalunya’", Catalunya/Papers, 112, desembre 2009, p. 5.

La revista ‘Papers’ ha estat sempre molt lligada a la història del SABEI i, des de l'any 2005, també a la CGT.

Amb aquest número de la revista “Papers”… Amb aquest número de la revista “Catalunya”… Amb aquest número de les revistes “Catalunya” i “Papers”… Amb aquest número de la revista “Papers”-“Catalunya”… Digueu-ho com vulgueu… Amb aquest número de la revista que estàs llegint, les CGT de Catalunya i de Balears fem un pas de gegant que esperem que no sigui el darrer en la constatació que més enllà de les fronteretes autonòmiques les dones i homes de les nostres respectives organitzacions tenim les coses clares a l’hora de parlar i d’escriure per tal d’explicar-nos endins i enfora de les respectives organitzacions. Unes i altres hem decidit unir esforços i treure al carrer una publicació conjunta que expliqui qui som, què pensem i què fem, quan ho fem, per què ho pensem i on ho fem. Per tant, hem decidit treure al carrer una publicació periodística conjunta que intenti fugir de les autocomplaences que sovint ens corquen i ens malmeten tant com els atacs externs.
Som valentes i valents, no tenim por del què diran i sabem que la nostra aposta, lenta i segura, és una aposta de futur. Una aposta per la llengua comuna en temps de negació de les diferències i afirmació de la uniformitat cultural i lingüística. Triem una llengua minoritzada però no de minories per a l’expressió de les lluites sindicals i socials, i la triem amb totes les conseqüències, amb totes les modalitats, esperant que algun dia altres companys i companyes que també la tenen com a pròpia s’afegeixen a aquest vaixell valent i audaç que és el “Papers”, que és el “Catalunya”.
A partir d’aquest mes, les afiliades i afiliats de les CGT de Balears i de Catalunya rebran a casa seva una publicació que, malgrat conservar dues capçaleres serà igual en la resta de les seves pàgines, completament igual. És una aposta diferent ja que no hem unificat les capçaleres per no perdre-les. Una és del 1937, “Catalunya”, i reactualitza la històrica capçalera de la CNT de Catalunya, alhora que és l’única publicació que pot utilitzar el nom del país sense afegits. L’altra, “Papers”, és avui la publicació senyera de la lluita sindical anarcosindicalista i alternativa de la CGT de Balears, després de ser durant anys la històrica capçalera del sindicat SABEI.
A partir d’ara, qui gestionarà aquesta publicació doble en capçalera però unitària en continguts serà un nou col·lectiu, La Tramuntana, que alhora comptarà amb un bloc l’adreça del qual ja us anunciarem en el proper número en què s’inclourà la majoria dels continguts de la nostra publicació i altres que considerem d’interès. La gestió de La Tramuntana anirà a càrrec de les secretaries de Comunicació de les CGT de Balears i de Catalunya al costat del coordinador de la revista “Catalunya” i del Col·lectiu Catalunya. Tots ells junts i amb qui s’hi vulgui sumar (fem una crida a tota l’afiliació de les dues CGT perquè ho facin) formaran el Col·lectiu La Tramuntana, un col·lectiu que recupera el nom de la primera publicació anarquista i obrera publicada en català al segle XIX.
Sabem i entenem que aquest és un pas de gegants en el difícil espai de la premsa llibertària, en el complex espai de l’anarcosindicalisme i del sindicalisme alternatiu i també en el de la premsa escrita en la nostra llengua. Sabem també que el camí que encetem no serà fàcil i possiblement trobarem més dificultats de les que caldria. Però aquest és un pas endavant que aposta pel futur, que defuig triomfalismes tot i que, ho afirmem ja, és un triomf immens de tota la classe obrera balear i principatina, més enllà fins i tot de les pròpies CGT. La nostra tirada com a publicació ens fa fins i tot una mica de por (aviat 13.000 exemplars), però tenim clar que totes les passes fetes fins a avui avalen aquest projecte, avalen l’aposta decidida per dir en veu alta que avui més que mai entre Balears i Catalunya no hi ha mar, que entre les obreres i obrers de les Balears i les Pitiüses i les obreres i els obrers del Principat de Catalunya el que hi ha és la voluntat ferma i unitària de fer front al capital i vèncer-lo també en el terreny de la comunicació. On ells hi diguin mentides nosaltres hi direm “Papers”, hi direm “Catalunya”. El futur és nostre i tot està per fer i tot és possible!!!

Jordi Martí Font: "Una revista que es diu ‘Papers’ i ‘Catalunya’", Catalunya/Papers, 112, desembre 2009, p. 3.

“Catalunya” és, des de fa molts d’anys, la publicació periòdica de la CGT de Catalunya. La seva capçalera és heretada de l’històric periòdic de la CNT, que va sortir a la llum en el trienni de la Guerra Civil 1936-1939. Actualment, “Catalunya” és un periòdic d’aparició mensual, de referència entre els sectors d’esquerra i llibertaris, d’ampla difusió social i escrit íntegrament en català.
“Papers” és, com sabeu, la revista de la CGT de les Illes Balears. En la seva primera època (1993-1994) va ser l’òrgan d’expressió del SABEI (Sindicat Autònom de Banca i Estalvi de les Illes), federat des de 1999 en la CGT. En aquesta nova etapa, va sortir el primer número a la primavera de 2005 i, amb una periodicitat trimestral, ja s’han publicat 20 números (19 més el núm. 0). Té una tirada de 2000 exemplars de difusió gratuïta.
En els darrers temps, entre els companys de Catalunya i de les Balears s’ha anat madurant un debat sobre si, donat l’especial interès recíproc de les dues publicacions, caldria donar una passa i intentar una publicació i difusió conjunta, tot amb el respecte de la identitat i autonomia de redacció de cada part. Desitjam que, en un futur, es puguin afegir també els companys i companyes de la CGT del País Valencià.
El projecte que posam en marxa intentarà aprofitar el potencial de les dues revistes, tant des de la suma de totes les col·laboracions, com també de les xarxes de distribució. En les Balears, la revista durà la capçalera “Papers”, i passarà a tenir periodicitat mensual.
Entenem que la unió d’aquests dos mitjans potencia l’apropament dels companys de la CGT de Balears i Catalunya, i projecta un mitjà novedós, alternatiu, anarcosindicalista, obrer, llibertari i en català, amb una tirada de 13.000 exemplars, que sens dubte serà una eina de comunicació de lliure expressió de idees i notícies, alternatiu i enfrontat al sistema capitalista, i al servei dels treballadors i treballadores i dels moviments socials.
Fem una crida a la col·laboració de tothom, per a millorar els continguts, per a ampliar les aportacions, i també la xarxa de punts de distribució, per potenciar la utilitat pràctica de la revista, allà on hi hagi debat i mobilització social: centres de treball, locals socials, centres culturals, esportius, d’esplai, etc.
Enhorabona a tots i totes els que la fan possible, i a tots els lectors i lectores. Llarga vida a la nova revista.  

Catalunya/Papers, 112, desembre 2009, p. 2.