L'Espasa i el Cisell

Aquest és un primer post per explicar la veritable raó inicial de crear aquest bloc. Al bloc original que porto, de tipus personal, hi tinc una entrada bíblica llarguíssima que vaig actualitzant amb les noves notícies del que pot ser el descobriment arqueològic del segle, i amb informació més detallada de com ho faré aquí. La raó original d’aquell post era omplir el poc seguiment en català a la xarxa de la que podia ser la notícia arqueològica del nostre moment. La meva idea és reflexar aquí aquest post, que intentaré anar actualitzant també a mesura que en vagin sortint notícies, de manera més resumida i sense incloure-hi petites informacions que no siguin novetats en l’excavació. Al bloc original hi vaig afegint reflexions, hipòtesis, etc. de manera que la idea és amplificar a través de +VilaWeb les novetats que vaig publicant. En qualsevol cas, podria fer posts laterals entrant més en profunditat amb els temes que envolten l’excavació.

 

Anem a pams.

S’està excavant a la ciutat d’Amfípolis, a la regió grega de Macedònia, una tomba monumental, i l’adjectiu és del tot escaient. Es tracta d’un túmul artificial, anomenat Turó Kasta (Kasta Hill) de 158 metres de diàmetre per uns 23 d’alçada, que els arqueòlegs han datat entre el 325 aC i el 300 aC. Per a què entengueu perquè és important, cal saber que Alexandre el Gran va morir el 323 aC a Babilònia, a Mesopotàmia, i que el mur que segellava l’entrada de la tomba estava inalterat. És a dir, sense encara una confirmació del tot fefaent, hom creu que la tomba no ha estat saquejada, i jo personalment m’hi incloc.

La tomba s’ubica al nord-oest de l’actual ciutat d’Amfípolis, situada sobre el jaciment arqueològic de l’antiga ciutat (-estat durant un temps) grega d’Amfípolis. Aquesta fou una plaça important tant per perses, com per macedonis com després per romans, situada al curs baix del riu Estrimó i a prop de la costa nord del mar Egeu. Apareix mencionada moltes vegades a les fonts de l’Antiguitat per diversos episodis històrics.

Òbviament, el primer que se n’investigà i excavà fou l’exterior. El túmul tenia un mur de contenció de tres metres d’alçada, fet amb carreus ben treballats provinents de la illa de Thassos, uns 100 km. a l’est, seguint la costa nord de l’Egeu. Les excavacions van trobar les primeres fileres de carreus gairebé intactes, i ja s’ha restaurat fins a la cornisa.

 

El Lleó

Les excavacions de la cima determinaren que el túmul estava rematat, a més, per una gran escultura, de més de 5 metres d’alçada (sense comptar el pedestal) d’un lleó assegut. Els investigadors creuen que els elements exteriors de la tomba foren desmuntats durant l’època romana i s’usaren majoritàriament per fer una presa al riu Estrimó. El 1916, en plena Primera Guerra Mundial, els soldats anglesos desplegats a la zona varen rescatar les peces del lleó del fons del riu, i aquestes quedaren disperses fins que als anys 30 es van recompondre i restaurar per poder veure’l on és avui dia.

 

L’entrada de les esfinxs

Cap al 10 d’agost d’aquest 2014 es detectà l’entrada de la tomba, i el que féu saltar la notícia més enllà dels excavadors uns dies després fou la descoberta, en retirar els primers carreus de pedra sorrenca del mur de segellament, de dues estàtues de marbre de dues esfinxs assegudes i oposades, al timpà d’aquesta entrada. Ambdues esfinxs, de 2 metres d’alçada cadascuna, tenien una factura molt bona, però no conservaven el cap ni les ales, de les quals en van trobar alguns fragments. Es tractava del primer senyal de que la tomba tenia obres d’art de primer nivell, i relativament ben conservades.

Més endavant, es va poder retirar tot el mur de segellament i excavar l’entrada en sí mateixa, que no disposava de porta. Amb un arquitrau de fris llis, van aparèixer capitells jònics per a l’ampit de l’entrada, que conservaven importants mostres de pigmentació en colors blancs, vermells i negres. A més a més, el paviment d’aquesta entrada estava fet amb un mosaic de motius geomètrics en colors blanc i blau.

 

Primeres imatges de les cambres de la tomba.

La primera sala amb què es van trobar els arqueòlegs té 6 metres de llarg i està coberta amb una volta de canó de carreus de marbre. Les parets imiten els carreus de marbre, i el següent mur té una petita cornisa que remata l’arquitrau amb una decoració de rosetes esculpides. Cal indicar que tant les rosetes com el lleó monumental del túmul són símbols inequívocs de que la tomba era extremadament important per als esquemes culturals de l’antiga Macedònia, i en concret de que estem davant d’una tomba reial.

Just abans d’arribar al setembre, es pogué explorar què hi havia més enllà. I és que, encara que el mur principal no tingués els anomenats forats de saquejador, el segon mur diafragmàtic i el tercer sí en tenien, a la part superior, i per tant els arqueòlegs ja sabien que tenien per davant com a mínim tres cambres. Encara més sorprenent, la segona cambra tenia una llosa llarga de pedra que permetia passar del primer forat al segon a quatre grapes, sense remenar tot el farciment de la cambra. I és que la tomba no només estava segellada per murs (anomenats diafragmàtics) a cada nou accés, sinó que cadascuna de les cambres estava farcida fins al capdamunt de sorra i runa, i els murs, apart de segellar la tomba, mantenien aquest farciment al seu lloc. Aquesta llosa de la què us parlava és el principal argument per negar el possible saqueig de la tomba, ja que només algú amb mitjans que volgués segellar la tomba disposaria del temps i els mitjans necessaris per col·locar-la allà, cosa que vol dir que els forats eren funcionals, no pas per a saquejar.

Just abans d’acabar l’agost, els excavadors arribaren al paviment de la segona estança i documentaren que aquest tenia un mosaic molt original, fet amb peces irregulars de marbre blanc.

 

 

Setembre: Les Cariàtides.

L’arribada del setembre suposà el descobriment de les obres d’art de la tomba que feren saltar ja la notícia a mitjans d’arreu del món. Cal indicar que el diari espanyol ABC en va fent un seguiment prou acurat, per contra, només la revista Sàpiens n’ha publicat alguna notícia a Internet. Segons em consta, però, estan atents i no m’estranyaria que tard o d’hora tinguem informació de la tomba com cal en català. Aprofitaré aquest moment per explicar que la tomba té multitud de candidats a ocupar-la, però els investigadors en pes descarten la hipòtesi alexandrina, ja que tenim bastant ben documentat a les fonts que la tomba definitiva d’Alexandre estava a Alexandria, per obra i gràcia del faraó hel·lenístic Ptolemeu I Sòter, antic general d’Alexandre; que féu desviar cap a Egipte la processó fúnebre mentre aquesta es dirigia a Macedònia. Apart dels possibles candidats (tots ells personatges importants relacionats directa o indirectament amb Alexandre i la època posterior a la seva mort), la idea de que la tomba hagués estat dissenyada i construïda per a Alexandre sembla més reforçada a cada nou descobriment. Sembla ser que podria ser un cenotafi d’Alexandre, possiblement reutilitzat. Sobre els possibles candidats, cadascú hi diu la seva, i el Facebook de l’excavació té fins i tot una enquesta per veure per on van les apostes. Cal indicar que hi ha gent molt optimista, perquè de moment la guanya el rei Alexandre III de Macedònia, anomenat el Gran.

Bé, a principis de setembre el descobriment fou que, al segon mur diafragmàtic, aparegueren sota la petita cornisa de les rosetes esculpides, i rere el mur de segellament, dues columnes cariàties molt ben conservades. La de la dreta estava pitjor conservada que la de l’esquerra, que conserva la cara, però ambdues podran ser restaurades. Estan també unides pel darrere als pilars del segon arquitrau. A més a més, els braços esquerre i dret, respectivament, sembla ser que estaven units, com si ambdues cariàtides guardessin la tomba front al visitant.

El dia de la Diada, mentre estàvem suportant el sol de justícia vestits de groc o vermell, es van publicar noves fotografies de les cariàtides a mesura que els arqueòlegs podien anar desmuntant el mur i deixant veure l’escultura en sí, d’una gran qualitat.

 

La tercera cambra.

Dos dies després de la Diada es publicaren imatges d’aquesta segona cambra, més curta que la primera. El següent accés no tenia custodis, només un marc llis de tres acanaladures. A més a més, les parets conservaven molt de pigment vermell, i el farciment de terra, apart de no omplir l’estança fins la volta de canó, no semblava estar alterat, a causa de la presència de conquilles i petxines.

A part de necessitar importants treballs de consolidació, pel perill d’esfondrament, els arqueòlegs han pogut accedir també a la tercera cambra, que també necessitarà importants treballs de refermament.

 

El cos sencer de les cariàtides i el quart diafragma.

Cap a mitjans de setembre es publicaren imatges del cos sencer de les cariàtides, i es pogué admirar la seva qualitat, atès que les vestimentes són molt estètiques a causa de l’ajustament al cos de la cariàtide i al fet de què amb una mà en sostenia part de la falda. A més a més, a la zona dels peus s’hi han conservat pigments vermellosos. La cariàtide de l’esquerra, la que conservava la cara, té una protecció per contenir una esquerda vertical perillosa per a la conservació de l’estàtua.

A més a més, també es publicà una imatge del quart accés, més petit que els anteriors, una obertura de 96 cm. d’ample. A hores d’ara aquesta estança té bastant misteri, ja que es veu que aquesta quarta obertura està a una altura inferior a la resta, i no està centrada, es troba a la dreta del quart mur diafragmàtic. Hom creu que els arqueòlegs hi podrien trobar escales que menessin avall, i encara no han pogut calcular la profunditat de l’estança. Es veu que amb un trepant de 7 metres de llargada no en tenen prou.

Aprofito per posar-vos l’últim croquis oficial de l’excavació, ja que d’ara en endavant les últimes novetats no avancen en profunditat dins la tomba. Cal dir que aquest és el croquis oficial dels excavadors, i remarco això de oficial perquè, a Grècia, aquesta tomba és una qüestió nacional. Aquí s’hi barregen les crítiques pel cost de l’excavació en un país en crisi, l’interès de molta gent per una nova atracció turística, i el conflicte previ de tipus cultural i diplomàtic amb l’ARIM, les sigles sota les quals Grècia i Bulgària reconeixen l’Antiga República Ioguslava de Macedònia. Per tot plegat, no només els arqueòlegs treballen sota molta pressió, no només mediàtica; sinó que l’únic interlocutor que anuncia els avenços de l’excavació és el mateix Ministeri de Cultura grec.

 

La porta de marbre i el podi de les cariàtides.

Arribats ja a l’octubre, hi hagueren novetats (durant les últimes setmanes de setembre hi hagueren opinions d’experts, ensurts a Twitter, i altres coses no tant importants) sobre la tomba: es varen trobar fins a 5 (segons les últimes informacions) fragments d’una gran porta de marbre que tancava el tercer diafragma, el següent respecte les cariàtides. Això féu confirmar que estàvem davant d’una tomba, ja que altres tombes del període tenen també portes igual de monumentals. A més a més, ens indica que les dues sales que s’estaven excavant no eren cambres, sinó rebedors.

Paral·lelament, es publicaren imatges de com es veien les cariàtides un cop retirat tot el mur que les tapava. Ara sabem que cada cariàtide passa dels dos metres d’alçada, i dels tres metres si comptem des del paviment.

 

Al blog original ho trobareu més extensament explicat, però aprofito per explicar que, entre els anys 1998 i 1999 tres geofísics i un arqueòleg van prospectar geofísicament el Turó Kasta. No van poder acabar el projecte per falta de finançament, però van publicar els resultats al Regne Unit el 2004. Es veu que van detectar la presència de vàries estructures de pedra a l’interior, i els excavadors pensen que a l’interior es trobaran amb una tomba multicameral, potser amb sales de grans dimensions. La imatge que ve a continuació és, crec, d’aquests resultats (la vaig aconseguir del tuit d’un tuiter grec molt actiu amb el tema) i exemplifica que podem estar parlant d’una tomba d’estructura complexa.

 

El Mosaic.

Les últimes notícies de la tomba foren al voltant de la descoberta, al paviment de la segona estança, rere les cariàtides; d’un mosaic impressionant. Fet amb tessel·les irregulars o arrodonides blaves, i grogues, vermelles o blanques; s’hi representa el mite del Rapte de Persèfone, escena que també es va detectar en un fresc a Vergina (a l’altra punta de Macedònia), a les necròpolis on es va excavar la tomba de Filip II de Macedònia, el pare d’Alexandre el Gran. Cal indicar que el forat de 80 cm. de diàmetre que fa malbé el mosaic, al mig, podrà ser restaurat perquè s’han trobat moltes de les tessel·les que falten.

 

Per anar acabant, posaré ara una imatge de la representació en 3D oficial de l’excavació, així com l’enllaç a un plànol interactiu també de la web oficial de l’excavació, amb tots els elements ben situats.

Per a què us feu una idea de les dimensions que els arqueòlegs es porten entre mans, us posaré també un plànol prou acurat de les dimensions del turó i del progrés actual de l’excavació. Recordo, de pas, que ja que s’han excavat completament la primer i la segona estances, de manera que els pròxims descobriments seran els més sucosos, ja que avançaran en el coneixement de la tomba. A més, els excavadors pensen que en pocs mesos hauran finalitzat la seva feina. Cosa que no m’estranya, atesa la prioritat del govern, i de mig món, per descobrir el misteri de l’ocupant de la tomba.

 

 

 

Un cap de les esfinxs i trossos de la porta. Afegit al vespre del 22 d’octubre del 2014.

Fa poc més de 24 hores s’han donat a conèixer novetats sobre la tomba. Els arqueòlegs han obert una cata de 4 metres quadrats i 45 cm. de profunditat a l’entrada de la tercera cambra, i han descobert, 15 cm. més avall, el cap de l’esfinx dreta de l’entrada de la tomba. Molt ben conservada, de marbre, amb uns llavis carnosos molt vistosos i una mirada penetrant a l’espectador que anés a entrar a la tomba. Fa 60 cm. de llargada.

 

L’altra novetat és que s’han trobat a la mateixa cata dos grans fragments de la porta de marbre que hi havia entre el segon rebedor, amb mosaic, i la tercera cambra. Ara ja sabem que la cambra fa 4’5 m. d’ample per 6 de llargada, i que té una alçada des de la volta de canó fins al paviment de 5’20 m, és a dir, no sembla que sigui més profunda que la resta de la tomba. Els fragments de marbre tenen tots dos 15 cm. de gruix, uns 80 cm. d’ample i poc menys d’un metre i mig de llargada.

A més a més, els arqueòlegs han deixat ja al descobert la gran llosa de marbre que suportava les fulles de les portes de marbre. Fa més de 4 metres de llarg i dos d’ample, i té 25 cm. de gruix. Disposa a més dels negatius en els què hi anaven els rails (segurament de bronze, atès que és un metall fàcil de reciclar i cobejat a l’Antiguitat) de metall que permetien suportar el pes de les portes i el fet d’obrir-les i tancar-les. Sembla ser, a més, que s’han trobat marques de desgast per la obertura i tancament de les portes més d’una vegada, i ja hi ha qui especula amb un enterrament múltiple.

Aquests descobriments afebleixen la hipòtesi de que la tomba no hagi estat saquejada. El fet de que les portes de marbre semblin esbotzades i les esfinxs fetes malbé, amb el cap trobat a l’interior de la tomba apunten a un saqueig durant la mateixa Antiguitat, i a un segellament fet sense gaires miraments. Caldrà seguir esperant.

Podeu consultar aquí el plànol interactiu actualitzat oficial de la tomba. A més a més, els canals oficials de la tomba ofereixen aquesta recreació en 3D, que és certament molt acurada i ben feta, ja que durant les excavacions han aparegut alguns treballs de recreació patrimonials poc acurats o directament contraproduents. Cal indicar que aquesta recreació no està encara actualitzada amb els últims descobriments.