La notícia que un tribunal europeu diu que no s'ha de considerar el PKK com una "organització terrorista" ha estat rebuda amb gran satisfacció pels kurds de Turquia. Sobretot després dels tres morts i centenars de ferits i detinguts amb què es va saldar el Newroz el passat 21 de març en algunes ciutats.
Tot i celebrar que un tribunal hagi anul·lat la decisió d'incloure el
PKK a la llista de grups terroristes, molts kurds es mostren
desconfiats amb el club europeu. De fet, la Unió Europea avui mateix
s'afanyava a dir que continuarà considerant el PKK dins d'aquesta
categoria.
Quan anem entrant amb el minibús pels carrers de Hakkari, aquesta
ciutat de prop de 60.000 habitants se'ns presenta grisa i hostil. Com
en altres poblacions del Kurdistan, moltes de les cases no estan
pintades per fora, però aquí a més hi ha un polsim gris que ho cobreix
tot. Sembla que és per la terra de la zona, que deu ser bona per fer
ciment, ja que aquí i allà hi ha pedreres que s'emporten trossos de
muntanya. A l'aparença grisosa s'hi ha d'afegir, ésclar, les
indispensables casernes diseminades per la ciutat. No és estrany. Som a poc més de 30
quilòmetres de la frontera amb l'Iraq i encerclats de muntanyes.
Arribem a Semdinli quan el sol s'està ponent. Som a l'últim municipi de l'extrem sud-est de Turquia, al cor del Kurdistan. Ens espera en Mehmet,
cosí d'un amic d'un amic, content d'acollir-nos. No veuen massa
forasters per aquestes terres.
En Mehmet no viu al mateix Semdinli sinó en un llogarret una mica
apartat, on no hi ha ni vint cases. Però està situat al costat d'una de
les moltes bases militars que hi ha escampades pel municipi, i per tant cada cop
que vol accedir al camí que condueix fins casa seva ha de passar per un
control militar. I cada cop el fan aturar. Ens explica amb un mig
somriure que lògicament ja el coneixen de sobres, però cada vegada li
demanen de nou la identificació.
Quan sortim de Wan (ciutat kurda de Turquia de 600.000 habitants) als
hospitals encara hi queden més de 30 persones ferides pels trets de
bala i els cops de porra amb què la policia turca va impedir ja fa una
setmana la celebració del Newroz en aquesta població. A l'oficina on
comprem els bitllets ens diuen que tenim quatre hores per davant abans
d'arribar a Yuksekova, parada obligada abans de canviar de transport
per arribar al poble on aquesta nit ens esperen: Semdinli, el municipi
situat a l'extrem més sud-oriental de l'Estat turc.
[cronica escrita des d'un teclat d'un ciber, on no hi ha accents]
Ens havien dit que les carreteres que van cap a orient son plenes de
controls militars per la major part del Kurdistan kurd, pero durant les
7 hores de viatge des de Diyarbakir fins a aquesta ciutat de mes de mig
milio de persones no vam trobar cap control. En arribar a Van ens diuen
que els controls no els posen per la gent que entra a la ciutat sino
per la que en surt, i es per aixo que al nostre autocar no l'han parat.
Des de dissabte 24 aqui hi ha hagut enfrontaments entre els
manifestants i la policia durant tres dies seguits. L'origen: a
diferencia de Diyarbakir, a Van les autoritats van prohibir la
celebracio del Newroz. El resultat: un mort i desenes de ferits i detinguts.
laiaaltarriba |
dilluns, 24 de març de 2008 | 01:56h
Ens llevem el dissabte 22, l'endemà de la celebració del Newroz, amb la notícia que hi ha hagut incidents en altres ciutats kurdes de Turquia entre la gent que volia celebrar aquest dia assenyalat pel poble kurd i la policia. Ens expliquen que a diferència de Diyarbakir en altres ciutats els actes de celebració han estat prohibits. Al llarg del dissabte i diumenge anem tenint més notícies: els enfrontaments s'escampen per Van, Hakkari, Siirt... A més de desenes de detinguts i ferits, les notícies parlen de dos persones mortes per trets de la policia.
Els trets contra els que volien celebrar el Newroz en aquestes
poblacions han fet miques les promeses de democratització de l'Estat
turc que va fer l'AKP durant la campanya electoral i que havien de permetre caminar cap a una solució per al conflicte entre el poble kurd i Turquia.
laiaaltarriba |
dilluns, 24 de març de 2008 | 01:46h
Mai havia vist un embús com a aquest a Diyarbakir. No és que a la
ciutat no hi hagi cotxes, però la veritat és que normalment els he vist circular sense
massa problemes i no havia vist encara cap embús. Així que
haver de fer cua com avui pels carrers de la ciutat em sembla un fet
insòlit. La majoria de vehicles van atapeïts fins dalt de tot de gent.
Alguns són camions amb la part del darrere destapada i plens de
persones que s'hi mantenen de peu gràcies a la pressió entre uns i
altres. També hi ha molts cotxes que porten tants passatgers que als
Països Catalans qui els conduís perdria de ben segur els 12 punts del
carnet de cop. Moltes altres persones es desplacen cap al punt de
celebració a peu. Famílies numeroses senceres, grups de joves, dones
amb criatures, homes amb els pantalons tradicionals, d'altres a la
manera occidental...
És Newroz, el dia nacional més important pel poble kurd, i són pocs a Diyarbakir que s'ho volen deixar perdre. Els que tampoc s'ho perdran són els centenars de policies i soldats desplegats per la ciutat i per l'àrea on se celebren els concerts i els mítings. Perquè ningú s'oblidi de la presència de l'exèrcit turc a la ciutat, durant tot el dia helicopters militars i avions a reacció voleiaran incansablement Diyarbakir.
laiaaltarriba |
dilluns, 24 de març de 2008 | 00:40h
Fa uns dies fent els preparatius per al viatge al Kurdistan vaig
passejar per algunes de les webs que informen sobre el conflicte kurd
per saber com estava l'ambient en vistes al Newroz, l'any nou kurd i
una de les principals celebracions d'aquesta nació sense estat, que
coincideix amb el primer dia de la primavera. El nostre destí és Diyarbakir, la capital del Kurdistan nord, sota domini de l'Estat turc. A la web de Kurdish Info
expliquen que els han prohibit fer publicitat dels actes del Newroz en
llengua kurda, i que l'ajuntament d'aquesta població que ronda el milió
d'habitants i està governat pel DTP (la marca electoral actual del
moviment d'alliberament kurd de Turquia) ha decidit editar-la en xinès
i japonès. Expliquen a la web que ja ho van fer en motiu del Dia de la
Dona Treballadora, i que amb el Newroz ho repeteixen. També diu que
l'ajuntament està a l'espera de la reacció del Govern d'Ankara.
Quan anem entrant amb el minibús pels carrers de Hakkari, aquesta
ciutat de prop de 60.000 habitants se'ns presenta grisa i hostil. Com
en altres poblacions del Kurdistan, moltes de les cases no estan
pintades per fora, però aquí a més hi ha un polsim gris que ho cobreix
tot. Sembla que és per la terra de la zona, que deu ser bona per fer
ciment, ja que aquí i allà hi ha pedreres que s'emporten trossos de
muntanya. A l'aparença grisosa s'hi ha d'afegir, ésclar, les
indispensables casernes diseminades per la ciutat. No és estrany. Som a poc més de 30
quilòmetres de la frontera amb l'Iraq i encerclats de muntanyes.
Arribem a Semdinli quan el sol s'està ponent. Som a l'últim municipi de l'extrem sud-est de Turquia, al cor del Kurdistan. Ens espera en Mehmet,
cosí d'un amic d'un amic, content d'acollir-nos. No veuen massa
forasters per aquestes terres.
Mai havia vist un embús com a aquest a Diyarbakir. No és que a la
ciutat no hi hagi cotxes, però la veritat és que normalment els he vist circular sense
massa problemes i no havia vist encara cap embús. Així que
haver de fer cua com avui pels carrers de la ciutat em sembla un fet
insòlit. La majoria de vehicles van atapeïts fins dalt de tot de gent.
Alguns són camions amb la part del darrere destapada i plens de
persones que s'hi mantenen de peu gràcies a la pressió entre uns i
altres. També hi ha molts cotxes que porten tants passatgers que als
Països Catalans qui els conduís perdria de ben segur els 12 punts del
carnet de cop. Moltes altres persones es desplacen cap al punt de
celebració a peu. Famílies numeroses senceres, grups de joves, dones
amb criatures, homes amb els pantalons tradicionals, d'altres a la
manera occidental...
