laiaaltarriba |
dilluns, 29 de desembre de 2008 | 12:40h
Abdullah Demirbas, alcalde del districte de la Muralla a Diyarbakir, al Kurdistan turc, s'enfronta a una pena de 60 anys de presó per publicar llibres i comunicats en llengua kurda.
>> Entrevista publicada al diari PÚBLICO. [Fotografia: ARNAU BACH]
"Cap kurd confia ja en el primer ministre Erdogan"
"Fa 25 anys que estan fent operacions militars i el conflicte continua"
laiaaltarriba |
dimarts, 21 d'octubre de 2008 | 10:02h
En Dani i l'Anna, dos viatgers catalans, són aquest mes d'octubre al Kurdistan nord (la part sota domini turc). Han arribat a la capital, Amed (nom oficial: Diyarbakir), i des d'allà informen del panorama que hi han trobat: gasos lacrimògens i barricades. La raó? La població respon amb mobilitzacions contra la visita del primer ministre turc, Recep Tayyip Erdogan, que l'únic que els ofereix a la petició de diàleg i drets humans és més repressió.
La repressió que han trobat no és aïllada. Fa dies que hi ha enfrontaments entre la població kurda i els policies i militars turcs a les províncies kurdes de Turquia. Podeu trobar més informació en aquesta notícia de la revista electrònica Kurdish Info, on expliquen que en els enfrontaments a la zona un manifestant va morir d'un tret. També donen notícia que 29 persones han estat detingudes per la policia. Les mobilitzacions del cap de setmana han estat motivades també per la denúncia dels maltractaments que pateix el líder kurd Ocalan a la presó d'Imrali, on està empresonat en aïllament des del 1998. Les denúncies tenen el suport de parlamentaris europeus.
La situació política dels kurds a Turquia es troba actualment en un punt de regressió. Malgrat les esperances generades per la consecució de 20 diputats a la Gran Assemblea d'Ankara fa més d'un any, la situació ha empitjorat perquè continua la vulneració de drets de la població kurda, pel manteniment de la prohibició d'usar en kurd en molts àmbits públics (com les escoles o les institucions municipals) o pel procés d'il·legalització del DTP (la marca electoral del moviment d'alliberament kurd).
laiaaltarriba |
dijous, 9 d'octubre de 2008 | 13:01h
Centenars de presos kurds estan en vaga de fam
indefinida en presons de l´Iran. La vaga de fam va començar el 25
d´agost, i els presos ja han superat els 40 dies sense ingerir
aliments. Segons la pàgina d´informació Kurdish Info,
són centenars els vaguistes, però no detalla la xifra. Tot i no poder
facilitar aquesta informació, sí que concreta els noms i condició de 23
de les persones que han emprès aquesta lluilta, entre les que hi ha
activistes polítics, pels drets de les dones i estudiantils. Com a
mínim tres d´ells estan condemnats a mort i un a cadena perpètua.
laiaaltarriba |
divendres, 26 de setembre de 2008 | 14:17h
Des de l'escenari una dona, micròfon en mà, anima els presents a comprar-se un CD de Delila. L'altra mà la té alçada, i subjecta el CD. És 21 de març, el Newroz, la festa nacional del poble kurd, i centenars de milers de persones (els organitzadors diran que fins a un milió) han acudit a una esplanada a les afores d'Amed (la capital del Kurdistan turc; el nomo oficial és Diyarbakir) per celebrar-ho. El CD que la presentadora ensenya és el d'una jove guerrillera que va morir el passat mes de setembre juntament amb 10 companys i companyes en un atac amb armes químiques contra els campaments del PKK, que des de les muntanyes de Qandil, al nord de l'Iraq, lluiten contra l'exèrcit turc. A més de guerrillera, Delila era cantautora. I gràcies a Internet i als canals de televisió kurds que arriben per satèl·lit des d'Europa, a Amed han pogut conèixer i aprendre's les seves cançons. Sonen per la megafonia i tothom les sap, tothom les canta.
[Publicat com a complement al reportatge sobre els Deng bej de la revista SONS de juliol de 2008]
laiaaltarriba |
divendres, 26 de setembre de 2008 | 14:07h
Formen un grup al voltant d'una taula. Són set o vuit, asseguts en cadires de fusta. Estan al mig del pati, aprofitant les primeres calors de la primavera. Tots callen menys un, que té la mà a l'orella, i va recitant. La resta l'escolten. És un recitar ara parlat, ara cantat. Explica una llegenda de dos amants, i del seu amor tràgic per culpa de l'enfrontament de les seves famílies.
[Publicat a la revista SONS del juliol de 2008 del grup Enderrock]
laiaaltarriba |
divendres, 18 de juliol de 2008 | 12:36h
Les autoritats alemanyes han prohibit que el canal de televisió kurd
RojTV pugui continuar emetent en aquest país a través de satèl·lit. La
raó que han donat: que aquest canal dóna suport a la guerrilla del PKK.
Fins i tot el ministre de l'Interior alemany ha arribat a dir que RojTV
estaria al servei de la guerrilla kurda en la seva lluita contra
Turquia.
Aquesta prohibició s'ha d'interpretar com una nova victòria de Turquia
sobre les reivindicacions del poble kurd de major democràcia i respecte
de drets com la llibertat d'expressió. I se suma a la llista de
decepcions dels darrers mesos amb el govern d'Erdogan, que ara fa un
any va guanyar les eleccions parlamentàries gràcies, entre d'altres
motius, a les promeses de més democratització i respecte pels drets
individuals i col·lectius.
laiaaltarriba |
dijous, 17 de juliol de 2008 | 11:40h
Una victòria amb el 46,6% dels vots a les
eleccions de fa just ara un any de l´AKP (Partit de la Justícia i el
Desenvolupament) semblava que havia de portar estabilitat a Turquia.
Aquest percentatge li donava majoria absoluta, i per tant un marge prou
ampli com per poder implementar les promeses fetes durant la campanya
electoral. Però aquests dotze mesos han estat molt agitats a l´Estat de
la mitja lluna i l´apropament a Europa, que havia de comportar reformes
legislatives democratitzadores, s´ha congelat. També els kurds han vist
com un partit que no forma part dels tradicionals aparells de l´Estat
turc i que assegurava que actuaria de manera independent, ha repetit
una fórmula que fins a vint-i-cinc vegades s´ha demostrat que no és
vàlida per resoldre el conflicte que pateix aquest poble: una gran
operació militar contra els campaments de la guerrilla. I tot i això,
els que des de la fundació de l´Estat turc el 1923 ostenten el poder,
no perdonen a l´AKP que no provingui de les classes tradicionalment
emparentades amb els militars, i han engegat un procés
d´il·legalització del partit del govern que es podria concretar a
finals d´aquest any.
Aquesta setmana el primer ministre turc, Recep Tayip Erdogan, ha visitat la capital del Kurdistan nord, Diyarbakir (també anomenada Amed pels kurds). Llegeixo al Kurdish Info que la Iniciativa Mares per la Pau s'ha indignat amb la visita: "Com gosa aparèixer aquí una altra vegada davant la nostra gent? L'únic que ell fa és abocar els joves kurds i turcs a matar-se entre ells".
Nafiye Yigit, en nom d'aquest grup de mares, ha fet una roda de premsa denunciant la nul·la voluntat del president turc de portar la pau a les províncies kurdes de Turquia: "Cada dia hi ha una nova carnisseria. Cada dia els tancs i les bombes ataquen els nostres fills. Enlloc d'això, el primer ministre hauria d'impulsar iniciatives per impedir que els joves kurds i turcs continuïn morint".
Yigit, a la seva intervenció, també ha denunciat que Erdogan es dedica a repartir alguns diners entre les famílies de l'àrea perquè no critiquin la seva incapacitat per portar la pau: "Continua repartint paquets d'ajudes, però aquests paquets vénen acompanyats de més bombes"
Aquestes paraules m'han recordat quatre mares kurdes que vam entrevistar l'estiu passat, quan vam ser a Diyarbakir durant les eleccions a la Gran Assemblea d'Ankara. Elles formen part de la Iniciativa Mares per la Pau, que agrupa mares i dones de guerrillers, presos polítics i altres kurds que han estat assassinats per l'exèrcit o els paramilitars turcs. Quan vam visitar de nou la ciutat el passat mes de març, ens va rebre la notícia que una d'elles era des de feia dos mesos a la presó per haver participat en una concentració a favor de la resolució democràtica del conflicte que pateix el poble kurd.
L'entrevista la va publicar el setmanari El Temps, i aquí la teniu:
laiaaltarriba |
dimarts, 29 d'abril de 2008 | 18:05h
Una de les principals celebracions anuals del
poble kurd, el Newroz, s´ha saldat a Turquia amb tres persones mortes
per trets disparats per policies i centenars de ferits i de detinguts.
D´aquests, molts han estat enviats a la presó. Aquesta dura repressió,
juntament amb la recent operació terrestre de l´exèrcit turc contra els
campaments del PKK al Kurdistan sud (al nord de l´Iraq) fa que molts
kurds de Turquia temin que el conflicte que pateixen des de fa dècades
s´agreugi.
laiaaltarriba |
divendres, 4 d'abril de 2008 | 16:31h
Saber-se el nom dels principals clubs de futbol turcs és un bon amic per viatjar per la zona fronterera on ens trobem. El Galatasaray, el Fenerbace i el Besiktas són un bon complement per al nostre passaport que en una zona on veuen pocs estrangers esdevé automàticament sospitós. No serveixen, és cert, per passar més de pressa els controls militars que hi ha al llarg de tota aquesta carretera que en diversos trams passa per la mateixa frontera entre Turquia i l'Iraq, però ajuden a destensar la situació i distreure't quan estàs esperant que per tercera o quarta vegada et revisin la documentació. I també per caure simpàtic al soldat que t'ha de regirar l'equipatge. A nosaltres ens ha estat útil als 8 controls militars que ens han aturat per anar de Colemerg (Hakkari és el nom oficial turc) a Sirnak, dues ciutats separades per 190 quilòmetres de carretera, situades en una de les zones potencialment més calentes de Turquia.
La notícia que un tribunal europeu diu que no s'ha de considerar el PKK com una "organització terrorista" ha estat rebuda amb gran satisfacció pels kurds de Turquia. Sobretot després dels tres morts i centenars de ferits i detinguts amb què es va saldar el Newroz el passat 21 de març en algunes ciutats.
Tot i celebrar que un tribunal hagi anul·lat la decisió d'incloure el
PKK a la llista de grups terroristes, molts kurds es mostren
desconfiats amb el club europeu. De fet, la Unió Europea avui mateix
s'afanyava a dir que continuarà considerant el PKK dins d'aquesta
categoria.
Quan anem entrant amb el minibús pels carrers de Hakkari, aquesta
ciutat de prop de 60.000 habitants se'ns presenta grisa i hostil. Com
en altres poblacions del Kurdistan, moltes de les cases no estan
pintades per fora, però aquí a més hi ha un polsim gris que ho cobreix
tot. Sembla que és per la terra de la zona, que deu ser bona per fer
ciment, ja que aquí i allà hi ha pedreres que s'emporten trossos de
muntanya. A l'aparença grisosa s'hi ha d'afegir, ésclar, les
indispensables casernes diseminades per la ciutat. No és estrany. Som a poc més de 30
quilòmetres de la frontera amb l'Iraq i encerclats de muntanyes.
Arribem a Semdinli quan el sol s'està ponent. Som a l'últim municipi de l'extrem sud-est de Turquia, al cor del Kurdistan. Ens espera en Mehmet,
cosí d'un amic d'un amic, content d'acollir-nos. No veuen massa
forasters per aquestes terres.
En Mehmet no viu al mateix Semdinli sinó en un llogarret una mica
apartat, on no hi ha ni vint cases. Però està situat al costat d'una de
les moltes bases militars que hi ha escampades pel municipi, i per tant cada cop
que vol accedir al camí que condueix fins casa seva ha de passar per un
control militar. I cada cop el fan aturar. Ens explica amb un mig
somriure que lògicament ja el coneixen de sobres, però cada vegada li
demanen de nou la identificació.
En Dani i l'Anna, dos viatgers catalans, són aquest mes d'octubre al Kurdistan nord (la part sota domini turc). Han arribat a la capital, Amed (nom oficial: Diyarbakir), i des d'allà informen del panorama que hi han trobat: gasos lacrimògens i barricades. La raó? La població respon amb mobilitzacions contra la visita del primer ministre turc, Recep Tayyip Erdogan, que l'únic que els ofereix a la petició de diàleg i drets humans és més repressió.
Les autoritats alemanyes han prohibit que el canal de televisió kurd
RojTV pugui continuar emetent en aquest país a través de satèl·lit. La
raó que han donat: que aquest canal dóna suport a la guerrilla del PKK.
Fins i tot el ministre de l'Interior alemany ha arribat a dir que 
Aquesta setmana el primer ministre turc, Recep Tayip Erdogan, ha visitat la capital del Kurdistan nord, Diyarbakir (també anomenada Amed pels kurds). Llegeixo al 
Quan anem entrant amb el minibús pels carrers de Hakkari, aquesta
ciutat de prop de 60.000 habitants se'ns presenta grisa i hostil. Com
en altres poblacions del Kurdistan, moltes de les cases no estan
pintades per fora, però aquí a més hi ha un polsim gris que ho cobreix
tot. Sembla que és per la terra de la zona, que deu ser bona per fer
ciment, ja que aquí i allà hi ha pedreres que s'emporten trossos de
muntanya. A l'aparença grisosa s'hi ha d'afegir, ésclar, les
indispensables casernes diseminades per la ciutat. No és estrany. Som a poc més de 30
quilòmetres de la frontera amb l'Iraq i encerclats de muntanyes.
Arribem a Semdinli quan el sol s'està ponent. Som a l'últim municipi de l'extrem sud-est de Turquia, al cor del Kurdistan. Ens espera en Mehmet,
cosí d'un amic d'un amic, content d'acollir-nos. No veuen massa
forasters per aquestes terres.
