Dijous al matí arribàvem a Igualada. Amb cara de son, un més que d’altres, engolíem un cafè al bar de davant La Sala. Els cotxes carregats amb tot el material, a punt per instal·lar-nos al que havia de ser l’escenari de les nostres últimes proves.Començava el compte enrera, dissabte havia d’estar tot preparat per l’estrena.Han
Ja s’acosta… dissabte que ve, per primera vegada, pujarem tot el nou equip dalt de l’escenari… quins nervis!El concert serà a La Sala, d’Igualada. Com que tenim moltes ganes de compartir-ho amb vosaltres, volem regalar-vos deu invitacions. Només us heu d’afanyar a escriure’ns un mail amb el vostre nom a correu@lacarrau.com. Els cinc primers que
Aquest cap de setmana ens hem tancat a la Taifa. Ja tenim el nou espectacle lligat. Encara ens queden un parell d’intensius per acabar-lo de polir i enllustrar i estarà tot apunt per l’estiu. Oficialment estrenarem l’espectacle al Tradicionàrius, a començament de juny, però no us caldrà esperar tant, abans farem unes quantes preestrenes. Us
Dimarts vam anar a recollir els premis de l’Enderrock, i sí, érem molts a dalt de l’escenari, i tot i que prometem que no vam ser nosaltres els qui ens vam acabar les cerveses, hem de reconèixer que fèiem bastant bulto! Doncs resulta, que com ja fa dies que anem anunciant, a la Carrau estem
Aquest post és només per a donar-vos les gràcies a tots i a totes, pel suport, pels ànims, pel carinyo, per haver-nos cantat, per haver-nos ballat i per haver-nos escoltat. Dimarts que ve anirem a recollir els premis Enderrock a millor disc i millor artista per votació popular, serà un plaer i un honor, el
Els ametllers de la carretera que va de Rasquera al Perelló ja pinten de blanc tot el paisatge. Continuem actualitzant el bloc amb retard… És el primer concert de l’any, però també és un punt i a part. El vivim amb molta intensitat, i el públic ens respon amb entusiasme. L’alegria de la gent de
Amb una mica de vergonya pel retard imperdonable, us fem arribar la crònica de l’últim concert de l’any passat. La Carrau vam acabar la temporada a Santa Eulàlia de Puigoriol, al Lluçanès. El dia ja és molt curt i les proves de so són força tard. Entrem al Lluçanès des de Navàs. Coneixem bé la
Aquí teniu el primer videoclip de Dins la taifa! Els dibuixos són del Pol Valero i l’ha dirigit el Pere Calderon. Bona feina, oi?
A les 5 de la tarda, la Plaça Catalunya de Perpinyà s’omplia de gent. Estava a punt de començar la manifestació de cloenda del correllengua d’aquest any. Nosaltres, com sempre que anem a la capital del Rosselló, donàvem voltes amb el cotxe buscant el pavelló del concert. Vam trobar guia (una sort!) i al cap
De vegades unes paraules, una melodia o uns acords s’entossudeixen a xiular-te una cançó… altres cops el tossut ets tu, i tan sí com no empenys la imaginació fora del cau on vagareja massa sovint.Dijous passat, les nostres petites idees, amplificades a milers de wats de so s’escampaven pel passeig de la Copa, a les
L’any 2000 editàvem la nostra primera maqueta, L’escalivada mecànica. Vuit cançons gravades al Centre Artesà Tradicionàrius. Entre elles hi havia una versió del Jaleo de Ferreries amb aire blues. El cap de setmana passat, amb un petit esforç de memòria, la vam recuperar. Tocàvem a la plaça major de Ferreries, i l’ocasió s’ho valia! Dissabte
Dimecres al matí, a una empresa de missatgeria de Terrassa, recollíem una capseta de cartró. Feia uns quants dies que l’esperàvem. Amb una mica d’impaciència i amb molt de compte la vam obrir… abrigats per un pòster de promoció i un plàstic de bombolletes, arribaven d’un llarg viatge uns exemplars de la versió japonesa del
Ara fa més de deu anys que el correllengua passeja pel Principat, més o menys els mateixos que nosaltres trepitgem escenaris. Des de molt al començament hem tingut la sort d’acompanyar la flama de la llengua a pobles i ciutats. L’hem vist créixer. Cada vegada més forta i decidida, cada vegada arribant a més racons
Recordo un Sant Joan a Girona. Una conversa curta, com solen ser abans dels concerts. Projectes, lluites i il·lusions sintetitzades en poquetes paraules. En recordo l’energia i l’empenta, i la certesa de saber que hi ha gent amb qui les converses sempre se’ns farien curtes.
Les festes de la Mercè acostumen a ser la traca final de l’estiu. L’espectacle ja està rodat i el públic, a Barcelona, sempre és molt agraït. Aquesta vegada hi anàvem convidats per l’Euskal Etxea que organitzava el Concert per la pau, a la Rambla del Raval, amb el grup d’Alcoi VerdCel i els bascos Betagarri.