AVíS A NAVEGANTS I COMENTARISTES: ÉS POSSIBLE QUE TINGUEU DIFICULTATS PER A DEIXAR COMENTARIS SI UTILITZEU INTERNET EXPLORER. SI ÉS AIXÍ, AGRAIRIA MOLT QUE M'HO COMUNIQUEU A labelendemadrid@gmail.com, SI US PLAU, I ME'LS ENVIEU SI VOLEU QUE ELS PUBLIQUI. ALTRES NAVEGADORS COM GOOGLE CHROME, MOZILLA FIREFOX, SAFARI, O LINUX-UBUNTÚ, NO DONEN PROBLEMES.
Yo quiero ser llorando el hortelano de la tierra...
Avui toquen a morts, i no és per vos, monstre. Avui toquen campanades als morts que vau deixar. Que mai tingueu repós en cap dels vostres dies i que en la mort us persegueixin les nostres memòries...
Hoy he comido un lagarto en lo alto del monte, donde estoy construyendo un monumento, dicen que grandioso. No aguantaré este ritmo, no sé como me las arreglaré, pero mejor que me lleven a la carcel, allá no tendré que cavar ni picar piedra.
Aquí no veo el sol, pero no pico. Hoy se han llevado un compañero. No ha regresado. El paredón ha vuelto a comer. Yo no. La celda es más grande hoy.
El monumento está acabado. Ya han pasado muchos años de aquello. Y hoy el monumento es la tumba y la cruz de sus propios inspiradores. Resten sin descanso sus cadáveres. Así como yazcan sin descanso, muertos y bien muertos, sus acólitos, manos ejecutoras y asesinas, allá donde quiera que los entierren. (A la querida memoria de A.M.G, C.M.M y A.M)
Fa uns dies em vaig posar Oriola per sabata, d'estranquis, és clar, que ja ho cantava
l'Ovidi. Practicant el murcià al carrer i posant-me la barretina en
adreçar-me a l'administració de la Generalitat. Un gran cartell
bilingüe a la porta del PROP m'emparava...
Bon dia, voldria registrar això... Trae copias? Sí, és clar. Pues coja número y espere en la mesa tres...
[Entre tanta estanquera penjada de les balconades oriolanes, hi havia, tímida, una banderatricolor, reconciliant el poble amb el poeta. No me'n vaig recordar en fer el post original. Avui, però, 18 de juliol, una visió tricolor m'ha vingut al cap i m'ha escalfat el cor per fer fugir la barbàrie...]
Fa uns dies em vaig posar Oriola per sabata, d'estranquis, és clar, que ja ho cantava l'Ovidi. Practicant el murcià al carrer i posant-me la barretina en adreçar-me a l'administració de la Generalitat. Un gran cartell bilingüe a la porta del PROP m'emparava...
Bon dia, voldria registrar això... Trae copias? Sí, és clar. Pues coja número y espere en la mesa tres...
A cal Joan Olivares, a Otos (a la Vall d'Albaida) el poble dels rellotges de sol... Pels qui gusten del turisme rural i les activitats culturals i lúdiques.
Lentament em trec els guants de la metàfora, perquè vull escriure a pèl sobre els dies que passen... Lentament em trec l'abric de l'escapisme, per dibuixar bell somriures sobre les paraules...
I somniant t’explico tot el que no et sé dir:
que el teu nom sona com un pessic quan el dic,
que no puc pensar a fer res de res quan no hi ets
i quan hi ets no em reconec.
Trobo a faltar un got de llet i torrades de pa amb mantega...
http://www.marcparrot.com/marc_parrot_cat.html
Soy Mujer y un dulce calor me abriga cuando el mundo me golpea. Es el calor de las otras mujeres, de aquellas que no conocí, pero que forjaron un suelo común. Alejandra Pizarnik.
