AVíS A NAVEGANTS I COMENTARISTES: ÉS POSSIBLE QUE TINGUEU DIFICULTATS PER A DEIXAR COMENTARIS SI UTILITZEU INTERNET EXPLORER. SI ÉS AIXÍ, AGRAIRIA MOLT QUE M'HO COMUNIQUEU A labelendemadrid@gmail.com, SI US PLAU, I ME'LS ENVIEU SI VOLEU QUE ELS PUBLIQUI. ALTRES NAVEGADORS COM GOOGLE CHROME, MOZILLA FIREFOX, SAFARI, O LINUX-UBUNTÚ, NO DONEN PROBLEMES.
D'esquena al mar i a la muntanya; completament al marge de l'activitat industrial; sota una col, canta el poeta:
Des d'una àrea de servei, la teva/nostra terra es com un parrac grapejat...
Un país vençut pel davant i pel darrere, d'atrotinada dignitat.
Adéu turons amics, adéu rieres boscos d'alzines i de roures i fagedes. Muntanyes del meu cor, adéu estrelles, adéu al mar pur de cristalls i de turqueses.
Sona una guitarra i el solet no vol sortir a veure la terra promesa com fa el seu darrer sospir.
Adéu amor, bonica, la millor amiga adéu rateta que escombrava l'escaleta; I allà a sota una Col, canta el poeta:
Tothom gira dins la plaça -que n'és de ben petita i ben plena- ni grans ni nens temen al foc. Sí, tot gira allà dins: les espurnes giren i giren i la gent gira i gira... i el meu cos resta immòbil corprés per l'espectacle... enganxada per la música, transportada...
Com explicar una sensació? No, no trobo -perquè no n'hi ha- les paraules justes per expressar, per reflectir la pell estarrufant-se'm. No tinc un mot adient pel formigueig bellugadís que em recorre el cos i l'ànima...
Ja fa olor a estiu, els barrets vermells i els mocadors trenquen el negre de la vestimenta. Els carrerons estrets, les pujades sinuoses, la gent en estat permanent de festa tota vessant el carrer... Una mà que m'ajuda a pujar i em sosté per no caure...
A dalt de tot, absent al bullici, el Santuari respira majestuositat i calma, alliberant somnis al bell mig de l'aire, a l'espai buit i tot ple d'ales, enlairant desitjos: tot oblidant, tot recordant-se'n...
Baixo embalaïda de la Serra de Queralt i ja de nou enmig de la gentada, em trobo un home del poble, ben gran, que m'explica anècdotes passades de Patums antigues; i tot seguit descobreixo un nou llenguatge als ulls d'un nen petit que sense parlar-ne i al damunt de les espatlles progenitores, em mira i m'explica amb el rostre una emoció que no té lletres, només sons i acords, llums de fums embriagadors ...
El tabal anuncia el gaudi i el goig comença solemne...
Apaguen llums, l'àliga dorm, i el foc i les cendres -les espurnes purificadores- ameren en remolí el cor de Berga i -acollidores- paralitzen, tot encongint i dilatant, els cors dels forasters...
A cal Joan Olivares, a Otos (a la Vall d'Albaida) el poble dels rellotges de sol... Pels qui gusten del turisme rural i les activitats culturals i lúdiques.
Lentament em trec els guants de la metàfora, perquè vull escriure a pèl sobre els dies que passen... Lentament em trec l'abric de l'escapisme, per dibuixar bell somriures sobre les paraules...
I somniant t’explico tot el que no et sé dir:
que el teu nom sona com un pessic quan el dic,
que no puc pensar a fer res de res quan no hi ets
i quan hi ets no em reconec.
Trobo a faltar un got de llet i torrades de pa amb mantega...
http://www.marcparrot.com/marc_parrot_cat.html
Soy Mujer y un dulce calor me abriga cuando el mundo me golpea. Es el calor de las otras mujeres, de aquellas que no conocí, pero que forjaron un suelo común. Alejandra Pizarnik.
