Desconcert absolut després de la trencadissa provocada per la decisió
sobtada de Joan Carretero d’abandonar la presidència de Reagrupament. A
l’espera que sigui ell mateix qui anunciï si abandona la vida política
o no –sembla que podria aclarir-ho avui en una entrevista a la ràdio–,
els quatre membres que queden a la direcció –Emili Valdero, Albert
Pereira, Jaume Renyer i Francesc Abad– van acordar ahir a la tarda
presentar la dimissió en una junta extraordinària aquest dissabte.
La direcció té previst informar avui els coordinadors territorials dels
últims esdeveniments i anunciarà una junta per dissabte amb els membres
suplents triats en l’assemblea de constitució de la formació. Aquesta
direcció tindrà la missió de gestionar la transició fins a la
celebració d’una assemblea extraordinària, com més aviat millor, en què
els associats hauran de decidir si mantenen la intenció de presentar-se
a les eleccions de la tardor o ho deixen córrer. Tot dependrà
bàsicament de dos factors, el possible retorn de Carretero i/o la
incorporació del president del Barça, Joan Laporta, que és a hores
d’ara el candidat ideal de portes endins del partit. De fet, les
negociacions entre Laporta i Carretero estaven avançades i encara no es
descarta que concorrin plegats als comicis. En aquesta nova junta hi
haurà, entre d’altres, Joan Fonollosa, David Vinyals, Marc Vinyoles,
Caritat Garcia i Miquel Casals.
Amb Carretero van abandonar la direcció 12 membres, que malgrat ser
fidels a l’exconseller de Governació, estan tan desconcertats com la
resta. Carretero va fer un pols a Valdero, Pereira, Renyer i Abad i els
va instar a plegar. No ho van fer i va decidir dimitir ell mateix.
Dissabte seran els quatre els qui pleguin. “Som conseqüents. Jo responc
davant l’assemblea i no hem volgut que es vulnerés la ponència aprovada
pels associats”, apunta Valdero.
Les discrepàncies venien de lluny i les crítiques a Carretero han anat
pujant de to davant la possibilitat que plantegés una llista
centralitzada per incloure a la candidatura una persona de la seva
estricta confiança que amb elecció per circumscripcions probablement no
hauria estat elegida.
Conscients que sense la figura del de Puigcerdà el nou partit queda
molt tocat per la incertesa, alguns reagrupats van començar a
mobilitzar-se. Reagrupament d’Osona va emetre un comunicat de suport a
Carretero i alguns simpatitzants es van concentrar a la seu de
Barcelona. El president de Reagrupament Nacional Català –la marca amb
què tenien la intenció de presentar-se als comicis–, Oriol Sallas,
promou la convocatòria d’una assemblea immediata amb un únic punt de
l’ordre del dia, la designació de la nova junta, “que evidentment
caldria que encapçalés en Joan Carretero”, segons consta en un correu
electrònic enviat als associats al qual ha tingut accés l’AVUI. Segons
els estatuts de la formació, amb el 10% de les firmes –uns 340
associats– la direcció ha de convocar el congrés. Continuarà.
El president del
RCD Espanyol de Barcelona, Daniel Sánchez Llibre, va revelar ahir a la nit, a una
emissora local, les intencions de futur de la seva directiva. Els mals
resultats a la lliga i l'escàs suport empresarial que ha trobat la directiva
espanyolista, s'està plantejant un acord per fusionar-se amb un altre gran club
de la Lliga espanyola, el Reial Madrid CF, i tirar endavant d'aquesta manera un
projecte més ambiciós.
Les converses s'han
desenvolupat en els darrers mesos, sobretot, després del partit contra
l'Atlètic de Madrid, a la Jornada 12 de la BBVA, en què va caure golejat per 4
gols a 0. Així, tot sembla indicar que el projecte consistirà en la fusió de les
plantilles del primer equip, i d'un filial a segona. El primer equip entrenaria
a Madrid i jugaria els seus partits al Bernabéu, mentre que el segon
desenvoluparia tota la seva activitat a Cornellà. La nova entitat probablement
passaria a anomenar-se Reial Madrid Espanyol CF.
Durant aquesta setmana,
tots dos presidents celebraran diverses reunions d'alt nivell per tancar acords
o continuar cadascú pel seu costat; ja que el que sembla totalment inviable és
que tots dos conjunts competeixin per separat i l'Espanyol torni a caure a la
segona divisió. «Aquest projecte
possibilitaria que les aficions de l'Espanyol i del Reial Madrid cada vegada és
coneixin més i donar una visió més internacional al futbol català, que amb en Laporta
i el seu nacionalisme tancat està perdent prestigi», ha indicat el
president del RCD Espanyol.
Manuel Pellegrini
ha confessat que estaria encantat de «dirigir
el primer equip que pogués sorgir» de la fusió de les dues plantilles. Però
no està tan clar que Mauricio Pochettino
és conformi amb liderar un equip de Segona, de manera que ja preveuen el
fitxatge d'un nou entrenador per al segon equip si la fusió s’acaba duent a
terme.
kiko77 |
Crítica |
dimecres, 23 de desembre de 2009 | 10:30h
En unes
declaracions carregades de prepotència, els vividors de la Federació Catalana
de Futbol han acusat els catalans de tenir poca convicció nacional en no haver
cobert les expectatives. En el moment de fer aquestes declaracions només
s’havien venut unes 30.000 entrades, encara que al final han estat poc més de
50.000. Tot per veure un altre partit de costellada, i això ho consideren… ja
no un fracàs, sinó una manca de compromís per part de l’afició. El nostre deure
de servir la pàtria s’ha quedat per terra i ens castiguen amb una esbroncada,
amb l’amenaça de replantejar-se aquests partits.
Jo també sóc un
d’aquests ganduls que no han anat al Camp Nou, però no ha estat pas per manca
de convicció nacional. Els motius pel qual no hi he anat… podria fer referència
al fred o al fet que l’endemà és un dia laboral, però diré la veritat: n’estic
fart de la FCF i, per extensió, amb la nostra classe política en general.
Tant a Catalunya
com a Euskal Herria tenim molt clar que les comparses no ens interessen, volem
tenir seleccions reconegudes que competeixin al mateix nivell que altres
nacions com Escòcia, Irlanda o Anglaterra. Em nego a pagar diners a una
federació plagada de dropos submisos a espanya que insisteixen en vendre’ns gat
per llebre.
El dia que
Catalunya competeixi oficialment, encara que jugui contra les illes Seychelles,
no vingui el Maradona i no ens cedeixin en Cesc, jo probablement si que hi
aniré. Però qualsevol altra presa de pèl que ens vulguin plantejar, per molt
que s’esforcin, el meu interès serà el mateix que quan juga espanya. És a dir,
que tirin pel dret amb els seus tripijocs.
Postdata: després del partit d’ahir, si Argentina guanya
el Mundial tots a Canaletes a celebrar-ho com si l’hagués guanyat Catalunya, i
en Jordi Casals que pagui les rondes
per acabar de simular l’orgasme.
L'arquitectura
institucional que el Tractat de Lisboa instaura o, millor dit, suggereix, és
tramposa. La imatge que acompanya a aquestes línies és
el que la Unió Europea vol i necessita vendre als seus ciutadans, però falten
els que realment manen, els estats. Herman
Van Rompuy (primer per l'esquerra) és el primer president semi permanent
del Consell Europeu. Catherine Ashton
l'Alta Representant d'Afers exteriors i Política de Seguretat. Al mig, el
primer ministre suec, Reinfeldt
(presidència semestral rotatòria) i Durao
Barroso (Comissió Europea).
Els quatre
personatges de la fotografia no són la nova cara de la Unió Europea, però això
és el que els Vint-i-set i la majoria dels grans mitjans de comunicació ens
volen fer creure. Els titulars dels principals mitjans de comunicació europeus
presentaven Herman Van Rompuy i Catherine
Ashton (president del Consell Europeu i Alta Representant de la Unió per a
Afers exteriors i Política de Seguretat) com la nova cúpula o la nova direcció
de la UE; i tot seguit carregaven les tintes i els comentaris contra la
«covarda» Europa que designa per a tan elevada missió a dos desconeguts, dos
polítics de baix perfil.
En aquests
comentaris, en aquesta anàlisi, hi ha un bon nombre de paranys, incongruències
i falsedats, i convé subratllar-les per no perdre la perspectiva. I és que els
mateixos que van lloar fins a la sacietat el Tractat de Lisboa perquè col·locava la Unió Europea en un altre
plànol, critiquen ara l'elecció de dos polítics que no fan sinó respondre
perfectament el que el Tractat de Lisboa proposava.
Un estudi de la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada, de la qual
formen part les principals entitats financeres, afirma que la Comunitat
de Madrid serà la gran beneficiada del nou model de finançament.
Concretament, el document de 81 pàgines al qual ha tingut accés l’AVUI
assenyala que, sobre una mitjana equivalent a 100, Madrid pujarà 14,2
punts (passarà dels 95,5 punts que tenia el 2007 amb el model del PP
pactat amb CiU a 109,7 punts amb el del PSOE consensuat amb el
tripartit).
Les altres autonomies tindran un increment molt menor. L’estudi,
elaborat el mes de novembre, confirma que Catalunya se situarà lleument
per sobre la mitjana (102), tal com deia el govern català, però amb un
creixement discret perquè calcula que amb l’anterior sistema aquest any
estaria de manera semblant en uns 99,6 punts. De fet, la majoria
d’autonomies s’ubicaran sobre la mitjana.
Segons el document, elaborat per l’economista del Centre Superior
d’Investigacions Científiques (CSIC) Ángel de la Fuente, l’acord el que
fa en realitat és arreglar una cosa per fer-ne malbé una altra. “El cas
de Madrid és realment cridaner perquè guanya més de 14 punts i passa a
situar-se entre les regions més ben finançades quan el 2007 estava en
tercer lloc per la cua. També resulta problemàtica l’evolució de
Canàries, Andalusia i Castella - la Manxa, que perden entre 6 i 9 punts
i cauen fins als darrers llocs del rànquing de finançament per habitant
ajustat. En conjunt, resulta difícil evitar la sensació que estem
despullant un sant per vestir-ne un altre”, subratlla.
Crisi econòmica L’informe afegeix que el model té “accidents tècnics” que
provoquen aquestes diferències, i cita el “desplom” del Fons de
Suficiència el 2009 i el fet que no s’apliqui aquest any el criteri
general de repartiment del Fons de Competitivitat. A això s’hi afegeix
la crisi econòmica, amb menys recaptació de tributs, que a l’entendre
d’Ángel de la Fuente poden fer inestable el nou finançament.
“La situació que acabo de descriure resulta preocupant no només en
termes d’equitat sinó també des de la perspectiva de la viabilitat del
nou model. Si, com sembla probable, els governs regionals es van
enfrontar a la negociació del recent acord prenent com a referència la
situació del 2007, els resultats del sistema el 2009 als quals apunten
les meves previsions deixarien alguns d’aquests governs en una situació
molt diferent de l’esperada i subjectes a fortes pressions per rebutjar
el recent acord”, adverteix l’economista.
No el 2007 sinó el 2009 L’estudi remarca que tot i que l’acord de finançament indica
que l’any base del nou sistema serà el 2007, en realitat el model
efectiu serà sobre la base de l’any 2009, i considera que aquesta és
una de les fonts d’error. La situació econòmica aquest any és molt
diferent de la del 2007.
Reitera que algunes comunitats “experimentaran salts bruscos a la
baixa” entre el 2007 i el 2009, i acaba demanant canvis en el model de
finançament tot just acabat d’estrenar.
kiko77 |
Videos |
dilluns, 30 de novembre de 2009 | 22:52h
Quan faig una consulta al diccionari de l’IEC, la paraula dignitat la
defineix de la següent manera:
1 f. [LC] Respecte que mereix algú.
La setmana passada dotze diaris catalans van publicar conjuntament un
editorial per a defensar el que alguns entenen per dignitat: un estatut d’autonomia pactat d’esquena a la ciutadania i
que no té res a veure amb el que aprovaren els nostres legítims representants a
través de la nostra cambra, el Parlament.
Em sento molt més identificat amb la línia d’en Vicent Partal, que en el
seu editorial, entre altres coses, diu: Ni la independència ni l'estatut del Parlament: ens criden a defensar
allò que va restar de l'estatut després de passar pel ribot de Madrid.... Tot
i així, en aquest apartat penso que ha comès una petita errada. La retallada no
la va fer Madrid, la va fer un Artur Mas
que se’ns mostra públicament partidari de la independència, però que no ha
tingut cap escrúpol per vendre Catalunya a canvi de poder. L’Estatut retallat
es contradiu amb la paraula dignitat,
i els catalans penso que ens mereixem molt més que una autonomia rebaixada feta
a gust de quatre mandamassos i d’esquena al poble. La reacció d’aquests diaris
com a mostra d’unitat si que és una bona notícia, però el text que han acordat
publicar també trobo que és una baixada de pantalons.
A Brave Estatut hi trobareu un
video-reportatge crític, una visió personal del que publica l’editorial
esmentat, una sàtira patriòtica dedicada a un Josep Montilla que ara vol defensar el nostre estatut a capa i
espasa.
L'onada de consultes sobiranistes s'estendrà a les Balears. Segons ha pogut saber Catalunya Informació, el 12 de desembre es constituirà la Plataforma d'Alcaldes i Regidors de les Illes pel Dret de Decidir, en un acte solemne al monestir de Cura, a Mallorca. Aquesta entitat, impulsada pel Partit Socialista de Mallorca (PSM), serà el primer pas en ferm de l'esquerra independent balear perquè, a mitjà termini, es puguin celebrar consultes populars als municipis de les Illes.
El PSM ha escollit el 12 de desembre, el dia anterior que se celebrin més de 150 consultes a Catalunya, per començar el camí que ha d'estendre aquest tipus de referèndums a les Balears. L'esquerra independent de les Illes vol crear una plataforma de càrrecs electes que, coordinadament amb la plataforma similar de Catalunya, impulsi un clima favorable a les consultes. El PSM espera poder implicar-hi el teixit social i que aviat els referèndums siguin una realitat.
El partit ja ha traçat un pla d'acció que arrenca amb la promoció de mocions als ajuntaments per instar el Govern Balear a elaborar una llei que reguli les consultes populars. Els promotors de la iniciativa ho veuen factible perquè a llocs com Inca, on governa el PP amb majoria absoluta, ja s'han fet aquestes mocions i han prosperat.
El següent pas seria ja promoure les consultes populars als municipis balears. El PSM no ha decidit encara quina seria la pregunta que figuraria a les paperetes, però sí que té clar que han d'anar encaminades a dibuixar un mapa legal dels Països Catalans. ERC de les Illes Balears ha deixat clar que donaran suport a aquest tipus d'iniciatives.
Petra, un municipi de Mallorca governat pel PSM, s'apunta com el primer lloc on podrien començar a florir les consultes a les Illes.
Els dos principals diaris en català, l’AVUI i El Punt,
ja formen part d’un mateix grup editorial, gràcies a
l’adquisició de la Corporació Catalana de Comunicació per part d’Hermes
Comunicacions SA.
L’acord de compra s’ha tancat pel valor net comptable de la societat,
tres milions d’euros, i implica la sortida dels antics accionistes:
Grupo Godó, Grupo Planeta i l’Institut Català de Finances. En una nota
feta pública ahir, el Grupo Godó i el Grupo Planeta van destacar que la
compra de l’AVUI per part d’Hermes Comunicacions significa un impuls
important per a la consolidació del diari com un dels mitjans de
comunicació de referència de la premsa en català.
D’aquesta manera, el grup Hermes Comunicacions SA amplia i consolida el seu ventall de publicacions que, a més, de l’AVUI i El Punt,
compta amb les edicions digitals respectives –amb un nombre de
navegadors únics mensuals superior als 600.000–, el diari d’esports El 9 Esportiu de Catalunya i Presència,
la revista dels caps de setmana. En conjunt, per tant, es crea un grup
de primera línia, perfectament adaptat per competir en el mercat de la
informació i que té com a prioritat la difusió de continguts
periodístics en llengua catalana. Tot plegat, amb la garantia de les
dues capçaleres de més prestigi i difusió en català.
Nou director La nova etapa de l’AVUI estarà encapçalada, des de la
direcció, per Xevi Xirgo, que fins ara dirigia l’edició d’El Punt per a
les comarques gironines. Xirgo, casat i amb dos fills, va néixer a
Cassà de la Selva l’any 1964. És mestre, llicenciat en humanitats i
professor associat de la Universitat de Girona, on imparteix
comunicació escrita i teoria i tècniques de les relacions públiques. Ha
dirigit en dues edicions el Curs de Postgrau en Periodisme Escrit de la
Fundació UdG.
En l’àmbit del periodisme ha exercit sempre vinculat al grup El Punt,
on ha tingut diferents responsabilitats. Va ser el corresponsal del
diari a la comarca de la Selva i a l’Alt Maresme, ha estat el cap de la
secció de Països Catalans i de Política, i responsable de diferents
àrees temàtiques. L’any 1999 va ser nomenat director de la revista
Presència, suplement dominical d’El Punt i de diferents publicacions d’àmbit català. En els darrers set anys, ha estat el director de l’edició d’El Punt
a les comarques gironines i director adjunt del diari. A més de Xevi
Xirgo, el projecte periodístic d’aquesta nova etapa de l’AVUI compta
amb la participació dels actuals subdirectors (Lluís Martínez, David
González i Salvador Cot), que han estat ratificats en els seus càrrecs.
Nova estructura En l’aspecte empresarial, l’empresa editora de l’AVUI queda
sota la presidència de Joan Bosch i Roura, amb Joan Vall i Clara com a
vicepresident executiu. Emili Gispert assumeix la direcció general de
continguts i Anna Maria Ribas és la nova directora general de gestió.
L'onada de consultes sobiranistes del 13 de desembre va prenent cos. Segons ha pogut saber Catalunya Ràdio, ja són 160 els municipis catalans que en celebraran una aquest dia, seguint les passes d'Arenys de Munt. En total, 705.000 persones tindran dret a vot, segons les dades de la comissió organitzadora a què ha tingut accés l'emissora. El tret de sortida de la campanya serà el dia 29 de novembre amb un acte a l'auditori del Fòrum de Barcelona en què participaran les comissions organitzadores de tot el territori. Aquesta primera onada de consultes tindrà repercussió més enllà de Catalunya. Els eurodiputats corsos i sards hi participaran com a observadors internacionals el 13 de desembre.
Arenys de Munt va donar el tret de sortida el 13 de setembre. Llavors va guanyar el "sí" amb un 96% dels suports i un 41% de participació. Ara, la consulta s'estén i es multiplica per Catalunya. El 13 de desembre està previst que 160 pobles catalans celebrin una consulta per la independència com la d'Arenys. En aquest tres mesos, diverses entitats d'arreu del país han treballat de valent per poder organitzar tots aquest referèndums.
Segons les dades de la comissió organitzadora, en total 705.000 persones podran votar. Aquesta xifra suposa aproximadament un 10% de la població de tot Catalunya i un de cada vuit catalans que té dret a vot al país.
Les dades, a què ha tingut accés Catalunya Ràdio, també contenen xifres que desperten la curiositat. Sant Cugat del Vallès, amb alcaldia de CiU, és el municipi més poblat dels que concorren a la primera convocatòria electoral independentista, amb 59.000 possibles votants. El segueixen Vilanova i la Geltrú, amb 54.000; Vic, amb 32.000 i Vilafranca del Penedès, amb 31.000 persones amb dret a vot.
On es preveu una participació més elevada és a la comarca d'Osona, amb 35 municipis que s'han adherit a la iniciativa. Tot el procés estarà sota control informàtic per garantir i verificar-ne les votacions.
La militància d'EA ha conclòs el seu
debat intern amb una aposta per la creació d'una plataforma estratègica
de forces polítiques, socials i sindicals independentistes i amb un
projecte socioeconòmic transformador per a Euskal Herria. Per a la
consecució dels objectius proposats han d'utilitzar-se només les vies
polítiques i pacífiques. EA convida a «estudiar fórmules que
possibilitin que aquesta confluència independentista» pugui tenir «la
seva aprovació» a les urnes.
Iñaki IRIONDO | GARA
Euskal Herria - Eusko Alkartasuna aposta obertament per la creació d'una aliança
estratègica de l'independentisme d'esquerra a Euskal Herria sota la
premissa que els seus instruments d'intervenció siguin únicament
«polítics i pacífics». I entre les tasques que el partit s'imposa per
al seu desenvolupament a curt o mig termini es troba el que aquesta
plataforma «pugui tenir la seva aprovació per part de la societat
basca», en el que pot entendre's com un intent que tingui reflex
electoral.
A més, la unitat estratègica de l'esquerra independentista que
propugna EA estaria oberta al treball conjunt amb «altres forces
abertzales o sobiranistes que defensin el dret a decidir del poble
basc». És a dir, aquelles que no siguin independentistes o d'esquerra
però que vulguin treballar en comú fins a aconseguir un marc «en el
qual es reconegui el dret d'autodeterminació del poble basc i la plena
llibertat per a tots els partits polítics en la defensa democràtica
dels seus principis i programes».
Aquestes idees es recullen a l'anomenada Proposta base d'Eusko
Alkartasuna per a l'activació d'un acord sobiranista a favor de la
independència d'Euskal Herria i que és la conclusió del debat obert a
les bases del partit després de la celebració de l'últim congrés el
juny. Poques setmanes després s'anuncià l'inici d'un procés
participatiu entre càrrecs interns, públics i militants per a fixar la
seva proposta per agrupar forces.
El seu secretari general, Pello Urizar, fou l'encarregat de
donar a conèixer el contingut d'aquest document en el marc de la
Conferència Política d'EA organitzada ahir al Palau Miramar de
la localitat guipuscoana de Donostia.
Aquesta aposta d'EA per la recerca d'espais comuns amb altres
formacions independentistes i la seva decisió de no concórrer en
coalició amb el PNB a les passades eleccions autonòmiques li van
costar la confirmació d'una escissió dels sectors crítics poc abans de
l'últim congrés.
Desconcert absolut després de la trencadissa provocada per la decisió
sobtada de Joan Carretero d’abandonar la presidència de Reagrupament. A
l’espera que sigui ell mateix qui anunciï si abandona la vida política
o no –sembla que podria aclarir-ho avui en una entrevista a la ràdio–,
els quatre membres que queden a la direcció –Emili Valdero, Albert
Pereira, Jaume Renyer i Francesc Abad– van acordar ahir a la tarda
presentar la dimissió en una junta extraordinària aquest dissabte. 
Els quatre
personatges de la fotografia no són la nova cara de la Unió Europea, però això
és el que els Vint-i-set i la majoria dels grans mitjans de comunicació ens
volen fer creure. Els titulars dels principals mitjans de comunicació europeus
presentaven Herman Van Rompuy i Catherine
Ashton (president del Consell Europeu i Alta Representant de la Unió per a
Afers exteriors i Política de Seguretat) com la nova cúpula o la nova direcció
de la UE; i tot seguit carregaven les tintes i els comentaris contra la
«covarda» Europa que designa per a tan elevada missió a dos desconeguts, dos
polítics de baix perfil.
L'onada de consultes sobiranistes s'estendrà a les Balears. Segons ha pogut saber Catalunya Informació, el 12 de desembre es constituirà la Plataforma d'Alcaldes i Regidors de les Illes pel Dret de Decidir, en un acte solemne al monestir de Cura, a Mallorca. Aquesta entitat, impulsada pel Partit Socialista de Mallorca (PSM), serà el primer pas en ferm de l'esquerra independent balear perquè, a mitjà termini, es puguin celebrar consultes populars als municipis de les Illes.
Arenys de Munt va donar el tret de sortida el 13 de setembre. Llavors va guanyar el "sí" amb un 96% dels suports i un 41% de participació. Ara, la consulta s'estén i es multiplica per Catalunya. El 13 de desembre està previst que 160 pobles catalans celebrin una consulta per la independència com la d'Arenys. En aquest tres mesos, diverses entitats d'arreu del país han treballat de valent per poder organitzar tots aquest referèndums.
