RodaMots (www.rodamots.com) és un servei que, a través de la subscripció per correu electrònic, ofereix diàriament, des de 1999, una paraula o una expressió de la nostra llengua, amb el seu significat i un exemple d'ús. Són mots que també podeu consultar al seu lloc web:
"Cada dia un mot envia paraules, frases fetes, locucions o refranys amb una unitat temàtica setmanal. Els temes són una excusa enginyosa per fer circular la llengua i la literatura entre un públic cada cop més entusiasta. Alguns d'aquests temes han estat mots relacionats amb la mandra, amb el moviment, insults i desqualificacions, marques, epònims, refranys, comparacions, onomatopeies, manlleus..."
Si entreu al lloc hi llegireu:
Voleu ampliar, perfeccionar o refrescar el vostre català?
Ara amb RodaMotspodeu rebre cada dia (de dilluns a divendres), per correu electrònic, un breu missatge amb una paraula o una expressió de la nostra llengua, amb el seu significat i un exemple d'ús.
Googzilla: un terme inventat per Stephen Arnold per a referir-se a Google, un enorme i poderós gegant amb unes fortes urpes. Recordeu Godzilla?
Si, en aquest moment, una empresa del sector de les TIC es pot considerar cool, diversa, cordial, la millor empresa per treballar-hi: digueu-li Google. Pot tenir alguna cosa a veure amb 270 La trampa digital?
Aquesta paraulota, Googzilla, l'he trobada a El engaño Google de Gerald Reischl. L'autor ens avisa que, des què ens connectem a la Xarxa deixem un seguit de petjades que poden ser utilitzades per tercers. Aleshores, perquè no escriure sobre Facebook (263 F1-Facebook! / 267 Bloc [ad]versus Facebook) on hi ha emmagatzemades dades molt mes interessants que no pas les que té Google?
"A diferència de Facebook, on els usuaris introdueixen voluntàriament la informació que ells volen, Google recopila les dades que deixem involuntàriament. Aquesta és la gran diferència i l'origen de perill".
Ha mort un esperit lliure i un excepcional actor, un provocador. Una persona intel·ligent, un histrió. Un home admirat, popular i respectat (sempre cal deixar de banda la puta caverna, oi?).
Algú que, malgrat discrepar-hi en força aspectes, considerava un dels nostres.
"[...] com a persona que posseeix el poder i el tron d'aquesta terra [Tebes], prohibeixo que ningú aculli o parli amb aquest home i que no se li permeti participar en les pregàries i sacrificis comuns ni se l'accepti en les purificacions amb aigua lustral. I que tothom el bandegi de casa seva com un estigma per a nosaltres. Així m'ho acaba de comunicar l'oracle del déu pític. Aquest és el pacte que faig amb el déu i amb el mort [Laios]. I contra l'autor del crim, miserable com és, impreco una vida plena d'infortunis".
"[...] Com que s'esdevé que ara jo tinc l'autoritat que tenia ell abans, que comparteixo el seu llit i la mateixa esposa [Iocasta] i ens haurien nascut fills comuns, si la dissort no hagués colpit la seva raça. [...] iniciaré la meva lluita, igual que si es tractés del meu pare [...]".
"Lorem Ipsum és un text de farciment usat per la indústria de la tipografia i la impremta [...]". (http://ca.lipsum.com/ i Viquipèdia).
Aquest text, que es va popularitzar l'any 1960, té les seves arrels en les seccions 1.10.32 i 1.10.33 del tractat sobre teoria de l'ètica "De Finibus Bonorum et Malorum" (Sobre el Bé i el Mal) de Ciceró, escrit l'any 45 aC.
Atès que un lector es distraurà amb el contingut llegible d'una pàgina quan miri la seva composició, hom fa servir Lorem ipsum perquè conté una distribució més o menys normal.
A http://ca.lipsum.com/ es pot emprar el primer generador real de Lorem ipsum a Internet. Fa servir un diccionari d'unes 200 paraules llatines, combinades amb un seguit de models de frases. La sortida la podem sol·licitar en paràgrafs, paraules, bytes o llistes; i en cada cas assenyalar la quantitat que volem:
Les coincidències universals acostumen a ser sospitoses per se, i aquest és el cas de la posició respecte a Internet, les TIC, la Societat del Coneixement i la digitalització.
Amb major o menor entusiasme hi ha unanimitat en la consideració que estem vivint un procés històric, un canvi de civilització, una revolució política, econòmica, social i cultural. L'essència positiva del nou horitzó no es qüestiona (com a mínim a Occident!). Una altra cosa és que el punt de partida dels potencials usuaris (per raons geogràfiques, econòmiques, d'edat...) no sigui el mateix (escletxa i alfabetització digitals), l'accessibilitat i les problemàtiques de seguretat, privacitat, d'addició o isolament.
El títol potser no és gaire correcte: l'Estat espanyol mai està a la defensiva. Per a les nacions perifèriques sota la fèrula espanyola l'atac és continu: pot variar la intensitat, però Espanya mai està a la defensiva, la seva relació amb les identitats nacionals que caigueren sota el seu jou sempre és agressiva.
La Núria Cadenes avui ens ha informat que, d'acord amb la llei de la memòria històrica espanyola (què espanyola no hauria de dur cursiva?), deu dies enrere van sortir de Castelló cap a Madrid 11.000 documents de la postguerra, avui aquest mateix camí l'han encetat 60.000 documents d'arxius de València. Suposo que la destinació serà el "Archivo General de la Guerra Civil y la posguerra" a Salamaca.
El dimecres 5 de març de 2008, aviat farà un any, vaig encetar aquest bloc/g (01 Bentrobades i bentrobats). Durant una temporada el ritme de publicació va ser quasi frenètic, però... ai las!
Tots i totes tenim una vida exigent, que no s'atura i no ens concedeix cap treva. Malgrat les lectures que hom voldria comentar, els retalls de diari, les impressions i descàrregues d'Internet, les anècdotes, les fotografies...; arriba un punt d'inflexió: 226 Bloc, però menys.
Vols i dols [postejar]. I un dia reps propostes d'amistat des del Facebook (263 F1-Facebook!). Caus en la temptació i mica en mica li vas trobant la gràcia.
Els Meus primers Mals 18 GENER 2009 cuan em vaig llebar com sempre vaig anar a esmorzar amb la meva mara. vaig acabar d'esmorza i me'n vaig anar a saltar al llit del papa i la mama i vaig caure i em vaig clabar la punta de la tauleta de Nit. vem anar a l'ambulatori. i ens van dir que No era greu i em ban posar una tireta adeu, ara use de deixar, adeu.
Avui hem fet una visita llampec a Caldes: la meva àvia, la Francisca Buch i Pons feia 100 anys! Ja fa força anys que és la persona més gran del poble.
Filla de la Neus de Tordera i d'en Joan de Sant Vicenç va néixer a Caldes l'11 de gener de 1909. És la gran de tres germanes (abans una germana va morir als 4 anys i al cap d'uns quants anys un germà va néixer mort): la Neus, que d'aquí a poc en farà 97, d'anys, i la Il·luminada (la tieta Lluminada), que viu a Barna, a punt de fer-ne 90.
Tingué dos fills, el gran, el meu oncle Joaquim (mort fa un parell d'anys) i en Joan, el meu pare. Quatre néts, i fins aquest moment set besnéts.
Fa cosa d'uns quants mesos, una mica perquè si, em vaig donar d'alta a Facebook. Introduir una a/e, el nom, l'institut on vaig estudiar i la universitat on vaig cursar alguns semestres. Després oblit (una mica com el meu flickr que havia de ser el suport fotogràfic d'aquest bloc).
Al cap d'uns mesos m'arriben, poc espaiats, dos correus de gent que vol ser amiga meva, gent que no conec de res. A sant de què? Nàstics de plàstic!
Però ara fa poques setmanes m'arriba un correu d'en Manel, un excompany de l'institut. No està malament reemprendre el contacte encara que sigui via Internet! En Manel insisteix i acabo penjant una afoto. En Tòfol, company de feina, se n'assabenta i també em demana amistat. Accedeixo.
La Roser, la Leo, la Goretti. En alguns casos veig que tenim amics o coneguts comuns. Total que també demano amistat (no la pidolo, eh!), per ara a persones físiques i a la PDD.
Alguns i algunes pengen fotos o vídeos, comenten...
L'Ambaixador de Ses Majestats ja és a Sabadell (ja fa dies que ha passat Nadal i encara panxuts patètics intenten escalar balcons!). Avui, aquesta tarda, la Irene i l'Aitana li han lliurat a l'emissari sengles cartes: en ambdues una introducció exposant lu bé que s'han portat el darrer any i la relació de joguines que voldrien rebre.
Entrades més visitades aquest mes
